La fi de la Concentració Parcel·lària a la Marjal, cada vegada més a prop
La Conselleria d’Agricultura ha fet la compra de dues parcel·les a la Marjal Pego Oliva per tal de posar en marxa, ja de manera definitiva, un procés de concentració parcel·lària que es va encetar als anys 70.
Les dues finques adquirides per la Generalitat es troben dins de l’àrea de la Marjal on no està permés el cultiu de l’arròs. Segons explicà el secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Roger Llanes, en una visita a Pego el dimarts, junt amb el director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Toni Quintana, el propòsit del Consell és anar reunint la major quantitat possible de terreny dins de la zona d’especial protecció a fi d’ocupar-se de manera més eficaç de la gestió mediambiental dels recursos naturals. Així es pretén facilitar que els arrossers continuen amb la seua activitat fora d’aquesta zona, a la resta de la marjal. Els procediments per aconseguir reunir eixos terrenys i concentrar-los a la zona d’especial protecció són la compra i la permuta.
Roger Llanes i Toni Quintana visitaren la Marjal junt amb l’alcalde de Pego, Enrique Moll i altres membres de la corporació municipal, com la regidora de Medi Ambient. El secretari autonòmic anuncià que ja s’han iniciat els contactes amb altres propietaris per a realitzar més compres en la zona no cultivable, de fet va indicar que s’ha assignat enguany un pressupost inicial de 150.000 euros per a sufragar les adquisicions. I en destinarà més en els següents pressupostos.
Llanes afirmà que s’ha resolt la part d’identificació de les propietats. De fet, aquest ha estat el primer pas del projecte de la Concentració Parcel·lària, que va ser représ per la Generalitat fa uns quatre anys. Una qüestió vital per a molta gent i que sembla que posarà fi a molts anys de conflictes. El secretari autonòmic ha avançat els passos següents que, segons l’alcalde estan dins dels terminis marcats en un principi i culminaran al 2024 amb el lliurament dels títols de propietat registrats i escripturats.
Segons les indicacions de la Conselleria, la concentració parcel·lària abastaria un perímetre de 839 hectàrees d’extensió, en la qual hi ha unes 2.980 parcel·les i 931 propietaris. Entre ells, l’Ajuntament de Pego. El que s’ha fet és delimitar les dues zones de les quals s’ha parlat, la de màxima protecció, de 430 hectàrees, aproximadament i una altra en la qual es podrà conrear l’arrós. L’ajuntament, en paraules d’Enrique Moll, ha demanat agrupar totes les terres que tenia a diferents punt de la Marjal a la zona de la Muntanyeta Verda.
Com ha dit Roger Llanes, les administracions seran uns propietaris més i concentraran les seues terres a la zona de màxima protecció, en la qual també quedaran parcel·les dels particulars que no desitgen vendre o permutar amb la Conselleria.
Tant des de la Conselleria d’Agricultura, com des de l’Ajuntament, s’ha destacat el fet que el Concentració Parcel·lària de la Marjal serà una realitat en poc temps i servirà per a delimitar propietats, esclarir els usos possibles de les terres i garantir la protecció del parc natural, 53 anys després.
I, el més important, amb la fi del procés s’espera poder tancar d’una per totes una problemàtica que ha provocat molts conflictes socials i polítics a Pego al llarg de dècades.
Les dues finques adquirides per la Generalitat es troben dins de l’àrea de la Marjal on no està permés el cultiu de l’arròs. Segons explicà el secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Roger Llanes, en una visita a Pego el dimarts, junt amb el director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Toni Quintana, el propòsit del Consell és anar reunint la major quantitat possible de terreny dins de la zona d’especial protecció a fi d’ocupar-se de manera més eficaç de la gestió mediambiental dels recursos naturals. Així es pretén facilitar que els arrossers continuen amb la seua activitat fora d’aquesta zona, a la resta de la marjal. Els procediments per aconseguir reunir eixos terrenys i concentrar-los a la zona d’especial protecció són la compra i la permuta.
Roger Llanes i Toni Quintana visitaren la Marjal junt amb l’alcalde de Pego, Enrique Moll i altres membres de la corporació municipal, com la regidora de Medi Ambient. El secretari autonòmic anuncià que ja s’han iniciat els contactes amb altres propietaris per a realitzar més compres en la zona no cultivable, de fet va indicar que s’ha assignat enguany un pressupost inicial de 150.000 euros per a sufragar les adquisicions. I en destinarà més en els següents pressupostos.
Llanes afirmà que s’ha resolt la part d’identificació de les propietats. De fet, aquest ha estat el primer pas del projecte de la Concentració Parcel·lària, que va ser représ per la Generalitat fa uns quatre anys. Una qüestió vital per a molta gent i que sembla que posarà fi a molts anys de conflictes. El secretari autonòmic ha avançat els passos següents que, segons l’alcalde estan dins dels terminis marcats en un principi i culminaran al 2024 amb el lliurament dels títols de propietat registrats i escripturats.
Segons les indicacions de la Conselleria, la concentració parcel·lària abastaria un perímetre de 839 hectàrees d’extensió, en la qual hi ha unes 2.980 parcel·les i 931 propietaris. Entre ells, l’Ajuntament de Pego. El que s’ha fet és delimitar les dues zones de les quals s’ha parlat, la de màxima protecció, de 430 hectàrees, aproximadament i una altra en la qual es podrà conrear l’arrós. L’ajuntament, en paraules d’Enrique Moll, ha demanat agrupar totes les terres que tenia a diferents punt de la Marjal a la zona de la Muntanyeta Verda.
Com ha dit Roger Llanes, les administracions seran uns propietaris més i concentraran les seues terres a la zona de màxima protecció, en la qual també quedaran parcel·les dels particulars que no desitgen vendre o permutar amb la Conselleria.
Tant des de la Conselleria d’Agricultura, com des de l’Ajuntament, s’ha destacat el fet que el Concentració Parcel·lària de la Marjal serà una realitat en poc temps i servirà per a delimitar propietats, esclarir els usos possibles de les terres i garantir la protecció del parc natural, 53 anys després.
I, el més important, amb la fi del procés s’espera poder tancar d’una per totes una problemàtica que ha provocat molts conflictes socials i polítics a Pego al llarg de dècades.
