‘La mirada d’una dona que visqué la II República. Remedios Sendra Sala’ plena la Casa de Cultura
Mireia Bañuls va explicar la seua entrevista amb Remedios, que es definia com a “republicana, socialista i atea”. Una dona marcada per la violència de la dictadura i per la separació forçosa del seu estimat Ángel. Un relat que duia afirmar a la futura historiadora pegolina, Mireia Bañuls que “la invisibilitat no fa l’absència”.
Pego és un poble sensible a la recuperació de la memòria històrica. Ho tornava a demostrar l’acollida que va tenir la darrera xerrada organitzada pel Grup de Dones Cabal sobre la figura de ‘Remedios Sendra Sala. La mirada d’una dona que visqué la II República’ que va dur a terme Mireia Bañuls Escrivà, estudiant d’Història a la Universitat de València.Per a l’ocasió, el saló d’actes de la Casa de Cultura es va tornar a plenar de gom a gom i va comptar amb la presència dels dos fills de Remedios, Ángel i Fernando Estela Sendra.
Remei Sendra va ser l’encarregada de presentar l’acte en nom de Cabal. Assegurava que “el record de Remedios romandrà sempre en el nostre cor com una dona exemplar, junt a Ángel el seu marit i company, que van compartir la seua vida units pels seus ideals republicans i el seu amor.” Avançava Remei que “van sofrir les represàlies de la dictadura franquista que castigava a tots els que no eren del seu credo”.
Mireia Bañuls Escrivà està pendent de finalitzar el grau d’Història per la Universitat de València. La xerrada que va realitzar divendres passat té el seu orígen en una sèrie d’entrevistes que ha realitzat durant les pràctiques de la carrera per a l’Associació cultural Institut Obrer de València, que pretén recuperar la memòria republicana. Li van encomanar un projecte de fonts orals a Pego i ahí arranca tot. Les fonts orals han permés, a Mireia, “apropar-se a la història de Pego i a la vida de les persones, les protagonistes del que estan contant”.
Remedios Sendra Sala, explica Mireia, es va definir com a “republicana, socialista i atea”. Mireia, a mesura que parlava amb ella se’n va adonar que Remedios complia perfectament els ideals de republicanisme que havia estudiat a la carrera. Per exemple, l’home de Remedios, Ángel “l’ajudava en totes les tasques de casa”.
Remedios va nàixer el 17 de gener de 1917 a Pego. Provenia d’una família “camperola, treballadora i humil que menjaven tot el que donava el temps”. Eren 5 germans. A sa casa els seus pares van evadir parlar de política, tot i que aquesta, va estar molt present a casa de Remios a través dels seus germans, sobretot de Ramon, qui “va canalitzar les idees socialistes i republicanes a casa”.
Ángel Estela va formar part del Cos de guardes d’assalt, entre d’altres per la seua destacada estatura.
Quan el cos es va disoldre va tornar a Pego i, un dia de visita a la seua família de Sanet va ser traït [junt a dos amics més] pel senyoret. Explicava Remedios que, el senyoret, amic de la família els demana que li trenquen la verge que tenia guardada per a poder reconstruir-la. Ells van cedir i els va denunciar i posteriorment empresonats. Les penes al franquisme eren de 4 anys i durant aquests temps va ser constantment translladat. Aleshores Remedios i Ángel feia poc temps que estaven casats i recentment havien tingut el seu primer fill. L’empresonament va truncar les expectatives de vida de Remedios.
Una vegada Ángel complix la pena i torna a casa, la felicitat junts els dura ben poc perquè Ángel és reclutat per fer la mili. Són forçats a una altra separació. Ángel és destinat a un camp de concentració del Marroc, a Tetuan. “Les condicions allí són nefastes”, segons relata Mireia Bañuls qui apunta que Ángel intenta fugir diverses vegades infructuosament.
El 1949 Remedios i Ángel es troben a Casablanca després de quasi 10 anys separats. “El seu exili durarà 25 anys”, emfasitza Mireia. Allí tenen casa pròpia. Ángel és encarregat d’un magatzem de taronges i Remedios és ama de casa. Allí tenen una vida tranquil·la. Sobre l’exili remarca Mireia que “l’exili és una de les conseqüències més importants de la repressió franquista”.
En tornar a Pego el 1974 Remedios i Ángel obrin la drogueria El arco iris. Treballen junts i es professen un amor incondicional. Sempre anaven agafats de la mà, conta l’historiadora. Eren una parella activa que passejava tots els dies pel camí de Sant Antoni, els diumenges anava a ballar, feien ioga i eren membres de la Coral i Rondalla del CEAM. Destacava Mireia Bañuls que d’Ángel encara hi ha molta gent del poble que el recorda “torcant la pols de l’enreixat de casa i granant el carrer”.
Interpretació en dolçaina de l’himne de Riego
Mireia Bañuls Escrivà acabava la seua xerrada sobre Remedios Sendra Sala amb una frase de la protagonista: “He tingut una vida llarga i bona. He tingut dos fills meravellosos i un home al que he volgut molt. No li dec res a la vida, ni ella a mi, llevat d’eixos anys de la guerra”. A més a més, trasllada el fet que “no és precís basar-se en els grans polítics i en els grans esdeveniments per a fer història”. Ressaltava que “nosaltres també tenim història al poble i també tenim persones importants al poble i Reme és una d’elles”. Concloïa afirmant que “la invisibilitat no fa l’absència”.
