La disposició addicional cinquena de la nova Llei de Costes deixa en l’aire els seus beneficis pràctics
I és que esta remet a l’article 4.5 de la mateixa que diu que “els terrenys que han perdut el seu primitiu caràcter de zona marítim-terrestre o platja no perden la seua categoria de domini públic”, explicava l’advocat de l’associació d’afectats de la Llei de Costes de Dénia, José Ortega.
Dijous passat es reunien a la Casa de Cultura de Pego els afectats per la Llei de Costes de Dénia per tal d’informar-se de les modificacions que vol incorporar a la mateixa el Govern de Rajoy, com explicava el president de l’Associació d’Afectats, Claudio Riera.
L’assemblea general de l’associació d’afectats per la llei de costes de Dénia no és la primera vegada que té lloc a Pego. La raó és que “la majoria de socis són de Pego”, com recordava Riera.
Entrant en matèria, l’advocat José Ortega qualificava la nova Llei de costes com “molt deficient tècnicament” parlant. Ortega concretava que al llegir l’esborrany “no se saben quins poden ser els procediments per a que eixes futures noves normes es transformen en un avantatge per a la ciutadania, tenint en compte que hi ha una complicació en la disposició addicional cinquena”. No obstant, apuntava l’advocat que “hi ha possibilitats perquè hi haja avantatges, amb noms i cognoms per als veïns de Dénia que estan afectats per la Llei de costes”.
La nova Llei de Costes sí que deixa clars alguns canvis que beneficien els propietaris. En primer lloc, explicava José Ortega, “el tractament de les dunes mortes”, ja que “fins este moment totes les dunes són domini públic, estiguen en moviment o no i, a partir d’ara, si ix com està redactat, les dunes que no estan en moviment […] deixaran de ser domini públic”. Això és interpretat per l’advocat de l’associació d’afectats per la Llei de Costes de Dénia com a que “hi ha una porció de veïns que es veurà lliures del problema”.
L’esborrany de la nova Llei de Costes també “alça un poc la restricció pel que fa a les obres en servitud de trànsit”, sobretot pel que fa al tancament de les parcel·les, “sempre i quant no signifiquen augment de volum”, especificava José Ortega.
Les propietats en el domini marítim-terrestres “no són propietats, són concessions” i estes, a partir del moment en que entre en vigor la nova Llei, “si que es podran vendre”. A més, la nova llei també contempla l’ampliació de la concessió, fins a 75 anys, el que feia concloure a José Ortega que “va a redundar en una millora del tractament dels afectats perquè eixos habitatges van a poder tenir un preu de mercat, cosa que hui no tenen. El preu que tenen hui és el que vol donar Costes”. Ortega concretava que “van a poder vendre a tercers”. Així mateix, Ortega destacava que en la nova llei, Costes no tindrà tan fàcil “rescatar una concessió per raons d’interès públic i deixar a la família sense eixa concessió per un preu ridícul”.
Fins ací els aspectes positius de la nova Llei de Costes per als afectats. Però, com apuntava al principi de la seua intervenció l’advocat José Ortega, “hi ha una complicació en la disposició addicional cinquena”. Per a Ortega esta “és un misteri que, possiblement, ni ells l’entenen”. No obstant això, esta disposició addicional cinquena “és la clau” del que s’ha explicat fins ara. Eixa disposició diu que “els propietaris que es vegen beneficiats les noves definicions del domini públic que recull esta reforma podran reclamar les seues propietats davant la justícia civil, però sense perjudici de l’article 4.5 de la Llei de Costes”.
Ortega considera l’article 4.5 de la Llei de Costes “la base del tema, la clau” perquè este diu que “els terrenys que han perdut el seu primitiu caràcter de zona marítim-terrestre o platja, seguixen sent exactament igual domini públic, no perden la seua categoria de domini públic”. Això s’anomena “domini públic artificial”.
Així les coses, la pregunta que es planteja l’advocat de l’associació d’afectats per la Llei de Costes és, “quin és el benefici pràctic que tenen estos veïns i en quina mesura van a poder anar la justícia civil a reclamar eixes propietats?”. Ortega planteja que només hi ha una manera de fer-ho i és recuperant “els antics enclavaments privats dins el domini públic propi de la legislació anterior”.
Estos enclavament privats eren, explicava Ortega, “unes propietats privades que es conservaven com a illes dins el domini públic. Fins i tot sent domini públic l’entorn el sòl que ocupava eixe habitatge era domini de particulars”. De tota manera, l’advocat declarava que això es donava per extingit en el moment en què “l’article 132.2 de la Constitució constitucionalitza el domini públic”. És per això que José Ortega asseverava que “açò s’ha d’explicar moltíssim millor”.
