‘La Senda dels Lladres. Bandolerisme als voltants de la Serra de Mostalla (1806-1839)’ es presenta a Pego
Aquesta vesprada, a les 7’30, la Casa de Cultura acull la presentació del darrer Premi Francesc Ferrer i Pastor d’investigació històrica que reconstrueix episodis protagonitzats per una mena d’aventurers romàntics que s’ho jugaven tot a cara o creu, els bandolers, alguns d’ells de Pego. A les 7’30 d’aquesta vesprada Manel Arcos, l’autor d’aquest llibre relatarà alguns dels episodis més rellevants del bandolerisme a la Serra de Mostalla de Pego a principis del segle XIX.
A la primeria del segle XIX, l´Estat borbònic, imposat des de la Nova Planta, fa aigües per totes bandes. En matèria d’ordre públic, les institucions judicials i militars han perdut el control sobre l’ús de tota classe d’armes, permeses i prohibides. Davant aquesta fallida del poder, el bandolerisme s’arrela a l’àmbit rural i, especialment, a l’àrea compresa entre el Mondúver i el Montgó. Ací, hi ha una sèrie d’homes, com ara Joan Berenguer de Fèlix, el Rajoler d’Ador, Marcel•la, el Valent, Frares, Antoni Sala o l’Agre, que es resisteixen a obeir i decideixen rebel•lar-se. Les colles de roders exerceixen un domini aclaparador en camins i despoblats. Aquesta és la situació històrica des de la que parteix i es dóna pas a ‘La Senda dels Lladres. Bandolerisme als voltants de la Serra de Mostalla (1806-1839)’, escrit per Manel Arcos i publicat per Publicacions de la Universitat de València; obra guanyadora del XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d’investigació històrica de la Societat Coral el Micalet de València.
L’obra està, en bona mesura, feta amb la documentació dels arxius parroquials dels pobles de la Safor i la Marina Alta, a més Manel Arcos va traure informació valuosa dels Arxius Històrics de Pego, Dénia, Gandia, Xàtiva i dels de la Diputació de València. L’inici de tot, les visites de Manel Arcos a l’hemeroteca de València i arxius locals. La falta de bibliografia sobre la matèria, el decideix a investigar sobre el bandolerisme valencià. Treball que el duu a trobar bastants protagonistes “veïns de Pego”.
Diversos són els episodis que descriuen accions realitzades per bandolers pegolins. Un d’ells protagonitzat per Joaquim Franqueza, qui va fugir de la presó de Pego, com explicava Manel Arcos, autor del llibre que es presentarà a les 7’30 d’aquesta vesprada a la Casa de Cultura de Pego.
Un altre episodi és, segons Arcos, el “diríem la gent ha de buscar, ha d’anar a parar a ell perquè crec que val la pena llegir el llibre per a arribar a aquest passatge del llibre de ‘La Senda dels Lladres’”, en el que es produeix l’acció que “protagonitzen el capità Cendra, el capità de la milícia urbana de Pego i tres bandolers de Pego, entre ells l’Agre”.
Manel Arcos en el seu llibre ‘La Senda dels Lladres’ desmitifica la figura del bandoler “més o menys paregut al Robin Hood aquell que robava per a repartir-ho entre la població”, ja que Arcos considera que “el que cal fer ara és tractar l’assumpte des de l’aspecte més real”.
Si voleu saber més coses, només heu d’acudir aquesta vesprada, a les 7’30, a la Casa de Cultura on Manel Arcos l’autor de l’obra i Jaume Noguera, historiador de la Marina Alta, explicaran més qüestions relacionades amb la importància del bandolerisme de principis de segle a la Serra de Mostalla de Pego.
A la primeria del segle XIX, l´Estat borbònic, imposat des de la Nova Planta, fa aigües per totes bandes. En matèria d’ordre públic, les institucions judicials i militars han perdut el control sobre l’ús de tota classe d’armes, permeses i prohibides. Davant aquesta fallida del poder, el bandolerisme s’arrela a l’àmbit rural i, especialment, a l’àrea compresa entre el Mondúver i el Montgó. Ací, hi ha una sèrie d’homes, com ara Joan Berenguer de Fèlix, el Rajoler d’Ador, Marcel•la, el Valent, Frares, Antoni Sala o l’Agre, que es resisteixen a obeir i decideixen rebel•lar-se. Les colles de roders exerceixen un domini aclaparador en camins i despoblats. Aquesta és la situació històrica des de la que parteix i es dóna pas a ‘La Senda dels Lladres. Bandolerisme als voltants de la Serra de Mostalla (1806-1839)’, escrit per Manel Arcos i publicat per Publicacions de la Universitat de València; obra guanyadora del XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d’investigació històrica de la Societat Coral el Micalet de València.
L’obra està, en bona mesura, feta amb la documentació dels arxius parroquials dels pobles de la Safor i la Marina Alta, a més Manel Arcos va traure informació valuosa dels Arxius Històrics de Pego, Dénia, Gandia, Xàtiva i dels de la Diputació de València. L’inici de tot, les visites de Manel Arcos a l’hemeroteca de València i arxius locals. La falta de bibliografia sobre la matèria, el decideix a investigar sobre el bandolerisme valencià. Treball que el duu a trobar bastants protagonistes “veïns de Pego”.
Diversos són els episodis que descriuen accions realitzades per bandolers pegolins. Un d’ells protagonitzat per Joaquim Franqueza, qui va fugir de la presó de Pego, com explicava Manel Arcos, autor del llibre que es presentarà a les 7’30 d’aquesta vesprada a la Casa de Cultura de Pego.
Un altre episodi és, segons Arcos, el “diríem la gent ha de buscar, ha d’anar a parar a ell perquè crec que val la pena llegir el llibre per a arribar a aquest passatge del llibre de ‘La Senda dels Lladres’”, en el que es produeix l’acció que “protagonitzen el capità Cendra, el capità de la milícia urbana de Pego i tres bandolers de Pego, entre ells l’Agre”.
Manel Arcos en el seu llibre ‘La Senda dels Lladres’ desmitifica la figura del bandoler “més o menys paregut al Robin Hood aquell que robava per a repartir-ho entre la població”, ja que Arcos considera que “el que cal fer ara és tractar l’assumpte des de l’aspecte més real”.
Si voleu saber més coses, només heu d’acudir aquesta vesprada, a les 7’30, a la Casa de Cultura on Manel Arcos l’autor de l’obra i Jaume Noguera, historiador de la Marina Alta, explicaran més qüestions relacionades amb la importància del bandolerisme de principis de segle a la Serra de Mostalla de Pego.