La plataforma per unes pensions dignes de Pego reprén amb energia les mobilitzacions
Asseguren que s’ha de continuar la mobilització perquè reivindiquen que les pensions han d’estar garantides per llei. Demanen la implicació de les forces polítiques per garantir les pensions de hui i les de demà. Convoquen a tota la ciutadania a tornar a la plaça cada dijous, a les 11.30h.
El passat 26 de setembre, després de més d’un any i mig de reunions, el Pacte de Toledo aconseguia tancar un gran acord per a actualitzar les pensions amb “l’IPC real”, un concepte no massa concret però que venia a indicar que les prestacions tornaran a indexar-se a la inflació per a assegurar el poder adquisitiu de tots els beneficiaris i les beneficiàries. Així figura en la redacció de la recomanació segona del Pacte. Un acord important que va comptar amb el consens dels principals partits polítics: PSOE, PP, Units Podem, Ciutadans, PDeCAT, PNB i Compromís, de manera que només es quedava fora Esquerra Republicana.
Sobre esta qüestió, apuntava Mª Dolors Lloret, durant la primera concentració de la plataforma per unes pensions dignes i garantides de Pego després de l’estiu, que són 22 recomanacions les que recull el Pacte de Toledo, unes recomanacions que han de ser traslladades al Congrés i aprovades per este. Després el Govern hauria de legislar segons eixes recomanacions.
La notícia, de l’acord del Pacte de Toledo, com es pot comprovar a Pego, no ha calmat els i les jubilades de tota Espanya que, des de ben prompte no van dubtar a tornar a omplir places i carrers. Tot i considerar positiu l’acord al que es va arribar al Pacte de Toledo el passat 26 de setembre, creuen que «només és un xicotet avanç en les demandes plantejades».
I és per això mateix que la Plataforma per unes pensions dignes i garantides de Pego torna a concentrar-se els dijous, a les 11.30h., a la plaça de l’Ajuntament. Les mobilitzacions volen continuar defensant el que creuen que pertoca a totes aquelles persones que han estat cotitzant durant tota la seua vida laboral. I recordar que els i les pensionistes demanen «una reforma integral del sistema públic de pensions que resolga de manera definitiva les greus desigualtats existents hui en dia, i que asseguren les pensions de demà». Assenyalava Txin, que cal canviar el sistema, iés per això que els jubilats i les jubilades estan «demanant que se’ns garantitze per llei, a la Constitució, on vullguen posar-ho, però signat i rubricat». Una qüestió que, apuntava, «hauria de ser en base als pressupostos».
Mª Dolors llegia una notícia de hui mateix publicada al diari El País en la que informa que «El Govern del PP no va incloure en els Pressupostos d’enguany la partida que finança la pujada de les pensions del 1,6% i l’addicional de les prestacions de viudetat» Això implica que «en estos moments s’ha de buscar la forma de finançar eixos 1.300 milions d’euros».
Pepe Sendra apuntava que «malament va un país quan un jubilat, amb 40 anys cotitzats, i cobra 600 o 700 euros i que un diputat, en 7 anys de cotitzar, tinguen 7.000€ al mes» i també criticava el fet que «el salari mínim està en 648€/M i que un diputat que viu a Madrid tinga 870€ de dietes només per a menjar i que els diputats de fora de Madrid compten amb 1.823€». Malgrat estes diferències tan significatives, lamentava Pepe que encara digueren que «no tenen diners».
«Governe qui governe les pensions es defensen», declarava Agustí Selfa per a remarcar que amb les concentracions de dijous «és el que fem, defensar-les». Això el portava a criticar que «no tenim recolzament» i ho afirmava recordant que el passat 5 de juliol es va presentar, en nom de la plataforma, una sol·licitud de ple extraordinari per a debatre sobre les pensions i encara no han tingut contestació a dia de hui. Esta circumstància portava Agustí a lamentar que els polítics no es manifesten per a demanar dignitat en les pensions. Unes prestacions dignes que permeten pagar la llum i l’aigua, que permeten comprar el menjar necessari i les medicines que pertoquen per curar qualsevol malaltia.
