La finca del Rosario zona humida
El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs interposat pels propietaris de les mercantils Explotacions Agràries Pego Fruites SL i altres perquè la «Finca el Racó del Rosario» quedara exclosa del catàleg de zones Humides de la Comunitat Valenciana. El samaruc serà reintroduït a la Marjal Pego- Oliva el proper dimarts, 17 d´octubre.
El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs interposat pels propietaris de les mercantils Explotacions Agràries Pego Fruites SL i altres perquè la «Finca el Racó del Rosario», una de les explotacions agràries més grans i importants de Pego, quedara exclosa del catàleg de zones Humides de la Comunitat Valenciana. Els terrenys destinats al cultiu de tarongers es troben ubicats junt al parc natural de la Marjal Pego-Oliva i el Safari Park.
La resolució del TSJ ha rebutjat els arguments dels propietaris els que en la demanda qüestionaven l’acord del Consell per creure que les terres no formaven part de cap aiguamoll, ni d’un ambient fluvial, encara que la transformació agrícola de la zona ha sigut considerable en els últims anys. A més els representants legals del principal terratinent del parc, Alfredo Gómez-Torres-Torres, van al•legar «la improcedència de la rehabilitació de l’aiguamoll sobre la finca i l’arbitrarietat de la resolució a l’excloure del catàleg al Safari Park, que forma part de la mateixa i l’incompliment de l’expropiació forçosa».
En els fonaments de dret esgrimits pel TSJ es repassa el contingut del catàleg i s´assenyala que «no n’hi ha prou en afirmar que uns terrenys estan en l’actualitat urbanitzats per a automàticament ser exclosos d’un aiguamoll» perquè això «seria perpetuar un desastre produït a la Comunitat Valenciana en els últims decennis». La resolució també recorda que tampoc significa que els edificis hagen de ser enderrocats encara que «potser l’administració opte per l’expropiació o potser en el transcurs dels anys deixe que les edificacions s’esgoten i recuperar tots els terrenys de què un dia van ser aiguamolls».
L’informe pericial dels afectats ha sigut titlat per la Sala de no atorgar «el nivell necessari d’objectivitat com per a tindre’l en compte». El TSJ considera que la finca «és un aiguamoll» i declara que ara és «una zona d’ús agrícola adaptada a una zona humida».
Sense deixar la Marjal, però canviant radicalment de tema, ens centrem en la campanya de reintroducció d´espècies aquàtiques autòctones que està duent a terme la Conselleria de Territori i Habitatge. 29.000 exemplars de samarucs, fartets i punxosets criats en captivitat seran alliberats en els diversos aiguamolls del País Valencià.
A Pego ja es va reintroduir el punxoset amb un èxit d´adaptació al medi excel•lent, ja que enguany ja es podien observar cries d´aquest peix a les aigües de la marjal. Així, seguint en aquesta línia, el 17 d´octubre els rius del parc natural rebran nous exemplars de samaruc, una espècie endèmica de les nostres aigües i una de les més representatives del nostre país.
El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs interposat pels propietaris de les mercantils Explotacions Agràries Pego Fruites SL i altres perquè la «Finca el Racó del Rosario», una de les explotacions agràries més grans i importants de Pego, quedara exclosa del catàleg de zones Humides de la Comunitat Valenciana. Els terrenys destinats al cultiu de tarongers es troben ubicats junt al parc natural de la Marjal Pego-Oliva i el Safari Park.
La resolució del TSJ ha rebutjat els arguments dels propietaris els que en la demanda qüestionaven l’acord del Consell per creure que les terres no formaven part de cap aiguamoll, ni d’un ambient fluvial, encara que la transformació agrícola de la zona ha sigut considerable en els últims anys. A més els representants legals del principal terratinent del parc, Alfredo Gómez-Torres-Torres, van al•legar «la improcedència de la rehabilitació de l’aiguamoll sobre la finca i l’arbitrarietat de la resolució a l’excloure del catàleg al Safari Park, que forma part de la mateixa i l’incompliment de l’expropiació forçosa».
En els fonaments de dret esgrimits pel TSJ es repassa el contingut del catàleg i s´assenyala que «no n’hi ha prou en afirmar que uns terrenys estan en l’actualitat urbanitzats per a automàticament ser exclosos d’un aiguamoll» perquè això «seria perpetuar un desastre produït a la Comunitat Valenciana en els últims decennis». La resolució també recorda que tampoc significa que els edificis hagen de ser enderrocats encara que «potser l’administració opte per l’expropiació o potser en el transcurs dels anys deixe que les edificacions s’esgoten i recuperar tots els terrenys de què un dia van ser aiguamolls».
L’informe pericial dels afectats ha sigut titlat per la Sala de no atorgar «el nivell necessari d’objectivitat com per a tindre’l en compte». El TSJ considera que la finca «és un aiguamoll» i declara que ara és «una zona d’ús agrícola adaptada a una zona humida».
Sense deixar la Marjal, però canviant radicalment de tema, ens centrem en la campanya de reintroducció d´espècies aquàtiques autòctones que està duent a terme la Conselleria de Territori i Habitatge. 29.000 exemplars de samarucs, fartets i punxosets criats en captivitat seran alliberats en els diversos aiguamolls del País Valencià.
A Pego ja es va reintroduir el punxoset amb un èxit d´adaptació al medi excel•lent, ja que enguany ja es podien observar cries d´aquest peix a les aigües de la marjal. Així, seguint en aquesta línia, el 17 d´octubre els rius del parc natural rebran nous exemplars de samaruc, una espècie endèmica de les nostres aigües i una de les més representatives del nostre país.