La Plataforma Pego Viu aposta perquè els tècnics locals dibuixen el camí de la regeneració de les muntanyes
És el que es podia llegir en el fullet informatiu que hi havia en cadascuna de les 500 butaques que conformen el teatre municipal durant el concert acústic per la regeneració de les muntanyes en el que van actuar 10 agrupacions pegolines i que va esgotar les entrades als pocs dies de fer-se públic l’esdeveniment. Organitzat per l’Assemblea Oberta de Pego i la Plataforma #PegoViu amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pego i muakamuak.com, van aconseguir que un representant de cada formació expliqués algun aspecte relacionat amb les muntanyes.
Bastant puntual començava el concert acústic per la regeneració de les muntanyes organitzat per l’Assemblea Oberta de Pego i la Platadorma #PegoViu amb la col·laboració desinteressada de 10 grups de Pego, l’Ajuntament de Pego i muakamuak.com. Un esdeveniment que omplia el teatre municipal de gom a gom dissabte de vesprada.
En les 500 butaques del teatre municipal de Pego la gent que hi va assistir es va trobar un fullet informatiu en què la Plataforma Pego Viu explicava que, davant la regeneració de les muntanyes «ens trobem en un conflicte d’adjudicacions i competències» una situació que feia preguntar a la Plataforma si realment hi volem ser partícips de la nostra història o si volem esperar a que ens la conten. I és que des de la Pego Viu estan convençuts i convençudes que «està a les nostres mans pressionar a les administracions per construir o, millor dit, reconstruir els nostres espais».
La Plataforma es presenta com el canal per expressar l’opinió del poble respecte esta qüestió. La legitima el centenar de persones voluntàries amb les que ja compta, entre ells i elles, tècnics experts en biologia, forestal, ciència ambiental, etc. Per com s’han portat les coses en el passat mediambientalment parlant i perquè no es torne a donar un incendi com el del passat 14 de maig de 2015, la Plataforma Pego Viu aposta perquè «els experts locals siguen qui dibuixen el camí i marquen les passes a seguir, perquè ells i elles són veïns, estan interessats i confiem en el seu coneixement i interès».
El polifacètic Cèsar Monzonís, va ser l’encarregat de conduir eixa «bogeria de concert» pel muntant de grups i el seu nivell. Monzonís va manifestar al principi de la seua intervenció que este concert «no s’hagués hagut de produir mai». I va recordar que tothom «pot participar en la Plataforma Pego Viu que ja ha fet moltes coses, però des de la qual es poden fer moltes més».
Els primers en omplir l’escenari, Trescant, no van necessitar més paraules per explicar el que sentien al voltant de la pèrdua de la frondositat de les nostres muntanyes, que el cant d’estil ben explícit en el que relaten la pena que senten i amb el que van començar el concert per la regeneració de les muntanyes.
Parra, cantant de Blat va explicar que, per a ell el dia de l’incendi va ser «un dia molt trist». La paraula que descrivia com ho va viure «impotència, sobretot molta impotència per veure com anava cremant-se la muntanya i no podies fer res».
La veu de Trilogy abans de posar-se mans a l’obra, va ser la de Joan Aparisi, qui va incidir de nou en què l’incendi «va ser una cosa molt trista», tot i que no encertava a triar les paraules per descriure realment el que va sentir. No obstant això, sí que va ser clar en assegurar que, quan organitzes coses com el concert de dissabte i veus la resposta de la gent, «te n’adones que encara hi queda un sentiment de generositat increïble».
Pau Camps, guitarra d’Smoking Souls i també membre de l’Assemblea Oberta de Pego va explicar que «l’objectiu d’este concert és col·laborar» i donar-li espenta a la plataforma Pego Viu.
Raquel Mengual, acompanyada per Enric Moll a la guitarra i Marta Pérez al caixó va declarar que «veure el cine tan ple dóna forces per continuar».
Jordi Pascual, cantant de la formació A Pèl va desitjar que, «d’ací a cinc anys les muntanyes estiguen com el 13 de maig de 2015, però més netes».
Àlex Seguí, portaveu de La Gossa Sorda va assegurar que els diners recaptats vindran molt bé perquè l’Assemblea Oberta i la Plataforma #PegoViu continuen treballant perquè, reconeixia, s’ho estan currant molt. Va afirmar el cantant i dolçainer de La Gossa que «en esta causa no sobra ningú».
La gent va corejat amb passió les tres cançons que van triat per al concert i els van demanar que no s’ho deixen.
Joan Ortolà, cantant de Lilit i Dionís, va contar que la tendència de les muntanyes a desertitzar-se va en paral·lel a la desertització de l’ànima de les persones. Així mateix va manifestar que li agrada la Plataforma #PegoViu perquè això vol dir que defensen justament això, un Pego viu.
Pego coneixia, durant el concert per la regeneració de les muntanyes un nou grup pegolí, Entreparèntesi, que acaba de traure disc, estrenat-se en un esdeveniment únic. Jordi i Àngel van voler fer reflexionar el públic present preguntant-los: «si no estimem nosaltres les nostres muntanyes qui les ha de voler?»
Aspencat era l’elegit per tancar este concert per la regeneració de les muntanyes. Ivan Gosp, cantant de la formació de la Marina va donar les gràcies a la Plataforma #PegoViu «perquè el treball que està fent és impagable, tenint en compte la poca ajuda de les administracions». Afegia contundent Ivan que «fa falta el poble». D’altra banda, confiava que es torne a repetir el concert perquè era sabedor que hi ha molta gent que s’ha quedat sense poder assistir.
