La I Setmana Gastrocultural ‘L’arròs de les estreles’ homenatja les cuineres per la seua feina constant entre fogons per donar-nos de menjar i fer-nos gaudir dels sabors de cada plat

En este cas les homenatjades han estat Tere Navalón del bar Rafel, Pepa Sendra i Pepa Dominguis del restaurant Zorilla, Rosario Marí, Xaro Naya i Dora Pons del bar Daniel, Maria Dolores Frau del bar de la Cooperativa, Mónica Miralles del Moss, Alícia Sànchez del bar Pur i Lluïsa ‘La Xufa’, Rosita Morell, Elodia Sànchez i Pilar del bar Llit i Taula/Hostal Reig.

Dimarts passat en la taula rodona sobre gastronomia i turisme que va tenir lloc dins la I Setmana Gastrocultural de Pego, ‘L’arròs de les estreles’, el cuiner pegolí Evarist Miralles va reiterar una idea que sol defensar en cada ocasió que pot, el fet que ell competix amb la cuina de «les mestresses de casa», no contra altres companys de professió. Des d’esta perspectiva, assenyalava Miralles que els cuiners, «com a restauradors hem d’agafar el testimoni de les mestresses de casa».

Esta cita a la defensa de les dones en l’àmbit culinari és pertinent tenint en compte que ahir de vesprada va tenir lloc un acte dels actes més importants dins la I Setmana Gastrocultural de Pego, ‘L’arròs de les estreles’. Es tracta de l’homenatge que van rebre les cuineres que han estat entre els fogons dels bars i restaurants de Pego durant molts anys, tot i que també a aquelles que fa poc s’han incorporat a la restauració.

L’encarregada de conduir l’acte va ser Carolina Ferrer, qui confessava no saber cuinar, però agradar-li menjar. També explicava que en començar a festejar amb el seu marit, quan li va preguntar on poder anar a dinar o sopar a Pego, li va poder dir amb el somriure ben ample que «a Pego es menja bé a tots els llocs» i no només per la qualitat del producte que et servixen sinó també per l’ambient que t’oferixen els establiments, «un ambient agradable, com de casa». I a això contribuïxen, indubtablement, elles, «les cuineres que estan darrere els fogons, que no tenen visibilitat», però que estan ahí per fer-nos gaudir dels sabors de cada plat.

El regidor d’Igualtat, José Merí, va destacar «la tasca de les dones en la nostra gastronomia, ja que són un pilar fonamental per a continuar gaudint de les receptes que han estat presents en el nostre municipi des de sempre». Explicava que la idea de l’acte, que va tindre lloc ahir a la Casa de Cultura, és «fer un homenatge a les dones perquè en l’actualitat recau en els hòmens el protagonisme culinari». I és que quan pensem en restauradors famosos, sempre ens venen a la ment noms d’hòmens, malgrat que l’àmbit de la cuina sempre ha estat domini de les dones. Elles, apuntava José Merí, «són fonamentals per a què la qualitat i el prestigi siga valorat molt positivament».

La periodista Clara Giner Cabrera va ser l’encarregada d’aprofundir en eixe paper silenciós que han interpretat les dones en les cuines de casa i dels bars preguntava de manera retòrica: «Qui utilitzava l’arròs bombó quan encara no s’havia perdut? Qui duia i duu tota la vida fent paelles, crosta, arròs caldós o arròs amb fesols i penques? Qui prepara el figatell, l’espencat, les coques, els pastissos i altres especialitats de la Marina i de la Marjal». Contestava ella mateixa que «han sigut les mares, les iaies, en definitiva les veus anònimes de totes les dones que, durant generacions i generacions, han treballat la matèria prima de la Marjal de Pego i han anat perfilant les seues pròpies receptes. No sols amb l’arròs, sinó també amb les viandes i amb les verdures que han anat collint al llarg de les èpoques».

Tot això feia concloure a Clara Giner, que «el paper de la dona estava molt condicionat i no rebia l’atenció que era menester. Sobretot pel que fa al tema de dona i treball. Tota la vida l’home al camp i la dona a la cuina, sempre darrer dels fogons sense que ningú li atorgue la importància que es mereix, la importància de mantindre la tradició d’una gastronomia que és tan nosaltres. I també de col·laborar activament en l’economia familiar».

