La corporació municipal recolza, per unanimitat, la proposta de la FVMP que exigix a l’Estat mesures urgents de Tresoreria per a disminuir la sangria de l’administració local
Així mateix, per unanimitat aprova la modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per l’emissió de publicitat a Ràdio Pego. Unanimitat també en les festes locals de 2012, els dimecres 27 de juny i 26 de desembre.
La modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per l’emissió de publicitat a Ràdio Pego i a la seua pàgina web, era el primer punt a tractar. El defensava el regidor de Mitjans de Comunicació, José Maria Ferrer qui explicava que “la modificació de l’ordenança naix a partir de la problemàtica i la situació econòmica del moment”. Una situació transmesa per la comercial de Ràdio Pego davant la dificultat de contracció “de la publicitat que fa que el dèficit de Ràdio Pego siga menor”. És per això que es presenta al plenari una ordenança “a la baixa, és a dir, reduir les taxes i fer-les més econòmiques i més atractives per al que és la contracció per part de les empreses”, desenvolupava Ferrer.
Aquesta nova ordenança, a més, amplia conceptes i possibilitats de contracte a triar, per tal “d’ampliar l’oferta i, conseqüentment, la demanda”, assenyalava el regidor de Mitjans de Comunicació.
Una de les novetats més destacades en la nova ordenança és que aquesta contempla falques de 20, 40 i 60 segons, sent aquestes durades més acords a les durades de publicitat radiofònica. En l’anterior només es contemplaven falques de 15 i 30 segons. Aquest canvi feia difícil al regidor de Mitjans de Comunicació comparar preus. “Tot això és per a intentar millorar el servici, disminuir el preu perquè la contractació augmente i la gent es veja menys apretada de comptes en la situació actual”, resumia José Maria Ferrer.
Pel que fa a les normes de gestió, a l’aparèixer molts més conceptes, aquestes també s’han ampliant per tal de contemplar la seua regulació.
Una de les qüestions que també aborda i regula l’ordenança són els avisos que puguen emetre les associacions del poble. Explicava José Maria Ferrer que “hi ha diferències entre unes associacions i unes altres”. “A Pego tenim associacions de caràcter més social, més esportiu o festiu i associacions que són, diguem-ho entre cometes, més en ànim de lucre com per exemple l’Associació d’Hostelers o l’Associació de Comerciants. Jo no les contemple com a igual i per això han aparegut l’article 10 i 11 en les normes de gestió”.
En l’article 10 no hi ha problemes. L’únic que fa és reflectir en paraules el que s’ha estat duent a terme fins ara a Ràdio Pego en qüestió d’avisos.
“10. A les associacions locals degudament registrades, i reconegudes com a tals en el llistat d’associacions de l’Ajuntament de Pego, que desitgen contractar servicis publicitaris en l’emissora municipal, no se’ls tarifarà el cost dels servicis publicitaris. Aquesta mesura s’aplicarà quan tracte sobre la promoció d’activitats esportives, culturals, festives o socials sense ànim lucre i no facen servir cap nom comercial.”
L’altre article, l’11 va estar el més difícil de redactar, com el mateix regidor reconeix i, el que més pegues va rebre entre la resta de partits de la corporació municipal.
“11. Quan les esmenades associacions realitzen qualsevulla de les activitats anteriors i aquestes comporten, d’alguna manera, beneficis o ingressos en els seus comptes, o utilitzen algun nom comercial en els seus anuncis, se’ls aplicarà les tarifes exposades en l’annex de l’article 5 amb un 50% de descompte.”
Aquesta nova ordenança pretén premiar les empreses o persones jurídiques que confien en Ràdio Pego. És per això que contempla l’aplicació de més descomptes que l’anterior.
Inclou també la nova ordenança tarifes aplicables a la publicació de publicitat en la plana web de Ràdio Pego; una circumstància que encara no és activa, però es contempla que “es pot arribar a fer”, segons detallava José Maria Ferrer.
