La Residència Sant Joan de Deu de Pego celebra el dia de la Crosta

Una de les cuineres, Anna Aparisi, assegura que el secret perquè isca bona està en cuinar «amb paciència, no tindre pressa i donar-li amor», a més d’elaborar-ho com a casa. Una de les residents, Mercedes Boronat, ens ha explicat que abans anaven, quan a casa les cuines no eren com ara, portaven les cassoles al forn.
_________________

Dimarts de Carnestoltes previ a dimecres de cendra, eixe dia a Pego celebrem la Crosta. Un plat que permet assaborir una abundant varietat de carn abans d’acomiadar-se d’ella durant una bona temporada per l’arribada de la Quaresma. I per celebrar el dia de la Crosta com toca cal menjar-la entre amics i amigues. Hui Ràdio Pego, ha visitat la residència i, sí, allí hui també celebren el dia de la crosta com toca: amb un bon plat de crosta per dinar.

Mercedes Boronat, una de les residents, ens ha explicat que abans, quan eren joves «agafaven els xiquets i els homes, féiem una crosta i anàvem a una caseta a passar el dia». Aleshores s’asseien en caixons de taronja, uns caixos que només servien com a cadires, sinó també com a taula. La quadrilla d’amics i d’amigues era gran i els xiquets, en acabar de dinar «jugaven pel bancal», un dia en què s’ho passaven d’allò més bé. Una tradició que, amb alguna modificació, s’ha mantingut en el temps, perquè hui és dia d’ajuntar-se amb la colla a alguna caseta, siga de camp o de platja.

Assegura Mercedes Boronat que «a Pego la crosta ix molt rebona» i intuïx que el secret està en «posar prou ous, prou sal (però sense passar-se) i oli (el que toca)». Amb estos senzills ingredients, assegura que «ix una crosta per llevar-te el sombrero». De fet, afirma que «posàvem 2/3 ous per persona i així eixia ben bona». A més, recordava que «abans, com no teníem cuina la portàvem al forn. La posàvem dins del forn, ens n’anàvem cap a casa, calculàvem i batiem els ous i tornàvem al forn, els abocàvem a la cassola» i detalla Mercedes Boronat que «totes les cassoles tenien un senyal per distingir de qui eren» perquè hi havia moltes.

Hui el plat principal de la Residència Sant Joan de Déu és crosta i, ja intuïa Mercedes Boronat que estaria boníssima perquè, assegura que «tenim unes cuineres que ens guisen requetebé». Una d’eixes cuineres, Anna Aparisi, ens ha explicat que el secret està en què «cuinem com a casa, però sense ossos». A més, també tenen una versió de la crosta en puré «per a aquelles persones que no poden rosegar».

No ens desvelava el secret d’una bona crosta, però sí que apuntava al secret base perquè els plats isquen saborosos, assenyalant que «el secret de la cuina és tindre paciència, no tindre pressa i donar-li molt d’amor». Insistia, però, que allò que important és que «a la residència estem cuinant com es cuina a casa» i el menú setmanal inclou «una crosta, un arròs caldós, una sopa de menudillos, però en grans dimensions».

Una dieta equilibrada i variada dissenyada per una nutricionista i supervisada per les infermeres del centre perquè, a través de les distints plats, les persones residents reben tots els nutrients i les proteïnes que necessiten.