Les homenatjades han estat Tere Navalón del bar Rafel, Pepa Sendra i Pepa Dominguis del restaurant Zorilla, Rosario Marí, Xaro Naya i Dora Pons del bar Daniel, Maria Dolores Frau del bar de la Cooperativa, Mónica Miralles del Moss, Alícia Sànchez del bar Pur i Lluïsa ‘La Xufa’, Rosita Morell, Elodia Sànchez i Pilar del bar Llit i Taula/Hostal Reig.

Va explicar l’alcalde, Enrique Moll, que hi podria haver més cuineres al llistat, però que «aquelles que no estan és perquè no han volgut estar, perquè estaven convidades». Hi destacava Moll que l’acte és «un reconeixement a tota la tradició culinària del nostre poble». Admetia, però, que «potser este homenatge s’ha quedat curt i m’haguera agradat arribar a d’altres bars que han sigut emblemàtics i a altres cuineres» i posava com a exemples el bar Geroni o el bar Pur en l’anterior gestió o el bar Pego, «gent que està també molt lligada a la tradició de Pego i les nostres cuines». De tota manera, apuntava l’alcalde que «com estes jornades gastroculturals no s’acaben ací, intentarem anar reconeixent la llavor que any rere any han fet en altres llocs.»

L’hostaleria a Pego té, principalment, una base familiar, passat tradicionalment els negocis de pares i mares a fills i filles. Ells normalment a la barra i atenent, elles a la cuina, guisant per als i les múltiples comensals.

D’entre les homenatjades Rosario Marí Reig, amb 80 anys, és la més major de totes. El bar Daniel va obrir l’any 1962, però només durant 2 anys. El 1972 va reiniciar la seua activitat de manera definitiva, fins els nostres dies. Des de l’any de l’obertura a càrrec de la cuina ha estat Rosario Marí, tota una institució, actualment jubilada i un clar exemple de constància i tradició al poble de Pego.

Pepa Sendra fa més de 40 anys que s’encarregada de la cuina del Zorrilla i «sempre ha cuinat de tot: arròs, plats combinats… però recorda que abans, quan van començar, no hi havia tant de costum com ara d’eixir a menjar fora de casa».

Tere Navalón compartix cuina professional amb el seu marit Rafel des del 1986, quan obriren el Restaurant Rafel, «un bar on l’abondó és protagonista» i la crosta i el putxero que se servix els dijous compartixen focus. «Un clar exemple del que és cuinar i treballar amb eficiència».

Mònica Miralles fa 20 anys que està al capdavant de la cuina d’El Moss de Pego. Una cuinera de ment desperta que no para d’inventar, d’experiment al seu laboratori particular que és la cuina. Quan els resultats són òptims, els trasllada al menú perquè «el nostre menjar típic tinga també un caràcter modern i singular». Però les idees que té Mònica no se circumscriuen a la cuina, sinó també a altres camps com ho demostren les cites amb el Birratló o la Calçotada.

Maria Dolores Frau és coneguda per treballar junt amb el seu germà Rafel al seu bar durant anys i panys. Fins que van agafar la gerència del bar de la Cooperativa, un bar familiar per on passen centenars de persones cada dia i on Maria Dolores cuina menjar tradicional, del que anomenen casolà.

Alicia Sánchez és actualment, amb 40 anys, la cuinera més jove del municipi. Fa 4 anys que regenta un dels emblemàtics bars de Pego, el Pur. Des d’aleshores fa de tot, atén a la barra, cuina tapes, arrossos i destaca, sobretot, amb el putxero.

Per la cuina del Llit i Taula, antic bar Reig, han passat moltes cuineres, Lluïsa ‘La Xufa’, Rosita Morell, Elodia Sànchez i Pilar, pel que s’ha pogut anar comprovant la mà de cadascuna d’elles al llarg dels anys de gerència. Rosita Morell va ser l’encarregada de representar-les a totes elles durant este homenatge a les cuineres pegolines.

Hui la I Setmana Gastrocultural de Pego, ‘L’arròs de les estreles’, continua amb un agermanament amb l’Associació d’Amics de la Crosta d’Elx que no només degustaran la crosta pegolina (que és bastant distinta a l’il·licitana), sinó que també visitaran la marjal i el museu etnològic.