Després d’aquesta exhaustiva exposició, Conxa del Ruste, portaveu del Bloc-Coalició Compromís verbalitzava el dubte sobre “les associacions amb ànim de lucre” exposant que “no sé jo si està massa bé el penalitzar o deixar com a ànim de lucre, com a una empresa particular a les associacions d’hostaleria o comerç, ja que fan una tasca que en estos temps […] estan intentant promoure. Per tant jo trobe que es podrien considerar com sense ànim de lucre”.
El regidor de Mitjans de Comunicació aclaria que “es pot contemplar com a tal sempre i quan no facen cap patrocini comercial. En el moment un nom comercial per ahí enmig, jo ja contemple que hi ha una certa repercussió econòmica pel mig”. I admetia que hi haurà associacions i actes que “és possible que puguem estacar-ho en l’article 10 o en l’11”. Aclaria Ferrer que “en certa manera és tindre dos articles i poder triar, de manera objectiva, quin dels dos articles aplicar”. No obstant, recordava Ferrer que a les associacions que se’ls aplique l’article 11 tindran un 50% de descompte sobre el preu original del contracte.
El portaveu socialista, Enrique Moll, observava “un xicotet defecte en el sentit que […] si una filà de moros, fa una activitat pel seu compte, sí que pagaria; però si la fa a l’empar de la Junta Central de Moros no pagaria. Aleshores ahí hi ha una xicoteta trampa”.
Maite Ferrándiz, portaveu del PP, admetia que “sempre hi ha trampes”. Així mateix comentava Ferràndiz que “l’associació de comerciants com d’hosteleria, els moros o les falles, en general, el que estàs fent és un benefici per a la resta de la població, sempre que no siga específic d’un cas en concret”.
Admetia el regidor de Mitjans de Comunicació que “està clar que qualsevol associació pot promoure activitats de qualsevol tipus”. No obstant, posava un exemple per a explicar cap a on va l’article 11: “imaginent-nos una filà vol fer un teatre. Utilitza el teatre municipal. Fa un teatre. Recapta sobre eixe teatre. Qui ix beneficiat d’eixe teatre?”.
Apuntava el socialista Enrique Moll una qüestió, en certa manera òbvia; “no sé fins a quin punt unes coses seran o no seran en ànim de lucre, perquè quasi totes les coses que fem les filades o les associacions, fora de les nostres activitats, són en ànim de lucre o en ànim de pagar la festa”.
Admetia José Maria Ferrer que “ja sabia que açò havia de ser difícil d’interpretar i difícil de plasmar per escrit encara més”. Com també admetia que “el més fàcil hagués estat no posar res. Haver seguit com fins ara”.
L’alcalde, Carmelo Ortolà, destacava que “açò, la importància que té és que es faça un ús racional” de Ràdio Pego. Assegurava que és una manera “d’ensenyar-se a respectar tot allò que paguem tots els pegolins”.
Conxa del Ruste, portaveu del Bloc-Coalició Compromís, centrava el tema i exposava que “la proposta, a mi, en termes generals m’ha semblat bé perquè si és intentar assegurar la continuïtat d’un servei públic que té dificultats per a autofinançar-se – sabem que ahí no s’ha d’arribar mai, que sempre tindrà una carència, però si [s’ajuda, millor]” i afegia a aquesta afirmació la proposta d’ “instar a la regidoria a que efectue un seguiment i una avaluació i en un termini vore, una altra vegada, els problemes que puguen sorgir perquè tots és susceptible de ser millorat.”
La popular Paqui Orihuel suposava que la modificació de l’ordenança “ve per un tema d’ingressos, de problemes de finançament”. És per això que incidia en la idea llançada per la valencianista Conxa del Ruste de que “d’ací a un temps es revise si està funcionant bé” i dubtava si “en açò va a ser suficient”.
El regidor de Mitjans de Comunicació contestava que aquesta nova ordenança “no és la solució de res” i admetia que “aquest servei públic és deficitari i seguirà sent deficitari”. Alhora explicava que l’ordenança s’ha fet sobre una estimació de millora, “però no puc assegurar” els ingressos perquè es tracta d’un supòsit. Coincidia amb les dos regidores que “evidentment s’ha de fer un seguiment”.
