La Fundació Aquae invertix en la regeneració de les muntanyes de Pego
És la Fundació de l’empresa que gestiona l’aigua a la localitat, Hidraqua i ha decidit apostar per la sembra com a mètode per a ajudar a regenerar el terreny muntanyós arrasat per l’incendi de maig. Per a fer-ho compta amb l’assessorament del Grup Sylvestris i la coordinació de l’Ajuntament de Pego. S’han contractat 6 persones a jornada completa que sembraran bellotes per potenciar el creixement d’arbustos i arbres autòctons com l’alzina, la carrasca o la coscolla.
Ahir de vesprada, tot i que era diumenge, Creama Pego va obrir la seua aula de formació a l’edifici Cervantes perquè la Fundació Aquae i el Grup Sylvestris pogueren formar a sis persones que hui han començat a treballar en un projecte de regeneració de les muntanyes de Pego arrasades per l’incendi. Un projecte coordinat des de les regidories de Medi Ambient i Agricultura de l’Ajuntament de Pego.
La Fundació Aquae, pertanyent a Hidraqua, l’empresa que gestiona l’aigua potable a Pego, va nàixer al setembre de 2013 amb la voluntat de convertir-se en una plataforma de pensament entorn d’un nou model de desenvolupament social, econòmic i mediambiental sostenible. De forma particular, o en aliança amb altres institucions públiques i privades de referència, la Fundació Aquae desenvolupa diversos projectes en distintes àrees d’interès.
A Pego, on Hidraqua fa anys que hi gestiona el servei d’aigua potable, l’empresa ha volgut invertir part dels seus beneficis en la regeneració forestal. Ha triat per a realitzar esta tasca la seua Fundació Aquae que, en esta ocasió s’ha aliat amb el Grup Sylvestris d’Enginyeria Natural una empresa consultora especialitzada en boscos, medi ambient i desenvolupament rural.
Font: Regidoria de Medi Ambient
El projecte, informava la regidora de Medi Ambient Laura Castellà, comporta la sembra de 10 hectàrees de parcel·les municipals situades al Miserà. En tractar-se de sembra i no de plantació directa, la Conselleria de Medi Ambient ha donat el seu vist-i-plau a la iniciativa i ha autoritzat el projecte.
Fundació Aquae i Sylvestris han optat per la sembra perquè esta constituïx una alternativa de repoblació forestal econòmica, àgil i de baix impacte respecte a les habituals plantacions, la qual cosa la convertix en una opció ideal per a la restauració de zones devastades per incendis forestals o molt abruptes.
Font: Regidoria de Medi Ambient
De fet, Sylvestris compta amb una dilatada experiència, fruit de la investigació en laboratori i actuacions sobre zones incendiades, que els ha portat a desenvolupar tractaments de preparació de llavors i ferramentes pròpies que garantixen o milloren l’èxit de l’actuació. El cost de repoblació amb llavors és entre una tercera part i la meitat més econòmic que amb plantes, si s’utilitzen les tècniques i tractaments a la llavor adequats.
A Pego s’ha optat per sembrar bellotes, fruit de l’alzina, la carrasca, el roure o la coscolla. Arbres i arbustos autòctons de les muntanyes mediterrànies més resistents al foc que els pins que tan abunden al bosc mediterrani.
Font: Regidoria de Medi Ambient
La formació de les sis persones que s’encarregaran de plantar durant un període d’entre una setmana o quinze dies depenent de les condicions climatològiques i del terreny a sembrar, s’ha realitzat en diumenge i de manera tan ràpida i sobtada perquè, explicava Castellà, els experts consideren que actualment es donen les condicions òptimes per sembrar les llavors triades, ja que estes necessiten de fred i humitat. Les llavors són de dimensions entre mitjanes i grans i s’espera que durant el que queda de tardor vagen arrelant i en primavera comencen a traure la tija.
Font: Regidoria de Medi Ambient
Durant la jornada de formació de diumenge les sis persones triades per a treballar en este projecte de reforestació, totes elles de Pego, cinc homes i una dona, també van rebre l’equipament per sembrar: guants, ulleres, botes, jupetins fluorescents, etc.
Ahir de vesprada, tot i que era diumenge, Creama Pego va obrir la seua aula de formació a l’edifici Cervantes perquè la Fundació Aquae i el Grup Sylvestris pogueren formar a sis persones que hui han començat a treballar en un projecte de regeneració de les muntanyes de Pego arrasades per l’incendi. Un projecte coordinat des de les regidories de Medi Ambient i Agricultura de l’Ajuntament de Pego.
La Fundació Aquae, pertanyent a Hidraqua, l’empresa que gestiona l’aigua potable a Pego, va nàixer al setembre de 2013 amb la voluntat de convertir-se en una plataforma de pensament entorn d’un nou model de desenvolupament social, econòmic i mediambiental sostenible. De forma particular, o en aliança amb altres institucions públiques i privades de referència, la Fundació Aquae desenvolupa diversos projectes en distintes àrees d’interès.
A Pego, on Hidraqua fa anys que hi gestiona el servei d’aigua potable, l’empresa ha volgut invertir part dels seus beneficis en la regeneració forestal. Ha triat per a realitzar esta tasca la seua Fundació Aquae que, en esta ocasió s’ha aliat amb el Grup Sylvestris d’Enginyeria Natural una empresa consultora especialitzada en boscos, medi ambient i desenvolupament rural.
Font: Regidoria de Medi AmbientEl projecte, informava la regidora de Medi Ambient Laura Castellà, comporta la sembra de 10 hectàrees de parcel·les municipals situades al Miserà. En tractar-se de sembra i no de plantació directa, la Conselleria de Medi Ambient ha donat el seu vist-i-plau a la iniciativa i ha autoritzat el projecte.
Fundació Aquae i Sylvestris han optat per la sembra perquè esta constituïx una alternativa de repoblació forestal econòmica, àgil i de baix impacte respecte a les habituals plantacions, la qual cosa la convertix en una opció ideal per a la restauració de zones devastades per incendis forestals o molt abruptes.
Font: Regidoria de Medi AmbientDe fet, Sylvestris compta amb una dilatada experiència, fruit de la investigació en laboratori i actuacions sobre zones incendiades, que els ha portat a desenvolupar tractaments de preparació de llavors i ferramentes pròpies que garantixen o milloren l’èxit de l’actuació. El cost de repoblació amb llavors és entre una tercera part i la meitat més econòmic que amb plantes, si s’utilitzen les tècniques i tractaments a la llavor adequats.
A Pego s’ha optat per sembrar bellotes, fruit de l’alzina, la carrasca, el roure o la coscolla. Arbres i arbustos autòctons de les muntanyes mediterrànies més resistents al foc que els pins que tan abunden al bosc mediterrani.
Font: Regidoria de Medi AmbientLa formació de les sis persones que s’encarregaran de plantar durant un període d’entre una setmana o quinze dies depenent de les condicions climatològiques i del terreny a sembrar, s’ha realitzat en diumenge i de manera tan ràpida i sobtada perquè, explicava Castellà, els experts consideren que actualment es donen les condicions òptimes per sembrar les llavors triades, ja que estes necessiten de fred i humitat. Les llavors són de dimensions entre mitjanes i grans i s’espera que durant el que queda de tardor vagen arrelant i en primavera comencen a traure la tija.
Font: Regidoria de Medi AmbientDurant la jornada de formació de diumenge les sis persones triades per a treballar en este projecte de reforestació, totes elles de Pego, cinc homes i una dona, també van rebre l’equipament per sembrar: guants, ulleres, botes, jupetins fluorescents, etc.