La segona edició de ‘Les Sorts Púrpures’ arriba carregada de novetats

Amb la portada renovada, però mantenint l’estil juvenil i colorista, este nou exemplar, continua apostant per «donar visibilitat a les dones de la nostra comunitat i per compartir històries, experiències i coneixements essencials per al dia a dia que ens inspiren a totes», apuntava la regidora d’Igualtat, Paula Orihuel. La revista conté 4 apartats diferenciats: ‘Vivències’ on s’inclouen les dones que han guanyat el Premi ‘Jo Dona’ 2025 i 2024 i altres històries personals o pròximes. També ‘Acció Feminista’, ‘Salut i Benestar’ i ‘Art i Cultura’. ‘Les Sorts Púrpures’ es transforma en esta nova edició en un format híbrid, una creació per mantenir-se viva en temps i, és per això que, en un futur pròxim, es complementarà amb un programa d’entrevistes a Ràdio Pego per aprofundir en els perfils que apareixen a la publicació.

________________

Dissabte al migdia es presentava a la biblioteca municipal de Pego la nova edició de la revista anual ‘Les Sorts Púrpures’, un acte que posava punt i final als actes commemoratius del 8 de març, dia de la Dona Treballadora. Una oportunitat «de reconéixer i valorar el paper essencial que exercixen les dones de tots els àmbits de la societat més propera, com és la de Pego», indicava la regidora d’Igualtat, Paula Orihuel, que també assenyalava que esta revista «representa clarament l’esperit de solidaritat i col·laboració entre les dones del nostre poble i les rodalies».

L’objectiu últim d’esta publicació és «inspirar, educar i empoderar-nos a totes», per això en esta segona edició s’han ampliat els temes tractats i s’ha organitzat en quatre apartats ben diferenciats: ‘Vivències’, ‘Acció Feminista’, ‘Salut i Benestar’ i ‘Art i Cultura’. A més, s’ha canviat l’enfocament de les entrevistes perquè arriben a més gent i, alhora, per a conéixer millor cadascuna de les històries proposades, explicava la impulsora del projecte, Paula Orihuel.

Entre les novetats d’enguany, l’extensió dels continguts de la revista més enllà del paper. ‘Les Sorts Púrpures’ es transforma en esta nova edició en un format híbrid, una creació per mantenir-se viva en temps i, és per això que, en un futur pròxim, es complementarà amb un programa d’entrevistes a Ràdio Pego. Un un «espai de proximitat per conéixer les protagonistes d’enguany» mitjançant entrevistes que aprofundisquen en la seua vida i en tot allò que aporten a partir de les experiències pròpies i els seus treballs. Entrevistes que posteriorment es penjaran al web i es podran descarregar, per a escoltar-les quan i on es desitge.

La música no va faltar a l’acte i es van poder escoltar, al piano, melodies com la de ‘Malena’, arranjada i interpretada, com la resta, pel músic i compositor pegolí, Ferran Ferrando.

Durant l’acte van prendre la paraula quatre dones representatives de les distintes seccions en la que està dividida la nova publicació. Entre elles Carmen Alemany Bay, qui dona nom a l’espai que va acollir la presentació de ‘Les Sorts Púrpures’. En este cas, però, la catedràtica en literatura hispanoamericana de la Universitat d’Alacant ens sorprén amb la història d’una altra dona, Angie Simonis, exalumna, que va aconseguir deixar enrere una vida precària, dura i va aconseguir doctorar-se amb “l’excel·lent” tesi La Diosa: un discurso en torno al poder de las mujeres.

Explicava Carmen Alemany que «tindre una alumna tan especial em va fer vore altres coses de la vida i com, amb voluntat, pots aconseguir allò que et proposes». I afegia, referint-se a les històries que conté la publicació ‘Les Sorts Púrpures’, que «agraïsc estar al costat d’altres vivències que són extraordinàries, […] de dones valentes».

Expressava Alemany Bay que «és extraordinari que nosaltres escriguem estes experiències que hem viscut» perquè «fa molts segles les dones no tenien pràcticament cap capacitat d’expressió», una realitat que li servia per a connectar la paraula text amb teixit, que és d’on deriva la primera. I explicava, a través de l’exemple de Penèlope que feia i desfeia el teixit que tenia entre mans per a esperar el retorn d’Ulises, que «les dones, a través dels teixits, expressaven allò que no podien expressar en públic», era el «mitjà fonamental d’expressió». Això, ho trasllada la doctora en Filologia Hispànica al segle XXI per a explicar que revistes com ‘Les Sorts Púrpura’ «fan que moltes dones de diferents estatus socials, de diferents tipus d’educació, de diferent tipus de religió, puguen expressar-se».

De l’experiència de Carmen Alemany Bay a la joventut de dos de les representants del grup de joves corresponsals de comunicació d’Infojove Pego, Maria Cardona i Carla Bèrnia, per visibilitzar l’apartat ‘Acció Feminista’. Asseguren que la seua figura juga «un paper fonamental en la lluita feminista» perquè són la veu de les noves generacions. Unes noves generacions que descriuen com «disposades al canvi per aconseguir la igualtat i el respecte». Tenen com a objectiu «fonamentar un futur on s’escolten totes les veus» i per això, consideren essencial continuar «defensant la importància de les dones en la societat perquè el feminisme és una lluita col·lectiva i totes nosaltres som responsables del canvi».

Kela també va pujar a l’escenari de la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’ per a posar veu, en este cas sense la música de la seua guitarra, a l’últim apartat de la revista ‘Art i cultura’. La cantautora pegolina agraïa la seua inclusió en este segon volum que definia com un «projecte que dignifica la paraula, la mirada i les vivències de tantes dones que som i fem des del poble».

Raquel Mengual definia l’art com «una necessitat vital no un luxe. És aquell fil invisible que cus les nostres experiències amb les d’altres, transformant el que és personal en universal». I el seu text a la revista, titulat justament ‘El fil invisible’ és «un homenatge a les connexions que ens sostenen a les dones que ens han obert camí, i a les que encara no han pogut fer-lo». Alhora explicava l’article li ha permés reconciliar-se amb «les seues pròpies contradiccions», confessava.

Afirmava Kela que «l’art és un vehicle de comunicació, reflexió i transformació social», un raonament al que arriba, entre d’altres coses després del que li va dir una de les dones de la seua vida: «l’art és tot allò que ens mou, ens provoca, ens permet reflexionar. És un motor de vida, una font d’aprenentatge constant que m’ompli ànima, m’inspira i en connecta amb el món».

Reivindicava Raquel Mengual la necessitat «d’alçar la veu» davant «la desaparició de programes culturals de difusió a la nostra ràdio i televisió pública, amb l’atac constant a la nostra llengua, a l’expressió artística», «perquè ni volem ni podem permetre que ens cancel·len més» i és que defensa Kela que «fer art és resistir, és cuidar, és construir futur i molestar».

Per a donar més visibilitat a les dones que han participat en l’actual edició de ‘Les Sorts Púrpures’ dissabte es va poder vore una exposició d’elles a la sala Estellés. Concloïa la regidora d’Igualtat, Paula Orihuel, descrivint el projecte com «un reflex de la força, la creativitat i la diversitat de les dones de Pego i els voltants».