Concloïa el regidor de Mitjans de Comunicació que, a part del polèmic article 11, la finalitat d’aquesta nova ordenança ha estat “millorar una ordenança que, en certa manera era un poc precària, i ampliar molt més els serveis i a un preu més econòmic”.
La modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per l’emissió de publicitat a Ràdio Pego i a la seua pàgina web era aprovada per unanimitat.
En el següent punt de l’ordre del dia també hi va haver unanimitat. Es va aprovar la proposta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a exigir a l’Estat mesures urgents de Tresoreria.
Parteix eixa proposta del fet que “en estos últims anys la crisi econòmica ha posat de manifest les dificultats de finançament i gestió especialment de les administracions locals. Davant esta situació els governs locals estem realitzant un esforç de contenció de la despesa pública així
com d’ajustos pressupostaris per a continuar prestant els serveis públics als ciutadans. Però açò no és prou si no va acompanyat d’una reforma institucional de les administracions públics que establisca un sistema competencial clar i el seu finançament”.
Es demana al Govern d’Espanya, entre d’altres coses, l’ “ajornament a 10 anys de les liquidacions negatives dels anys 2008 i 2009 o bé […] demanar al Govern de l’Estat que en els pressupostos de 2012 es contemple dins de la partida del fons municipal, un nou apartat econòmic a fi de compensar l’import que els ajuntaments hem de tornar a l’Estat i així de manera consecutiva en els propers 4 anys”.
Comentava l’alcalde, Carmelo Ortolà que, “aquesta moció es va parlar d’ella en l’anterior plenari” però com acaba d’arribar es va deixar damunt la taula per a poder estudiar-la i debatre-la. Així mateix informava que “pareix ser que tots els grans grups polítics en representació dins la Federació s’han posat d’acord i efectivament sí que estan recolzat esta mesura”. Una altra dada que aportava l’alcalde és el que deu l’Ajuntament de Pego a l’Estat dels anys 2008 i 2009, 440.000 euros, aproximadament.
Declarava Carmelo Ortolà que açò partix “d’un mal plantejament del finançament local. Des de l’inici de la nostra constitució s’ha parlat moltíssim de les entitats locals, però mai s’ha deixat clara quina és la base de finançament”.
La portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, es mostrava completament “conforme en el fet que el problema subjacent és el finançament local”. Apuntava del Ruste que “la qüestió és que el dèficit és totalment estructural; que les normes no estan fetes perquè els ajuntaments assumisquen les tasques que estan assumint des de temps de bonança. Que els ajuntaments estaven nodrint-se de les taxes per obra […] ara estem donant els serveis que donàvem en temps antics quan hi havia diners. No volem deixar de donar-los perquè no hi ha altres administracions capaces, hui per hui, de donar-los que seria l’ideal perquè estem assumint càrregues que no podem assumir”. Reconeixia que “és una mesura xicoteta” i que “el problema de fons és el finançament local”.
El PSPV recolzava la proposta. No obstant, Enrique Moll reconeixia que és “com llençar una fletxa a un gegant al que no va a afectar-li en res” i coincidia en què el problema és de finançament. Un problema que “és més gros del que diu la proposta de la FVMP”. Proposava que per a afrontar el canvi caldria que s’assegueren “totes les federacions de municipis i províncies junt amb el Govern Central”.
El PP també recolzava la proposta. Maite Ferràndiz coincidia que “el problema és de fons” i utilitzava la imatge de la “la pilota que es fa grossa” per a il•lustrar que aquesta “és una solució parxe, però que has de demanar perquè no pots solucionar-ho de cap altra manera”.
D’altra banda, per unanimitat també s’aprovaven els dies de festivitat local per a l’any que ve. El dimecres immediat al darrer cap de setmana de juny complet, el 27 de juny per a celebrar la festivitat del Santíssim Ecce-Homo i el dimecres 26 de desembre, segon dia de Nadal.
Un dels precs de l’alcalde, va estar el redactar una carta de condol a la família d’un dels treballadors de l’Ajuntament de Pego que va morir durant el pont de Tots Sants sobtadament. Un prec al que accedia la corporació municipal per unanimitat.
