La desocupació continua en ascens
Les dades de desocupació de la província d’Alacant no són positives, com tampoc ho són les del territori valencià en el seu conjunt. Pel que respecta a Pego les dades del mes d’abril, tampoc baixen la tendència de la desocupació, tot i que la pujada és menor.
Estem a principis de mes i com ja ve sent habitual, les xifres que fan referència a la incidència de l’atur són esperades per tots els sectors socials per tal de saber l’evolució de la crisi. Les dades, en general, continuen sent negatives, a tot el País Valencià se sumen 9.015 persones aturades més i tot i que la pujada en la desocupació és menor, aquesta continua imparable, tancant el mes d’abril amb les pitjors xifres en 25 anys.
Si ens centrem en Alacant, la província continua la seua escalada sense que s’endevine quan acabarà l’ascensió. I és que en l’últim any han perdut el seu treball 71.646 persones. Especialment cridaner és l’augment de la desocupació en indústria i construcció que continua indicant el desmantellament absolut del teixit productiu provincial i la passivitat de les administracions responsables.
Encara que el creixement de la desocupació ha sigut menys salvatge que en mesos anteriors, continua el procés de destrucció d’ocupació, només compensada en part pel menor augment del sector serveis. Este influït pel caràcter estacional de l’activitat turística i altres mesures conjunturals maquillen un poc el paisatge de destrucció d’ocupació sense que s’aprecien símptomes del canvi sistèmic que el sistema productiu alacantí, valencià i nacional requereixen.
La província d’Alacant encapçala, una vegada més, la destrucció d’ocupació industrial al País Valencià i manté el segon lloc a nivell nacional només superada per Barcelona. També manté el tercer lloc nacional en destrucció d’ocupació en la construcció; el País Valencià encapçala l’augment de la desocupació en este sector.
El creixement de la desocupació del col•lectiu “sense ocupació anterior” continua en la mateixa línia: set de cada deu són dones i d’estes, quasi una de cada dos són majors de 44 anys. L’impacte de la crisi està obligant les famílies a dedicar més persones a la recerca d’ingressos.
“La qualitat de l’ocupació també segueix la seua escalada en precarietat”, asseguren des de CCOO. En este mes s’han firmat un 11’89 % menys de contractes indefinits, mentres que la contractació temporal ha augmentat un 2’47%. Tot açò en un panorama de descens de la contractació d’un 34’07% interanual. Ni tan sols les bones xifres d’ocupació hotelera durant el pont de Setmana Santa han servit perquè els empresaris siguen capaços de generar ocupació. Davant aquestes xifres des del sindicat obrer declaraven que “qui continue pensant que són les empreses les que creen l’ocupació està en un profund error o en una voluntària ignorància”.
Respecte a les dades d’afiliació a la seguretat social, continua la desfeta, produint-se durant el mes d’abril un descens de l’afiliació mitjana de 4.273 persones, açò és, 142 baixes al dia.
Des de CCOO ressaltaven que “ens agradaria poder afirmar que les mesures del Pla Zapatero estan en l’origen de la disminució de la destrucció de l’ocupació, no obstant, l’ocultació de dades d’alguns ajuntaments i les dificultats desplegades per la Subdelegació del Govern a Alacant ens impedeixen fer eixa afirmació amb seguretat. Encara així, indicar que eixes mesures són conjunturals i no resoldran res de forma estable; a més, si amb huit mil milions només s’ha aconseguit un lleuger maquillatge de l’estadística, caldria dedicar molt més esforç pressupostari a generar ocupació, almenys la mateixa quantitat que s’està dedicant a sanejar els deutes de les entitats financeres que ens han conduït a esta situació. En principi, no ens pareix que esta ralentització en la destrucció d’ocupació siga un símptoma de recuperació econòmica ni, molt menys, de la protecció social” .
És per això que el sindicat posa l’accent en què “continua sent clau prendre mesures per a augmentar l’esforç per a la generació d’ocupació productiva mitjançant la inversió pública en sectors econòmics sostenibles i de futur. Les administracions han de multiplicar les mesures de reactivació econòmica des d’un marc de cohesió social”.