La nova Llei de Costes és actualment encara un avantprojecte que l’expert José Ortega augura que no entrarà en vigor fins, almenys, la pròxima primavera.
Dijous passat es reunien a la Casa de Cultura de Pego els afectats per la Llei de Costes de Dénia per tal d’informar-se de les modificacions que vol incorporar a la mateixa el Govern de Rajoy, com explicava el president de l’Associació d’Afectats, Claudio Riera.
L’assemblea general de l’associació d’afectats per la llei de costes de Dénia no és la primera vegada que té lloc a Pego. La raó és que “la majoria de socis són de Pego”, com recordava Riera.
Entrant en matèria, l’advocat José Ortega qualificava la nova Llei de costes com “molt deficient tècnicament” parlant. Ortega concretava que al llegir l’esborrany “no se saben quins poden ser els procediments per a que eixes futures noves normes es transformen en un avantatge per a la ciutadania, tenint en compte que hi ha una complicació en la disposició addicional cinquena”. No obstant, apuntava l’advocat que “hi ha possibilitats perquè hi haja avantatges, amb noms i cognoms per als veïns de Dénia que estan afectats per la Llei de costes”.
La nova Llei de Costes sí que deixa clars alguns canvis que beneficien els propietaris. En primer lloc, explicava José Ortega, “el tractament de les dunes mortes”, ja que “fins este moment totes les dunes són domini públic, estiguen en moviment o no i, a partir d’ara, si ix com està redactat, les dunes que no estan en moviment […] deixaran de ser domini públic”. Això és interpretat per l’advocat de l’associació d’afectats per la Llei de Costes de Dénia com a que “hi ha una porció de veïns que es veurà lliures del problema”.
L’esborrany de la nova Llei de Costes també “alça un poc la restricció pel que fa a les obres en servitud de trànsit”, sobretot pel que fa al tancament de les parcel·les, “sempre i quant no signifiquen augment de volum”, especificava José Ortega.
Les propietats en el domini marítim-terrestres “no són propietats, són concessions” i estes, a partir del moment en que entre en vigor la nova Llei, “si que es podran vendre”. A més, la nova llei també contempla l’ampliació de la concessió, fins a 75 anys, el que feia concloure a José Ortega que “va a redundar en una millora del tractament dels afectats perquè eixos habitatges van a poder tenir un preu de mercat, cosa que hui no tenen. El preu que tenen hui és el que vol donar Costes”. Ortega concretava que “van a poder vendre a tercers”. Així mateix, Ortega destacava que en la nova llei, Costes no tindrà tan fàcil “rescatar una concessió per raons d’interès públic i deixar a la família sense eixa concessió per un preu ridícul”.
Fins ací els aspectes positius de la nova Llei de Costes per als afectats. Però, com apuntava al principi de la seua intervenció l’advocat José Ortega, “hi ha una complicació en la disposició addicional cinquena”. Per a Ortega esta “és un misteri que, possiblement, ni ells l’entenen”. No obstant això, esta disposició addicional cinquena “és la clau” del que s’ha explicat fins ara. Eixa disposició diu que “els propietaris que es vegen beneficiats les noves definicions del domini públic que recull esta reforma podran reclamar les seues propietats davant la justícia civil, però sense perjudici de l’article 4.5 de la Llei de Costes”.
Ortega considera l’article 4.5 de la Llei de Costes “la base del tema, la clau” perquè este diu que “els terrenys que han perdut el seu primitiu caràcter de zona marítim-terrestre o platja, seguixen sent exactament igual domini públic, no perden la seua categoria de domini públic”. Això s’anomena “domini públic artificial”.
Així les coses, la pregunta que es planteja l’advocat de l’associació d’afectats per la Llei de Costes és, “quin és el benefici pràctic que tenen estos veïns i en quina mesura van a poder anar la justícia civil a reclamar eixes propietats?”. Ortega planteja que només hi ha una manera de fer-ho i és recuperant “els antics enclavaments privats dins el domini públic propi de la legislació anterior”.
Estos enclavament privats eren, explicava Ortega, “unes propietats privades que es conservaven com a illes dins el domini públic. Fins i tot sent domini públic l’entorn el sòl que ocupava eixe habitatge era domini de particulars”. De tota manera, l’advocat declarava que això es donava per extingit en el moment en què “l’article 132.2 de la Constitució constitucionalitza el domini públic”. És per això que José Ortega asseverava que “açò s’ha d’explicar moltíssim millor”.
La nova Llei de Costes és actualment encara un avantprojecte que l’expert José Ortega augura que no entrarà en vigor fins, almenys, la pròxima primavera.