Cèsar Monzonís, conductor de la gala va acabar amb una cita en la que es posava en el lloc d’una muntanya per a sentir-se guiada, estimada… Una muntanya que aconseguia que les mans s’uniren i es feren una.
Bastant puntual començava el concert acústic per la regeneració de les muntanyes organitzat per l’Assemblea Oberta de Pego i la Platadorma #PegoViu amb la col·laboració desinteressada de 10 grups de Pego, l’Ajuntament de Pego i muakamuak.com. Un esdeveniment que omplia el teatre municipal de gom a gom dissabte de vesprada.
En les 500 butaques del teatre municipal de Pego la gent que hi va assistir es va trobar un fullet informatiu en què la Plataforma Pego Viu explicava que, davant la regeneració de les muntanyes «ens trobem en un conflicte d’adjudicacions i competències» una situació que feia preguntar a la Plataforma si realment hi volem ser partícips de la nostra història o si volem esperar a que ens la conten. I és que des de la Pego Viu estan convençuts i convençudes que «està a les nostres mans pressionar a les administracions per construir o, millor dit, reconstruir els nostres espais».
La Plataforma es presenta com el canal per expressar l’opinió del poble respecte esta qüestió. La legitima el centenar de persones voluntàries amb les que ja compta, entre ells i elles, tècnics experts en biologia, forestal, ciència ambiental, etc. Per com s’han portat les coses en el passat mediambientalment parlant i perquè no es torne a donar un incendi com el del passat 14 de maig de 2015, la Plataforma Pego Viu aposta perquè «els experts locals siguen qui dibuixen el camí i marquen les passes a seguir, perquè ells i elles són veïns, estan interessats i confiem en el seu coneixement i interès».
El polifacètic Cèsar Monzonís, va ser l’encarregat de conduir eixa «bogeria de concert» pel muntant de grups i el seu nivell. Monzonís va manifestar al principi de la seua intervenció que este concert «no s’hagués hagut de produir mai». I va recordar que tothom «pot participar en la Plataforma Pego Viu que ja ha fet moltes coses, però des de la qual es poden fer moltes més».
Els primers en omplir l’escenari, Trescant, no van necessitar més paraules per explicar el que sentien al voltant de la pèrdua de la frondositat de les nostres muntanyes, que el cant d’estil ben explícit en el que relaten la pena que senten i amb el que van començar el concert per la regeneració de les muntanyes.
Parra, cantant de Blat va explicar que, per a ell el dia de l’incendi va ser «un dia molt trist». La paraula que descrivia com ho va viure «impotència, sobretot molta impotència per veure com anava cremant-se la muntanya i no podies fer res».
La veu de Trilogy abans de posar-se mans a l’obra, va ser la de Joan Aparisi, qui va incidir de nou en què l’incendi «va ser una cosa molt trista», tot i que no encertava a triar les paraules per descriure realment el que va sentir. No obstant això, sí que va ser clar en assegurar que, quan organitzes coses com el concert de dissabte i veus la resposta de la gent, «te n’adones que encara hi queda un sentiment de generositat increïble».
Pau Camps, guitarra d’Smoking Souls i també membre de l’Assemblea Oberta de Pego va explicar que «l’objectiu d’este concert és col·laborar» i donar-li espenta a la plataforma Pego Viu.
Raquel Mengual, acompanyada per Enric Moll a la guitarra i Marta Pérez al caixó va declarar que «veure el cine tan ple dóna forces per continuar».
Jordi Pascual, cantant de la formació A Pèl va desitjar que, «d’ací a cinc anys les muntanyes estiguen com el 13 de maig de 2015, però més netes».
Àlex Seguí, portaveu de La Gossa Sorda va assegurar que els diners recaptats vindran molt bé perquè l’Assemblea Oberta i la Plataforma #PegoViu continuen treballant perquè, reconeixia, s’ho estan currant molt. Va afirmar el cantant i dolçainer de La Gossa que «en esta causa no sobra ningú».
La gent va corejat amb passió les tres cançons que van triat per al concert i els van demanar que no s’ho deixen.
Joan Ortolà, cantant de Lilit i Dionís, va contar que la tendència de les muntanyes a desertitzar-se va en paral·lel a la desertització de l’ànima de les persones. Així mateix va manifestar que li agrada la Plataforma #PegoViu perquè això vol dir que defensen justament això, un Pego viu.
Pego coneixia, durant el concert per la regeneració de les muntanyes un nou grup pegolí, Entreparèntesi, que acaba de traure disc, estrenat-se en un esdeveniment únic. Jordi i Àngel van voler fer reflexionar el públic present preguntant-los: «si no estimem nosaltres les nostres muntanyes qui les ha de voler?»
Aspencat era l’elegit per tancar este concert per la regeneració de les muntanyes. Ivan Gosp, cantant de la formació de la Marina va donar les gràcies a la Plataforma #PegoViu «perquè el treball que està fent és impagable, tenint en compte la poca ajuda de les administracions». Afegia contundent Ivan que «fa falta el poble». D’altra banda, confiava que es torne a repetir el concert perquè era sabedor que hi ha molta gent que s’ha quedat sense poder assistir.
Cèsar Monzonís, conductor de la gala va acabar amb una cita en la que es posava en el lloc d’una muntanya per a sentir-se guiada, estimada… Una muntanya que aconseguia que les mans s’uniren i es feren una.