A Pego la situació no és molt diferent a la dibuixada fins ara, ja que si comparem les xifres des de principis d’any la tendència en la desocupació no ha deixat de pujar. Així, al mes de gener hi havia a Pego 635 persones desocupades i en abril en trobem 728, pujant aquest un 9’3% en només quatre mesos. L’ascensió, però, ha estat esglaonada i en els darrers dos mesos la diferència és mínima, ja que durant el mes de març es registraven 714 persones a les llistes de l’atur, per tant entre març i abril la diferència només ha estat d’un 1’4%.
Si parlem de sexes, actualment, a les llistes de l’atur hi ha més homes que dones, tot i que la diferència percentual és reduïda, ja que estem parlant, en aquest mes d’abril d’un 3’9% més d’homes.
I si ens fixem en els sectors, el més afectat és el de serveis que té fins a 388 persones desocupades. Li segueix la construcció amb 195 persones a les llistes de l’atur. En la construcció es dóna que en el mes de març va baixar el nombre de desocupats de 175 en febrer a 149 en març, un 2’6% de disminució, tot i que en aquest mes d’abril ha tornat a pujar superant la resta de mesos i arribant, com hem dit a 195 persones aturades en aquest sector, el que suposa un increment del 4’6%. A continuació trobem a la indústria que compta amb 93 desocupats. Li segueix en nombre les persones sense ocupació prèvia que actualment en són 34 (la tendència d’aquest sector és a la baixa, ja que en el mes de gener trobàvem 49 persones i en abril només 34). El sector menys afectat és el de l’agricultura, que només compta amb 18 persones a les llistes de l’atur.
MES TOTAL
Gener 635 (290 dones; 345 homes)
AGRI: 12 IND: 63 CONST: 159 SERVEIS: 352 SENSE OCUP PRÈVIA: 49
Febrer 659 (307 dones; 352 homes)
AGRI: 17 IND: 65 CONST: 175 SERVEIS: 358 SENSE OCUP PRÈVIA: 44
Març 714 (333 dones; 381 homes)
AGRI: 17 IND: 89 CONST: 149 SERVEIS: 379 SENSE OCUP PRÈVIA: 30
Abril 728 (339 dones; 378 homes)
AGRI: 18 IND: 93 CONST: 195 SERVEIS: 388 SENSE OCUP PRÈVIA: 34
Si ens centrem en Alacant, la província continua la seua escalada sense que s’endevine quan acabarà l’ascensió. I és que en l’últim any han perdut el seu treball 71.646 persones. Especialment cridaner és l’augment de la desocupació en indústria i construcció que continua indicant el desmantellament absolut del teixit productiu provincial i la passivitat de les administracions responsables.
Encara que el creixement de la desocupació ha sigut menys salvatge que en mesos anteriors, continua el procés de destrucció d’ocupació, només compensada en part pel menor augment del sector serveis. Este influït pel caràcter estacional de l’activitat turística i altres mesures conjunturals maquillen un poc el paisatge de destrucció d’ocupació sense que s’aprecien símptomes del canvi sistèmic que el sistema productiu alacantí, valencià i nacional requereixen.
La província d’Alacant encapçala, una vegada més, la destrucció d’ocupació industrial al País Valencià i manté el segon lloc a nivell nacional només superada per Barcelona. També manté el tercer lloc nacional en destrucció d’ocupació en la construcció; el País Valencià encapçala l’augment de la desocupació en este sector.
El creixement de la desocupació del col•lectiu “sense ocupació anterior” continua en la mateixa línia: set de cada deu són dones i d’estes, quasi una de cada dos són majors de 44 anys. L’impacte de la crisi està obligant les famílies a dedicar més persones a la recerca d’ingressos.