Pego és un poble sensible a la recuperació de la memòria històrica. Ho tornava a demostrar l’acollida que va tenir la darrera xerrada organitzada pel Grup de Dones Cabal sobre la figura de ‘Remedios Sendra Sala. La mirada d’una dona que visqué la II República’ que va dur a terme Mireia Bañuls Escrivà, estudiant d’Història a la Universitat de València.Per a l’ocasió, el saló d’actes de la Casa de Cultura es va tornar a plenar de gom a gom i va comptar amb la presència dels dos fills de Remedios, Ángel i Fernando Estela Sendra.
Remei Sendra va ser l’encarregada de presentar l’acte en nom de Cabal. Assegurava que “el record de Remedios romandrà sempre en el nostre cor com una dona exemplar, junt a Ángel el seu marit i company, que van compartir la seua vida units pels seus ideals republicans i el seu amor.” Avançava Remei que “van sofrir les represàlies de la dictadura franquista que castigava a tots els que no eren del seu credo”.
Mireia Bañuls Escrivà està pendent de finalitzar el grau d’Història per la Universitat de València. La xerrada que va realitzar divendres passat té el seu orígen en una sèrie d’entrevistes que ha realitzat durant les pràctiques de la carrera per a l’Associació cultural Institut Obrer de València, que pretén recuperar la memòria republicana. Li van encomanar un projecte de fonts orals a Pego i ahí arranca tot. Les fonts orals han permés, a Mireia, “apropar-se a la història de Pego i a la vida de les persones, les protagonistes del que estan contant”.
Remedios Sendra Sala, explica Mireia, es va definir com a “republicana, socialista i atea”. Mireia, a mesura que parlava amb ella se’n va adonar que Remedios complia perfectament els ideals de republicanisme que havia estudiat a la carrera. Per exemple, l’home de Remedios, Ángel “l’ajudava en totes les tasques de casa”.
Remedios va nàixer el 17 de gener de 1917 a Pego. Provenia d’una família “camperola, treballadora i humil que menjaven tot el que donava el temps”. Eren 5 germans. A sa casa els seus pares van evadir parlar de política, tot i que aquesta, va estar molt present a casa de Remios a través dels seus germans, sobretot de Ramon, qui “va canalitzar les idees socialistes i republicanes a casa”.
Ángel Estela va formar part del Cos de guardes d’assalt, entre d’altres per la seua destacada estatura.
Quan el cos es va disoldre va tornar a Pego i, un dia de visita a la seua família de Sanet va ser traït [junt a dos amics més] pel senyoret. Explicava Remedios que, el senyoret, amic de la família els demana que li trenquen la verge que tenia guardada per a poder reconstruir-la. Ells van cedir i els va denunciar i posteriorment empresonats. Les penes al franquisme eren de 4 anys i durant aquests temps va ser constantment translladat. Aleshores Remedios i Ángel feia poc temps que estaven casats i recentment havien tingut el seu primer fill. L’empresonament va truncar les expectatives de vida de Remedios.
Una vegada Ángel complix la pena i torna a casa, la felicitat junts els dura ben poc perquè Ángel és reclutat per fer la mili. Són forçats a una altra separació. Ángel és destinat a un camp de concentració del Marroc, a Tetuan. “Les condicions allí són nefastes”, segons relata Mireia Bañuls qui apunta que Ángel intenta fugir diverses vegades infructuosament.
El 1949 Remedios i Ángel es troben a Casablanca després de quasi 10 anys separats. “El seu exili durarà 25 anys”, emfasitza Mireia. Allí tenen casa pròpia. Ángel és encarregat d’un magatzem de taronges i Remedios és ama de casa. Allí tenen una vida tranquil·la. Sobre l’exili remarca Mireia que “l’exili és una de les conseqüències més importants de la repressió franquista”.
En tornar a Pego el 1974 Remedios i Ángel obrin la drogueria El arco iris. Treballen junts i es professen un amor incondicional. Sempre anaven agafats de la mà, conta l’historiadora. Eren una parella activa que passejava tots els dies pel camí de Sant Antoni, els diumenges anava a ballar, feien ioga i eren membres de la Coral i Rondalla del CEAM. Destacava Mireia Bañuls que d’Ángel encara hi ha molta gent del poble que el recorda “torcant la pols de l’enreixat de casa i granant el carrer”.
Interpretació en dolçaina de l’himne de RiegoMireia Bañuls Escrivà acabava la seua xerrada sobre Remedios Sendra Sala amb una frase de la protagonista: “He tingut una vida llarga i bona. He tingut dos fills meravellosos i un home al que he volgut molt. No li dec res a la vida, ni ella a mi, llevat d’eixos anys de la guerra”. A més a més, trasllada el fet que “no és precís basar-se en els grans polítics i en els grans esdeveniments per a fer història”. Ressaltava que “nosaltres també tenim història al poble i també tenim persones importants al poble i Reme és una d’elles”. Concloïa afirmant que “la invisibilitat no fa l’absència”.