La Fiscalia demana 4 anys de presó i 4 anys d’inhabilitació al popular Eduardo Siscar per falsedat de document públic
El procés està en fase d’apel•lació, pendent de resolució. La denúncia es realitza en el moment en què va detectar que l’anterior regidor d’urbanisme, Eduardo Siscar, pressumptament havia signat llicències d’obra major. Aquesta competència recau únicament en la figura de l’alcalde qui no ha delegat, en cap moment, en el regidor o regidora d’urbanisme la signatura de les obres majors. Així, els responsables d’urbanisme només poden signar llicències d’obres menors. El fiscal va trobar indicis racionals de criminalitat i actualment Eduardo Siscar està processat per presumpta falsedat de document públic.
Els fets que ara es fan públics es remunten al 2005, encara que es va informar de la Fiscalia de l’Estat el 27 de febrer del 2008. Ara, després del pertinent procediment i investigació, el fiscal “ha vist indicis d’un presumpte delicte de falsificació de document públic”, per la qual cosa basant-se en el codi penal vigent se sol•licita per a l’imputat, el regidor popular Eduardo Siscar, la pena de quatre anys de presó i altres quatre d’inhabilitació per a exercir qualsevol càrrec públic. Actualment Siscar ha recorregut l’ordre de processament, apel•lació que es troba en curs sense que això evite que oficialment estiga acusat per la fiscalia, que espera poder portar avant el procés judicial perquè ha veu indicis de racionalitat criminal en els fets denunciats.
El conflicte de competències municipals es produeix perquè en la legislatura 2003-2007 i 2007-2011, l’alcalde no ha delegat mai en el regidor d’urbanisme la competència de signar les llicències d’obra major, una competència exclusiva –sense eixa delegació expressa- del primer edil de la localitat i per tant “en el moment dels fets el senyor Siscar no tenia eixa potestat i no podia firmar eixe document”.
És per això que la troballa de la signatura de l’exregidor d’urbanisme plasmada en més d’una obra major, suplantant la signatura de l’alcalde, va dur a l’Ajuntament de Pego ha denunciar el fet. Des del Consistori s’ha confirmat que “ens ratifiquem en tots els termes de la demanda, perquè algú va defraudar la confiança dels pegolins a l’utilitzar el seu càrrec públic per al seu interès personal”. en el regidor d’urbanisme, per la qual cosa en el moment dels fets el senyor Siscar tampoc tenia eixa potestat i no podia firmar eixe document”.
Els fets s’aguditzen al constatar que l’exregidor d’urbanisme és part interessada en l’aprovació de la promoció d’habitatges que se sol•licitava en l’escrit. Quan es planteja aquesta confluència d’interessos la llei indica que hi ha xoc d’interessos i per tant, en aquest cas el regidor popular Eduardo Siscar, s’haguera hagut d’abstindre de participar en tot el procediment, no podent pronunciar-se ni a favor ni en contra “i molt menys firmar-se la llicència, botant-se presumptament tota la legislació”, asseguren fonts municipals. Tot indica que la llicència objecte de denúncia afecta un edifici de Pego, “d’un volum important”.
Els fets es van destapar, segons s’ha apuntat des de l’Ajuntament pegolí, arrel d’una denúncia per difamació pública contra l’alcalde del municipi, Carmelo Ortolà, interposada pel mateix Eduardo Siscar i per l’arquitecte Josep Sala, tots dos vinculats laboralment. La denúncia es referia a unes declaracions realitzades per Ortolà en plena campanya electoral en què afirmava que “per una negligència, o més aviat per un atreviment d’ells dos, quasi li costa a Pego una indemnització milionària per a una empresa a què li realitzaven treballs”.
Segons Ortolà, “per a preparar la meua defensa, que guanyem, busquem totes les llicències d’obres presentades per estes dos persones i ens topem amb la desagradable sorpresa de trobar més d’una llicència en què l’edil d’urbanisme es botava la norma i firmava els documents”. Així, fent la recopilació d’informació per a preparar la defensa d’un procés iniciat per Eduardo Siscar ha sigut com, i sempre presumptament, s’ha arribat al greu fet de la suplantació de signatura en document públic. “Eixe document és el que vaig presentar a la fiscalia perquè entenc que és constitutiu de delicte, perquè la justícia prenga part en l’assumpte i acabe amb este tipus de pràctiques i de persones”.