Dilluns donarem compte de la resta d’assumptes que es van tractar durant el plenari ordinari del mes de novembre.
La modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per l’emissió de publicitat a Ràdio Pego i a la seua pàgina web, era el primer punt a tractar. El defensava el regidor de Mitjans de Comunicació, José Maria Ferrer qui explicava que “la modificació de l’ordenança naix a partir de la problemàtica i la situació econòmica del moment”. Una situació transmesa per la comercial de Ràdio Pego davant la dificultat de contracció “de la publicitat que fa que el dèficit de Ràdio Pego siga menor”. És per això que es presenta al plenari una ordenança “a la baixa, és a dir, reduir les taxes i fer-les més econòmiques i més atractives per al que és la contracció per part de les empreses”, desenvolupava Ferrer.
Aquesta nova ordenança, a més, amplia conceptes i possibilitats de contracte a triar, per tal “d’ampliar l’oferta i, conseqüentment, la demanda”, assenyalava el regidor de Mitjans de Comunicació.
Una de les novetats més destacades en la nova ordenança és que aquesta contempla falques de 20, 40 i 60 segons, sent aquestes durades més acords a les durades de publicitat radiofònica. En l’anterior només es contemplaven falques de 15 i 30 segons. Aquest canvi feia difícil al regidor de Mitjans de Comunicació comparar preus. “Tot això és per a intentar millorar el servici, disminuir el preu perquè la contractació augmente i la gent es veja menys apretada de comptes en la situació actual”, resumia José Maria Ferrer.
Pel que fa a les normes de gestió, a l’aparèixer molts més conceptes, aquestes també s’han ampliant per tal de contemplar la seua regulació.
Una de les qüestions que també aborda i regula l’ordenança són els avisos que puguen emetre les associacions del poble. Explicava José Maria Ferrer que “hi ha diferències entre unes associacions i unes altres”. “A Pego tenim associacions de caràcter més social, més esportiu o festiu i associacions que són, diguem-ho entre cometes, més en ànim de lucre com per exemple l’Associació d’Hostelers o l’Associació de Comerciants. Jo no les contemple com a igual i per això han aparegut l’article 10 i 11 en les normes de gestió”.
En l’article 10 no hi ha problemes. L’únic que fa és reflectir en paraules el que s’ha estat duent a terme fins ara a Ràdio Pego en qüestió d’avisos.
“10. A les associacions locals degudament registrades, i reconegudes com a tals en el llistat d’associacions de l’Ajuntament de Pego, que desitgen contractar servicis publicitaris en l’emissora municipal, no se’ls tarifarà el cost dels servicis publicitaris. Aquesta mesura s’aplicarà quan tracte sobre la promoció d’activitats esportives, culturals, festives o socials sense ànim lucre i no facen servir cap nom comercial.”
L’altre article, l’11 va estar el més difícil de redactar, com el mateix regidor reconeix i, el que més pegues va rebre entre la resta de partits de la corporació municipal.
“11. Quan les esmenades associacions realitzen qualsevulla de les activitats anteriors i aquestes comporten, d’alguna manera, beneficis o ingressos en els seus comptes, o utilitzen algun nom comercial en els seus anuncis, se’ls aplicarà les tarifes exposades en l’annex de l’article 5 amb un 50% de descompte.”
Aquesta nova ordenança pretén premiar les empreses o persones jurídiques que confien en Ràdio Pego. És per això que contempla l’aplicació de més descomptes que l’anterior.
Inclou també la nova ordenança tarifes aplicables a la publicació de publicitat en la plana web de Ràdio Pego; una circumstància que encara no és activa, però es contempla que “es pot arribar a fer”, segons detallava José Maria Ferrer.
Després d’aquesta exhaustiva exposició, Conxa del Ruste, portaveu del Bloc-Coalició Compromís verbalitzava el dubte sobre “les associacions amb ànim de lucre” exposant que “no sé jo si està massa bé el penalitzar o deixar com a ànim de lucre, com a una empresa particular a les associacions d’hostaleria o comerç, ja que fan una tasca que en estos temps […] estan intentant promoure. Per tant jo trobe que es podrien considerar com sense ànim de lucre”.