“La qualitat de l’ocupació també segueix la seua escalada en precarietat”, asseguren des de CCOO. En este mes s’han firmat un 11’89 % menys de contractes indefinits, mentres que la contractació temporal ha augmentat un 2’47%. Tot açò en un panorama de descens de la contractació d’un 34’07% interanual. Ni tan sols les bones xifres d’ocupació hotelera durant el pont de Setmana Santa han servit perquè els empresaris siguen capaços de generar ocupació. Davant aquestes xifres des del sindicat obrer declaraven que “qui continue pensant que són les empreses les que creen l’ocupació està en un profund error o en una voluntària ignorància”.
Respecte a les dades d’afiliació a la seguretat social, continua la desfeta, produint-se durant el mes d’abril un descens de l’afiliació mitjana de 4.273 persones, açò és, 142 baixes al dia.
Des de CCOO ressaltaven que “ens agradaria poder afirmar que les mesures del Pla Zapatero estan en l’origen de la disminució de la destrucció de l’ocupació, no obstant, l’ocultació de dades d’alguns ajuntaments i les dificultats desplegades per la Subdelegació del Govern a Alacant ens impedeixen fer eixa afirmació amb seguretat. Encara així, indicar que eixes mesures són conjunturals i no resoldran res de forma estable; a més, si amb huit mil milions només s’ha aconseguit un lleuger maquillatge de l’estadística, caldria dedicar molt més esforç pressupostari a generar ocupació, almenys la mateixa quantitat que s’està dedicant a sanejar els deutes de les entitats financeres que ens han conduït a esta situació. En principi, no ens pareix que esta ralentització en la destrucció d’ocupació siga un símptoma de recuperació econòmica ni, molt menys, de la protecció social” .
És per això que el sindicat posa l’accent en què “continua sent clau prendre mesures per a augmentar l’esforç per a la generació d’ocupació productiva mitjançant la inversió pública en sectors econòmics sostenibles i de futur. Les administracions han de multiplicar les mesures de reactivació econòmica des d’un marc de cohesió social”.
A Pego la situació no és molt diferent a la dibuixada fins ara, ja que si comparem les xifres des de principis d’any la tendència en la desocupació no ha deixat de pujar. Així, al mes de gener hi havia a Pego 635 persones desocupades i en abril en trobem 728, pujant aquest un 9’3% en només quatre mesos. L’ascensió, però, ha estat esglaonada i en els darrers dos mesos la diferència és mínima, ja que durant el mes de març es registraven 714 persones a les llistes de l’atur, per tant entre març i abril la diferència només ha estat d’un 1’4%.
Si parlem de sexes, actualment, a les llistes de l’atur hi ha més homes que dones, tot i que la diferència percentual és reduïda, ja que estem parlant, en aquest mes d’abril d’un 3’9% més d’homes.
I si ens fixem en els sectors, el més afectat és el de serveis que té fins a 388 persones desocupades. Li segueix la construcció amb 195 persones a les llistes de l’atur. En la construcció es dóna que en el mes de març va baixar el nombre de desocupats de 175 en febrer a 149 en març, un 2’6% de disminució, tot i que en aquest mes d’abril ha tornat a pujar superant la resta de mesos i arribant, com hem dit a 195 persones aturades en aquest sector, el que suposa un increment del 4’6%. A continuació trobem a la indústria que compta amb 93 desocupats. Li segueix en nombre les persones sense ocupació prèvia que actualment en són 34 (la tendència d’aquest sector és a la baixa, ja que en el mes de gener trobàvem 49 persones i en abril només 34). El sector menys afectat és el de l’agricultura, que només compta amb 18 persones a les llistes de l’atur.
MES TOTAL
Gener 635 (290 dones; 345 homes)
AGRI: 12 IND: 63 CONST: 159 SERVEIS: 352 SENSE OCUP PRÈVIA: 49
Febrer 659 (307 dones; 352 homes)
AGRI: 17 IND: 65 CONST: 175 SERVEIS: 358 SENSE OCUP PRÈVIA: 44
Març 714 (333 dones; 381 homes)
AGRI: 17 IND: 89 CONST: 149 SERVEIS: 379 SENSE OCUP PRÈVIA: 30
Abril 728 (339 dones; 378 homes)
AGRI: 18 IND: 93 CONST: 195 SERVEIS: 388 SENSE OCUP PRÈVIA: 34