La Penya del Gat, els barrancs de la Canal, de les Coves i del Xical no seran paratge natural municipal
El plenari pegolí no va donar recolzament majoritari a la proposta de Compromís per Pego pels dubtes que comporta la seua gestió i per això demanaven la consulta prèvia amb una persona que fora especialista en la matèria. Alhora l’equip de govern considera que hi ha moltes coses obertes que encara no estan tancades, com el pla especial nº2 de protecció de les muntanyes, com per a començar un altres projecte com este. El paratge natural municipal «és una figura que facilita la gestió i ordenació d’àrees naturals dels municipis amb característiques interessants des del punt de vista ambiental millorant així la tasca de protecció d’estos» el que permetria posar en valor la zona elegida, defensava Compromís.
Dijous passat el ple municipal de Pego no recolzava la moció presentada per Compromís per Pego per a declarar Paratge Natural Municipal (PNM) la zona de la Penya del Gat, els barrancs de la Canal i de les Coves i el Xical. De fet, la proposta només era recolzada pels tres representants del grup municipal de Compromís, l’equip de govern (PSPV i Ciutadans de Pego Independents van votar en contra) i PP i Volem Pego es van abstenir.
Àngel Oltra, portaveu de Compromís explicava que «el Paratge Natural Municipal és una figura que facilita la gestió i ordenació d’àrees naturals dels municipis amb característiques interessants des del punt de vista ambiental, millorant així la tasca de de protecció sobre estos». Aportava que «els PNM complixen la funció de conservació, regeneració i millora dels valors naturals i culturals que han motivat la seua declaració; posada en valor i ús sostenible d’eixos valors, contribuint amb això al desenvolupament sostenible del municipi en termes econòmics, socials i culturals». La gestió d’estos paratges, informava Oltra, «correspon a l’ajuntament promotor que, mitjançant la creació d’un Consell de participació del paratge, amb funcions consultives i d’assessorament, vehicula la participació i implicació dels propietaris dels terrenys integrats en la protecció», a més de l’Ajuntament i la Conselleria.
Àngel Oltra explicava que esta proposta, en principi, era «una declaració d’intencions» i es presentava al ple pensant «en dinamitzar la zona i aportar més valor afegit a l’oferta ambiental i turística del poble». «La declaració de PNM abraçaria una superfície d’unes 270 ha, i protegiria zones d’un elevat valor emocional per a les persones de Pego com la Penya del Gat i altres afectades per l’incendi del 2015, a més facilitaria vies de finançament i de col·laboració amb les administracions per a projectes de restauració de la zona que estan portant avant associacions com ‘Pego Viu’» explicava Oltra. Així mateix, destacava el portaveu de Compromís, «serviria per a protegir i posar en valor els impressionants vessants abancalats amb marges de pedra dels barrancs».
«A priori estem d’acord, però hi ha moltes coses per aclarir», manifestava la regidora de Volem Pego, Irene Sendra. Plantejava, entre els dubtes que tenia, la problemàtica per desenvolupar eixa figura de protecció, «si no hi ha un pressupost de Medi Ambient, té sentit aprovar un paratge protegit?». Així mateix, preguntava «com queden els propietaris, com afecta en general al nostre poble?» i demanava alguna persona especialista perquè els aclarira eixos i altres dubtes abans de pronunciar-se afirmativament, ja que reconeixia que la proposta «és temptadora».
Contestava el portaveu de Compromís que «el grau de protecció de la figura de PNM no aporta cap restricció que no existisca ja com a terreny forestal o agrícola, per tant no suposa cap greuge a les persones amb terres dins l’àrea a protegir, però sí que posa en valor i permet organitzar millor una zona amb un elevat interès ambiental i per al senderisme». Així mateix recordava que «la zona que es pretén protegir té una importància mediambiental internacionalment reconeguda amb figures com la denominació de LIC o ZEPA de les Muntanyes de la Marina».
Ciutadans de Pego Independents coincidia a assenyalar que «la figura és meravellosa», però es preguntava la seua portaveu, Alicia Siscar, «per què no triar per a protegir el Castell d’Ambra?» I afirmava que «es podria ampliar molt més». Siscar es girava a mirar el Parc Natural de La Marjal per a incidir en què, com allí, en este cas també, la majoria de terreny és de propietaris privats i per tant, consideren que «el primer que hauríem de fer és donar-los audiència» perquè plantejava: «qui som nosaltres per a decidir alguna cosa sobre la terra d’un altre?». També es preguntava «què hem d’entendre per gestió en este cas?» i de nou posava com exemple La Marjal.
Ciutadans de Pego defensava que, abans de començar amb un nou projecte com el que suposa la declaració d’un PNM, el millor és «acabar el que ja està obert» i posava com a exemples d’esta situació els diferents PAI que encara no estan tancats, el Pla Especial nº2 de Protecció de les Muntanyes, la concentració parcel·lària o el Centre de Recepció del PN.
El PP compartia el fet que «paratge natural municipal sona molt bé», però alhora considerava que «no es pot parlar en termes generals d’un tema tan sensible i més quan hi ha veïns afectats». És per això que la seua portaveu, Ana Ortolà, demanava la creació d’una Comissió d’estudi on acudiren també tècnics i veure la viabilitat econòmica i de recursos humans per veure si es pot dur endavant esta figura o no».
Laura Castellà, com a portaveu del PSPV manifestava que «la Llei és ambigua, no regula bé totes les obligacions que tindria l’Ajuntament, però hi ha alguns punts que fan pensar que sí que estem obligats a expropiar, si no tot el terreny, part del terreny». Així mateix, declarava que «si el tema de La Marjal estiguera solucionat, esta moció es veuria d’una altra manera». Totes estes circumstàncies feien afirmar a la socialista que «a dia de hui no estem en condicions de declarar un paratge natural per causes econòmiques, però també pensant en el que tenim al parc natural de La Marjal». De fet, anava més enllà i assenyalava que «si Conselleria, hui per hui, no fa tot allò que ha de fer com a obligació; nosaltres, no estem en condicions d’assumir totes les obligacions que comporta açò».
L’alcalde, Enrique Moll, apuntava que «potser caldria fer un Pla Especial de Paratges Naturals Municipals per protegir-los» que incloguera, a més del proposat per Compromís, la Font del Baladrar i el Castell d’Ambra, entre d’altres espais del terme municipal. Això sí, considerava, com ja havia fet la seua companya de partit i la portaveu de Ciutadans de Pego Independents, que s’hauria d’abordar en acabar tot el que hi ha començat.
En acabar el plenari, els tres partits de l’oposició; Compromís, Volem Pego i PP; van enregistrar una proposta perquè es constituïsca una comissió que tracte el tema de la possible declaració de la zona com a PNM.