La descoberta de nous assentaments romans ens aproxima a l’origen de molts pobles de la comarca
La presència romana en la nostra comarca és un fet que moltes vegades es passa per dalt. En estos moments es té coneixement de vora 50 viles romanes que donarien peu en molts casos a la configuració dels municipis que hui formen la comarca. La falta d’informació i investigació, la deixadesa en alguns casos i el desconeixement tal vegada en altres han fet que els orígens de molts municipis passen desapercebuts i únicament es faça referència als antecedents àrabs.
De fet, com explica el director del Servei d’Arqueologia de Dénia, Josep Gisbert, la casualitat, la col•laboració d’algun veí o l’interès dels ajuntaments ha permès en els últims anys descobrir un bon nombre de viles inèdites fins ara que obrin noves possibilitats d’investigació i documentació sobre el territori de Dianium.
Algunes de les viles romanes de les que fins fa poc no es tenia cap informació són Canessia i Durmais a Parcent, un municipi en el que s’han documentat restes d’un altre jaciment romà en el casc urbà i que probablement -atenent a la toponimia i pel sufix -ent de la paraula- tinguera origen romà. A la Llosa de Camatxo s’han descobert quatre viles romanes, una d’elles molt a prop del nucli urbà, i a l’Atzúbia, dos: L’Heredat i una més recent situada en un altre indret.
Un exemple clar de l’alta densitat de jaciments i viles romanes que van apareixent és la ciutat de Dénia: el Pla de Mínims en contempla 42 quan fa no més de 10 anys se’n coneixien tan sols 15. Josep Gisbert explica que els descobriments han sigut fruit de notícies, comentaris, inspeccions i comprovacions, com ha ocorregut en la vila romana del Camping Diana, on va aparèixer una peça l’any 90 que va fer sospitar de la seua existència.
Segons explica l’arqueòleg, les viles romanes més primerenques de la comarca són dels anys 20-30 a.C. i les més tardanes daten del segle VI d.C. La majoria d’assentaments però, pertanyen a l’època de l’Alt Imperi (entre els segles I i III).
Algunes de les viles romanes de les que fins fa poc no es tenia cap informació són Canessia i Durmais a Parcent, un municipi en el que s’han documentat restes d’un altre jaciment romà en el casc urbà i que probablement -atenent a la toponimia i pel sufix -ent de la paraula- tinguera origen romà. A la Llosa de Camatxo s’han descobert quatre viles romanes, una d’elles molt a prop del nucli urbà, i a l’Atzúbia, dos: L’Heredat i una més recent situada en un altre indret.
Un exemple clar de l’alta densitat de jaciments i viles romanes que van apareixent és la ciutat de Dénia: el Pla de Mínims en contempla 42 quan fa no més de 10 anys se’n coneixien tan sols 15. Josep Gisbert explica que els descobriments han sigut fruit de notícies, comentaris, inspeccions i comprovacions, com ha ocorregut en la vila romana del Camping Diana, on va aparèixer una peça l’any 90 que va fer sospitar de la seua existència.
Segons explica l’arqueòleg, les viles romanes més primerenques de la comarca són dels anys 20-30 a.C. i les més tardanes daten del segle VI d.C. La majoria d’assentaments però, pertanyen a l’època de l’Alt Imperi (entre els segles I i III).