El regidor de Mitjans de Comunicació aclaria que “es pot contemplar com a tal sempre i quan no facen cap patrocini comercial. En el moment un nom comercial per ahí enmig, jo ja contemple que hi ha una certa repercussió econòmica pel mig”. I admetia que hi haurà associacions i actes que “és possible que puguem estacar-ho en l’article 10 o en l’11”. Aclaria Ferrer que “en certa manera és tindre dos articles i poder triar, de manera objectiva, quin dels dos articles aplicar”. No obstant, recordava Ferrer que a les associacions que se’ls aplique l’article 11 tindran un 50% de descompte sobre el preu original del contracte.
El portaveu socialista, Enrique Moll, observava “un xicotet defecte en el sentit que […] si una filà de moros, fa una activitat pel seu compte, sí que pagaria; però si la fa a l’empar de la Junta Central de Moros no pagaria. Aleshores ahí hi ha una xicoteta trampa”.
Maite Ferrándiz, portaveu del PP, admetia que “sempre hi ha trampes”. Així mateix comentava Ferràndiz que “l’associació de comerciants com d’hosteleria, els moros o les falles, en general, el que estàs fent és un benefici per a la resta de la població, sempre que no siga específic d’un cas en concret”.
Admetia el regidor de Mitjans de Comunicació que “està clar que qualsevol associació pot promoure activitats de qualsevol tipus”. No obstant, posava un exemple per a explicar cap a on va l’article 11: “imaginent-nos una filà vol fer un teatre. Utilitza el teatre municipal. Fa un teatre. Recapta sobre eixe teatre. Qui ix beneficiat d’eixe teatre?”.
Apuntava el socialista Enrique Moll una qüestió, en certa manera òbvia; “no sé fins a quin punt unes coses seran o no seran en ànim de lucre, perquè quasi totes les coses que fem les filades o les associacions, fora de les nostres activitats, són en ànim de lucre o en ànim de pagar la festa”.
Admetia José Maria Ferrer que “ja sabia que açò havia de ser difícil d’interpretar i difícil de plasmar per escrit encara més”. Com també admetia que “el més fàcil hagués estat no posar res. Haver seguit com fins ara”.
L’alcalde, Carmelo Ortolà, destacava que “açò, la importància que té és que es faça un ús racional” de Ràdio Pego. Assegurava que és una manera “d’ensenyar-se a respectar tot allò que paguem tots els pegolins”.
Conxa del Ruste, portaveu del Bloc-Coalició Compromís, centrava el tema i exposava que “la proposta, a mi, en termes generals m’ha semblat bé perquè si és intentar assegurar la continuïtat d’un servei públic que té dificultats per a autofinançar-se – sabem que ahí no s’ha d’arribar mai, que sempre tindrà una carència, però si [s’ajuda, millor]” i afegia a aquesta afirmació la proposta d’ “instar a la regidoria a que efectue un seguiment i una avaluació i en un termini vore, una altra vegada, els problemes que puguen sorgir perquè tots és susceptible de ser millorat.”
La popular Paqui Orihuel suposava que la modificació de l’ordenança “ve per un tema d’ingressos, de problemes de finançament”. És per això que incidia en la idea llançada per la valencianista Conxa del Ruste de que “d’ací a un temps es revise si està funcionant bé” i dubtava si “en açò va a ser suficient”.
El regidor de Mitjans de Comunicació contestava que aquesta nova ordenança “no és la solució de res” i admetia que “aquest servei públic és deficitari i seguirà sent deficitari”. Alhora explicava que l’ordenança s’ha fet sobre una estimació de millora, “però no puc assegurar” els ingressos perquè es tracta d’un supòsit. Coincidia amb les dos regidores que “evidentment s’ha de fer un seguiment”.
Concloïa el regidor de Mitjans de Comunicació que, a part del polèmic article 11, la finalitat d’aquesta nova ordenança ha estat “millorar una ordenança que, en certa manera era un poc precària, i ampliar molt més els serveis i a un preu més econòmic”.
La modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per l’emissió de publicitat a Ràdio Pego i a la seua pàgina web era aprovada per unanimitat.
En el següent punt de l’ordre del dia també hi va haver unanimitat. Es va aprovar la proposta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a exigir a l’Estat mesures urgents de Tresoreria.
Parteix eixa proposta del fet que “en estos últims anys la crisi econòmica ha posat de manifest les dificultats de finançament i gestió especialment de les administracions locals. Davant esta situació els governs locals estem realitzant un esforç de contenció de la despesa pública així
com d’ajustos pressupostaris per a continuar prestant els serveis públics als ciutadans. Però açò no és prou si no va acompanyat d’una reforma institucional de les administracions públics que establisca un sistema competencial clar i el seu finançament”.
Es demana al Govern d’Espanya, entre d’altres coses, l’ “ajornament a 10 anys de les liquidacions negatives dels anys 2008 i 2009 o bé […] demanar al Govern de l’Estat que en els pressupostos de 2012 es contemple dins de la partida del fons municipal, un nou apartat econòmic a fi de compensar l’import que els ajuntaments hem de tornar a l’Estat i així de manera consecutiva en els propers 4 anys”.
Comentava l’alcalde, Carmelo Ortolà que, “aquesta moció es va parlar d’ella en l’anterior plenari” però com acaba d’arribar es va deixar damunt la taula per a poder estudiar-la i debatre-la. Així mateix informava que “pareix ser que tots els grans grups polítics en representació dins la Federació s’han posat d’acord i efectivament sí que estan recolzat esta mesura”. Una altra dada que aportava l’alcalde és el que deu l’Ajuntament de Pego a l’Estat dels anys 2008 i 2009, 440.000 euros, aproximadament.
Declarava Carmelo Ortolà que açò partix “d’un mal plantejament del finançament local. Des de l’inici de la nostra constitució s’ha parlat moltíssim de les entitats locals, però mai s’ha deixat clara quina és la base de finançament”.
La portaveu del Bloc-Compromís, Conxa del Ruste, es mostrava completament “conforme en el fet que el problema subjacent és el finançament local”. Apuntava del Ruste que “la qüestió és que el dèficit és totalment estructural; que les normes no estan fetes perquè els ajuntaments assumisquen les tasques que estan assumint des de temps de bonança. Que els ajuntaments estaven nodrint-se de les taxes per obra […] ara estem donant els serveis que donàvem en temps antics quan hi havia diners. No volem deixar de donar-los perquè no hi ha altres administracions capaces, hui per hui, de donar-los que seria l’ideal perquè estem assumint càrregues que no podem assumir”. Reconeixia que “és una mesura xicoteta” i que “el problema de fons és el finançament local”.
El PSPV recolzava la proposta. No obstant, Enrique Moll reconeixia que és “com llençar una fletxa a un gegant al que no va a afectar-li en res” i coincidia en què el problema és de finançament. Un problema que “és més gros del que diu la proposta de la FVMP”. Proposava que per a afrontar el canvi caldria que s’assegueren “totes les federacions de municipis i províncies junt amb el Govern Central”.
El PP també recolzava la proposta. Maite Ferràndiz coincidia que “el problema és de fons” i utilitzava la imatge de la “la pilota que es fa grossa” per a il•lustrar que aquesta “és una solució parxe, però que has de demanar perquè no pots solucionar-ho de cap altra manera”.
D’altra banda, per unanimitat també s’aprovaven els dies de festivitat local per a l’any que ve. El dimecres immediat al darrer cap de setmana de juny complet, el 27 de juny per a celebrar la festivitat del Santíssim Ecce-Homo i el dimecres 26 de desembre, segon dia de Nadal.
Un dels precs de l’alcalde, va estar el redactar una carta de condol a la família d’un dels treballadors de l’Ajuntament de Pego que va morir durant el pont de Tots Sants sobtadament. Un prec al que accedia la corporació municipal per unanimitat.
Dilluns donarem compte de la resta d’assumptes que es van tractar durant el plenari ordinari del mes de novembre.