La mort de Fidel Castro ens recorda la trobada entre Michel i el líder cubà
Una trobada, fruit de les casualitat, que va ser immortalitzada i que li va portar conseqüències negatives al cantant pegolí que estava pendent de la confirmació de les dates per a actuar a Miami i, la dissidència cubana als EEUU, en veure la publicació de la fotografia les va cancel·lar.
En el llibre Michel. La voz que desgarró el telón de acero escrit per Joan Miquel Almela podem trobar, en la pàgina 202 una foto que, amb la mort del líder de la revolució cubana, Fidel Castro, torna a prendre vigència. Una fotografia que mostra el cantant pegolí, Michel i el comandante Fidel en l’habitació d’un hotel de La Havana i en la que es pot llegir, com a dedicatòria: «Al Bar Sendra, con afecto, Michel». Va ser l’abril de 1975.
Explica Joan Miquel Almela en el capítol ‘Una fotografía inoportuna‘ com, un cúmul de casualitats van provocar que es produïra eixa instantània i les repercussions que va tenir per a la carrera del pegolí. Resulta que eixe any, el 1975 s’estaven «concretant els tràmits per l’actuació de Michel a Miami, la porta d’entrada per als cantants no americans, als Estats Units». Mentre això passava, Michel va ser convidat per alumnes de la Escuela Oficial de Periodismo de Madrid a visitar Cuba i així ho va fer.
El grup d’estudiants van ser rebuts pel ministre d’Educació de Cuba, l’encarregat d’acompanyar-los durant la seua visita a l’illa. No obstant això, relata Almela, «Una de les darreres nits del viatge, els periodistes reberen la notícia que el comandante Fidel volia visitar-los. S’allotjaven en un hotel de la zona del Vedado, centre econòmic i financer de la capital de Cuba. Després de presenciar l’espectacle en la sala de festes de l’hotel, tot i que amb molt de retard, va arribar Fidel Castro. Tots els periodistes van ser citats amb el comandante en una suite doble a altres hores de la matinada. Michel va aprofitar aleshores per fotografiar-se amb Fidel, amb tota la naturalitat del món. Els flaixos de les càmeres fotogràfiques varen fer la resta, i va eixir una estupenda fotografia de Michel amb Fidel Castro».
No sabia en aquell moment el cantant pegolí la repercussió que tindria aquella imatge captada per les càmeres. Tot i que no va tardar en esbrinar-ho. Continua el relat de Joan Miquel Almela, que reproduïx el que li va explicar el periodista César Nuño de la Rosa, un dels estudiants de periodisme que va compartir viatge amb Michel a Cuba, explicant que «Esta fotografia tan innocent no va tard molts dies en publicar-se en la premsa de Miami. Michel, ja a Madrid, esperava una telefonada per a confirmar les dates per a Miami, la telefonada no va tardar a arribar, tot i que no es va parlar de dates, sinó del trencament del contracte. Miami ho havia anul·lat tot després de la fotografia de Michel amb el dictador cubà». Conclou el narrador que «Tot va ser una fatal coincidència, [que va provocar] la pèrdua de l’última oportunitat d’aconseguir contractes als EEUU com els que estaven aconseguint Raphael o Julio Iglesias».