La Síndic exigeix a l´Atzúbia, amb urgència, la documentació sobre els tres PAI
Gelibre recorda al Consell que la requalificació de sòl beneficia l’alcalde. La Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Emilia Caballero, ha requerit per segona vegada i de manera urgent a l’Ajuntament de l’Atzúvia, governat pel PP, la documentació sobre els tres plans urbanístics que suposaran 2.000 nous habitatges en plena muntanya.
La Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Emilia Caballero, ha requerit per segona vegada i de manera urgent a l’Ajuntament de l’Atzúvia, governat pel Partit Popular, tota la documentació referent als tres plans urbanístics, pendents d´aprovació definitiva, que suposaran 2.000 nous habitatges en plena muntanya. La Síndic exigeix al consistori esta documentació arran de la denúncia interposada per l’associació ecologista Gelibre.
L’Ajuntament de l’Atzúvia no va contestar al requeriment inicial de la Síndic de Greuges i ara, la institució, demana novament, encara que esta vegada de manera urgent, la documentació sobre els plans urbanístics aprovats pel PP. Gelibre va denunciar dilluns «la rapidesa amb què l’equip de govern va resoldre l’aprovació dels tres projectes i la lentitud i la indolència amb què tracta a la institució pública», la Síndic de Greuges.
El col•lectiu ecologista «també ha plantejat una queixa a la Síndic perquè estudie la destrucció i el saqueig mediambiental, social i cultural que ocasionarà la construcció de 2.000 noves cases en les muntanyes d’un poble del què s’han apropiat».
D’altra banda, l’associació Gelibre ha enviat una carta a la Comissió d’Urbanisme de la Direcció Territorial d’Alacant -dependent de la conselleria- per a «recordar-li que si abans la modificació puntual número 3 de les Normes Subsidiàries de l’Atzúbia beneficiava majoritàriament a la mercantil que havia presentat el PAI de la Moleta, ara amb la rectificació urgent aprovada el dia 22 de desembre del 2006, l’ajuntament l’ha convertit en una requalificació de sòl a la carta» . En este sentit, Gelibre ja va denunciar que la requalificació beneficia «a una empresa constructora que ja té adquirits els terrenys i al mateix alcalde del municipi, Manuel Reig, que podrà així construir una finca de pisos que ara no pot fer» .
L’associació per a la protecció mediambiental de l’Atzúbia insta a la conselleria a què «no es convertisca en còmplice d’esta política perversa que no respon al principi democràtic d’utilitat pública o d’interés social» . «La Comissió d’Urbanisme no pot emparar i afavorir unes actuacions que responen a interessos exclusivament particulars» .
L’Ajuntament de l’Atzúvia no va contestar al requeriment inicial de la Síndic de Greuges i ara, la institució, demana novament, encara que esta vegada de manera urgent, la documentació sobre els plans urbanístics aprovats pel PP. Gelibre va denunciar dilluns «la rapidesa amb què l’equip de govern va resoldre l’aprovació dels tres projectes i la lentitud i la indolència amb què tracta a la institució pública», la Síndic de Greuges.
El col•lectiu ecologista «també ha plantejat una queixa a la Síndic perquè estudie la destrucció i el saqueig mediambiental, social i cultural que ocasionarà la construcció de 2.000 noves cases en les muntanyes d’un poble del què s’han apropiat».
D’altra banda, l’associació Gelibre ha enviat una carta a la Comissió d’Urbanisme de la Direcció Territorial d’Alacant -dependent de la conselleria- per a «recordar-li que si abans la modificació puntual número 3 de les Normes Subsidiàries de l’Atzúbia beneficiava majoritàriament a la mercantil que havia presentat el PAI de la Moleta, ara amb la rectificació urgent aprovada el dia 22 de desembre del 2006, l’ajuntament l’ha convertit en una requalificació de sòl a la carta» . En este sentit, Gelibre ja va denunciar que la requalificació beneficia «a una empresa constructora que ja té adquirits els terrenys i al mateix alcalde del municipi, Manuel Reig, que podrà així construir una finca de pisos que ara no pot fer» .
L’associació per a la protecció mediambiental de l’Atzúbia insta a la conselleria a què «no es convertisca en còmplice d’esta política perversa que no respon al principi democràtic d’utilitat pública o d’interés social» . «La Comissió d’Urbanisme no pot emparar i afavorir unes actuacions que responen a interessos exclusivament particulars» .