La pegolina Sheila Baali Ruiz guanya un dels premis Don Bosco a la investigació i innovació tecnològica

Els premis han complit la seua 38ena edició i han reconegut 16 projectes emprenedors i innovadors d’alumnat de batxillerat i FP de tot l’Estat. Sheila Baali Ruiz actualment estudia el cicle superior d’Higiene bucodental a l’IES Jaume I d’Ontinyent. La seua proposta guanyadora s’anomena Lactohell i es tracta «d’un dispositiu implantable en boca per alliberar lactasa i permetre als intolerants a la lactosa consumir-la de manera normal, sense efectes secundaris», explicava a Ràdio Pego.

__________________

La pegolina Sheila Baali Ruiz estudia el cicle superior d’Higiene Bucodental a l’IES Jaume I d’Ontinyent i, en una de les assignatures de l’especialitat, concretament en Empresa, va presentar, junt amb Pau Gil i Lucia Llacer, un projecte final que, confessa la jove pegolina «va pegar moltes voltes», atenent que s’havia de tindre en compte, principalment, «la viabilitat» i que va acabar guanyant el primer premi Don Bosco de l’àrea d’investigació en la categoria de Ciències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques de la 38ª edició.

L’origen del Lactohell és la intolerància de Sheila Baali Ruiz a la lactosa i la seua passió pel que estudia. Als seus 19 anys va veure l’oportunitat de dissenyar un dispositiu que millorara l’alimentació de gent que, com ella és intolerant a la lactosa. A l’Estat espanyol es calcula que entre un 20% i un 40% de la població és intolerant a la lactosa, segons ADILAC. De moment el dispositiu està pensat per a les persones intolerants, però Sheila Baali no descarta que, en un futur, s’incloga també les persones al·lèrgiques. En este primer projecte, però, eixa part era més complicada de tractar i per això es va descartar.

El projecte presentat a l’assignatura d’Empresa i, posteriorment, als 38ns Premis Don Bosco «proposa un dispositiu intraoral per a persones amb intolerància a la lactosa, que allibera lactasa de forma controlada, facilitant la digestió de la lactosa i millorant la qualitat de vida de les persones intolerants. Es base en un microxip salival que detecta la producció de saliva i una càpsula que allibera la lactasa, en funció de la necessitat», segons la definició aportada als guardons. Explica més detalladament el seu funcionament Sheila Baali Ruiz, de qui va nàixer la idea.

Lactohell és un dispositiu en boca, però primer es va pensar posar el dispositiu «en el braç» seguint la idea dels anticonceptius que alliberen des d’ahí hormones però «era inviable perquè no és el mateix una hormona que un enzim», confessa Sheila. En el següent estadi que van pensar va ser «l’intestí perquè la lactasa actua allí», però finalment el dispositiu és oral perquè funciona millor.

L’equip del projecte Lactohell tenia dos opcions de funcionament del dispositiu: automàtic o manual. Es va decantar per esta última opció perquè així «no es malbarata lactasa» donat que amb el sistema manual la persona que té implantat el lactohell l’acciona només quan va a ingerir lactosa. I eixa activació és mitjançant una aplicació mòbil que connecta amb el microxip i l’electrovàlvula que està inserits en la boca a través de connexió Bluetooth.

Lactohell «és viable». Una afirmació que Sheila Baali pot fer perquè han contrastat eixa viabilitat amb un ampli ventall de professionals de les distintes branques implicades perquè puga implementar-se com són «metges, biomèdics, higienistes, odontòlegs, enginyers electrònics, enginyers biomèdics, farmacèutics». Avançava però, la jove pegolina que actualment l’entrebanc més important que existix perquè Lactohell passe de la teoria a la pràctica és la dimensió del microxip i l’electrovàlvula perquè actualment «no n’existixen tant xicotets per a estar en boca». No obstant això, com també afirma Sheila Baali, els avenços en camps com la nanotecnologia van molt ràpids i en un futur no massa llunyà es podria aconseguir.

Esta innovadora solució per evitar la lactosa, si es duguera a terme, podria contribuir «a previndre totes deficiències nutricionals que provoca no poder consumir» este tipus de disacàrid i que «millore la salut general i mental» d’estes persones perquè, explicava Sheila Baali que «provoca molta ansietat el fet d’anar-te’n fora i estar pendent de les pastilles o mirar que res porte lactosa» perquè detallava que no només en tenen els productes lactis, sinó que també en contenen «alguns medicaments, en alguna carn s’utilitza com a conservant i, de vegades ni ho saben». I això té com a conseqüència «un mal de panxa horrorós i una sensació d’estar unflada», explicava la jove pegolina.

L’estudiant pegolina està molt contenta per haver aconseguit convèncer el jurat dels Premis Don Bosco, tot i que confessa que des del moment en què van decidir presentar el projecte als guardons i saber com eren la resta de treballs, estava convençuda que Lactohell tenia tots els ingredients per tal de ser projecte guanyador, com finalment ha passat.

«Una experiència que segur que no se’ns oblida mai», descrivia la pegolina Sheila Baali Ruiz el moment d’escoltar el veredicte del jurat a l’auditori de Saragossa on es van lliurar els Premis. El treball, a més de vindre amb premi, ha suposat que «d’una idea que era per a [l’assignatura d’] Empresa, hem presentat un projecte que també ens servix per al Treball Final de Grau» i per això el qualificava com a un «bombàs de treball».