En eixa denúncia per difamació pública se li demanava a l’alcalde de la localitat 60.000 euros d’indemnització per danys morals i la seua retracció. El procés el guanya el primer edil pegolí, que assegura no retractar-se perquè el que va contar ho fer dins el seu rol polític. La sentència, que condemna al denunciant a pagar els costos del procés està recorreguda.
Els fets que ara es fan públics es remunten al 2005, encara que es va informar de la Fiscalia de l’Estat el 27 de febrer del 2008. Ara, després del pertinent procediment i investigació, el fiscal “ha vist indicis d’un presumpte delicte de falsificació de document públic”, per la qual cosa basant-se en el codi penal vigent se sol•licita per a l’imputat, el regidor popular Eduardo Siscar, la pena de quatre anys de presó i altres quatre d’inhabilitació per a exercir qualsevol càrrec públic. Actualment Siscar ha recorregut l’ordre de processament, apel•lació que es troba en curs sense que això evite que oficialment estiga acusat per la fiscalia, que espera poder portar avant el procés judicial perquè ha veu indicis de racionalitat criminal en els fets denunciats.
El conflicte de competències municipals es produeix perquè en la legislatura 2003-2007 i 2007-2011, l’alcalde no ha delegat mai en el regidor d’urbanisme la competència de signar les llicències d’obra major, una competència exclusiva –sense eixa delegació expressa- del primer edil de la localitat i per tant “en el moment dels fets el senyor Siscar no tenia eixa potestat i no podia firmar eixe document”.
És per això que la troballa de la signatura de l’exregidor d’urbanisme plasmada en més d’una obra major, suplantant la signatura de l’alcalde, va dur a l’Ajuntament de Pego ha denunciar el fet. Des del Consistori s’ha confirmat que “ens ratifiquem en tots els termes de la demanda, perquè algú va defraudar la confiança dels pegolins a l’utilitzar el seu càrrec públic per al seu interès personal”. en el regidor d’urbanisme, per la qual cosa en el moment dels fets el senyor Siscar tampoc tenia eixa potestat i no podia firmar eixe document”.
Els fets s’aguditzen al constatar que l’exregidor d’urbanisme és part interessada en l’aprovació de la promoció d’habitatges que se sol•licitava en l’escrit. Quan es planteja aquesta confluència d’interessos la llei indica que hi ha xoc d’interessos i per tant, en aquest cas el regidor popular Eduardo Siscar, s’haguera hagut d’abstindre de participar en tot el procediment, no podent pronunciar-se ni a favor ni en contra “i molt menys firmar-se la llicència, botant-se presumptament tota la legislació”, asseguren fonts municipals. Tot indica que la llicència objecte de denúncia afecta un edifici de Pego, “d’un volum important”.
Els fets es van destapar, segons s’ha apuntat des de l’Ajuntament pegolí, arrel d’una denúncia per difamació pública contra l’alcalde del municipi, Carmelo Ortolà, interposada pel mateix Eduardo Siscar i per l’arquitecte Josep Sala, tots dos vinculats laboralment. La denúncia es referia a unes declaracions realitzades per Ortolà en plena campanya electoral en què afirmava que “per una negligència, o més aviat per un atreviment d’ells dos, quasi li costa a Pego una indemnització milionària per a una empresa a què li realitzaven treballs”.
Segons Ortolà, “per a preparar la meua defensa, que guanyem, busquem totes les llicències d’obres presentades per estes dos persones i ens topem amb la desagradable sorpresa de trobar més d’una llicència en què l’edil d’urbanisme es botava la norma i firmava els documents”. Així, fent la recopilació d’informació per a preparar la defensa d’un procés iniciat per Eduardo Siscar ha sigut com, i sempre presumptament, s’ha arribat al greu fet de la suplantació de signatura en document públic. “Eixe document és el que vaig presentar a la fiscalia perquè entenc que és constitutiu de delicte, perquè la justícia prenga part en l’assumpte i acabe amb este tipus de pràctiques i de persones”.
En eixa denúncia per difamació pública se li demanava a l’alcalde de la localitat 60.000 euros d’indemnització per danys morals i la seua retracció. El procés el guanya el primer edil pegolí, que assegura no retractar-se perquè el que va contar ho fer dins el seu rol polític. La sentència, que condemna al denunciant a pagar els costos del procés està recorreguda.