La Síndica rebutja les 1.200 cases a l´Atzúbia al no garantir-se l’aigua ni el desenvolupament sostenible
La Síndica de Greuges, Emilia Caballero, ha redactat un informe en què advertix de les greus deficiències de què pateixen els tres plans parcials contemplats per l’ajuntament i que suposarien, segons dades del propi consistori, la construcció de 1.200 vivendes per a una població d’uns 600 habitants.
La Síndica de Greuges, Emilia Caballero, rebutja l’aprovació dels tres PAI de l’Atzúvia i ha decretat la seua suspensió provisional atenen així una petició del grup Gelibre, que eleva el nombre total de cases a construir a 1.958 i que des de fa temps oposa a les pretensions urbanístiques del govern local, del PP.
Per a avalar la seua decisió, la Síndica adverteix en primer lloc que l’Atzúvia ha aprovat eixos tres plans parcials, que urbanitzarien un mínim de 818.000 m2, basant-se en unes normes subsidiàries de 1981 i sense haver redactat abans un Pla General que racionalitze el futur urbanístic de la població. L’organisme adverteix que ja des de 1994 els municipis valencians tenen l’obligació de redactar els seus PGOU, precepte que ara ha sigut incomplit per l’ajuntament amb el consentiment, per cert, de la pròpia Conselleria de Medi Ambient i Aigua. Només un Pla General assegura, «un desenvolupament sostenible, equilibrat i racional» del municipi.
L’Ajuntament de l’Atzúbia va advertir davant de la pròpia Síndica que havia aprovat provisionalment eixos PAI per la necessitat buscar alternatives econòmiques per a evitar que «la població desapareguera com a tal pel fet que la seua economia agrícola cau any rere any». No obstant, la Síndica assenyala que primer és necessari projectar «unes polítiques urbanístiques dirigides a comptabilitzar creixement i dinamisme econòmic amb cohesió social sense comprometre la capacitat de les futures generacions».
Un objectiu impossible de complir amb unes normes subsidiàries de fa més de 25 anys que «no reflecteixen els nombrosos canvis legislatius que hi han hagut des de llavors en normativa urbanística». La Síndica recorda que eixa necessitat d’un planejament global està arreplegada per l’actual llei urbanística valenciana (la LOTPP), pel nou Estatut Autonòmic, per la Unió Europea i per jurisprudència del TSJ .
L’ajuntament també es va comprometre a construir eixes 1.200 vivendes «al llarg de molts anys, de forma progressiva». Però la Síndica adverteix que amb l’aprovació dels PAI «el consistori queda obligat enfront del promotor a autoritzar les futures cases». D’altra banda, la Síndica exigeix la suspensió del procediment d’aprovació definitiva del que qualifica com «macroprojecte urbanístic» fins que l’ajuntament no obtinga un permís favorable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
En este sentit, Caballero és molt dura: «esta institució no entén com els membres de la corporació local de l’Atzúbia van aprovar provisionalment este ambiciós projecte urbanístic sense conèixer una qüestió tan transcendental com és si hi ha aigua suficient per a abastir les necessitats derivades de les 1.200 futures vivendes».
La Síndica insta tant al consistori com a la conselleria a què no aproven els plans parcials sense que la CHJ acredite «l’existència de recursos hídrics suficients»; i informa que enviarà còpia de la seua resolució a la Confederació, el veredicte de la qual «és insubstituïble». l’Atzúbia tampoc contempla una avaluació de l’impacte ambiental que tindrà l’actuació urbanística projectada sobre el règim hídric del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. Respecte d’això, recorda que un dels PAI, el de la Moleta, es troba en la zona d’amortització del PORN de la Marjal. Este estudi tampoc ha sigut reclamat per la conselleria.
Al projecte municipal també li falten un estudi de paisatge – en canvi sí que reclamat per Medi Ambient – i un altre sobre l’afecció del desenvolupament urbanístic al Pla General d’Ordenació Forestal.
Per a avalar la seua decisió, la Síndica adverteix en primer lloc que l’Atzúvia ha aprovat eixos tres plans parcials, que urbanitzarien un mínim de 818.000 m2, basant-se en unes normes subsidiàries de 1981 i sense haver redactat abans un Pla General que racionalitze el futur urbanístic de la població. L’organisme adverteix que ja des de 1994 els municipis valencians tenen l’obligació de redactar els seus PGOU, precepte que ara ha sigut incomplit per l’ajuntament amb el consentiment, per cert, de la pròpia Conselleria de Medi Ambient i Aigua. Només un Pla General assegura, «un desenvolupament sostenible, equilibrat i racional» del municipi.
L’Ajuntament de l’Atzúbia va advertir davant de la pròpia Síndica que havia aprovat provisionalment eixos PAI per la necessitat buscar alternatives econòmiques per a evitar que «la població desapareguera com a tal pel fet que la seua economia agrícola cau any rere any». No obstant, la Síndica assenyala que primer és necessari projectar «unes polítiques urbanístiques dirigides a comptabilitzar creixement i dinamisme econòmic amb cohesió social sense comprometre la capacitat de les futures generacions».
Un objectiu impossible de complir amb unes normes subsidiàries de fa més de 25 anys que «no reflecteixen els nombrosos canvis legislatius que hi han hagut des de llavors en normativa urbanística». La Síndica recorda que eixa necessitat d’un planejament global està arreplegada per l’actual llei urbanística valenciana (la LOTPP), pel nou Estatut Autonòmic, per la Unió Europea i per jurisprudència del TSJ .
L’ajuntament també es va comprometre a construir eixes 1.200 vivendes «al llarg de molts anys, de forma progressiva». Però la Síndica adverteix que amb l’aprovació dels PAI «el consistori queda obligat enfront del promotor a autoritzar les futures cases». D’altra banda, la Síndica exigeix la suspensió del procediment d’aprovació definitiva del que qualifica com «macroprojecte urbanístic» fins que l’ajuntament no obtinga un permís favorable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
En este sentit, Caballero és molt dura: «esta institució no entén com els membres de la corporació local de l’Atzúbia van aprovar provisionalment este ambiciós projecte urbanístic sense conèixer una qüestió tan transcendental com és si hi ha aigua suficient per a abastir les necessitats derivades de les 1.200 futures vivendes».
La Síndica insta tant al consistori com a la conselleria a què no aproven els plans parcials sense que la CHJ acredite «l’existència de recursos hídrics suficients»; i informa que enviarà còpia de la seua resolució a la Confederació, el veredicte de la qual «és insubstituïble». l’Atzúbia tampoc contempla una avaluació de l’impacte ambiental que tindrà l’actuació urbanística projectada sobre el règim hídric del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. Respecte d’això, recorda que un dels PAI, el de la Moleta, es troba en la zona d’amortització del PORN de la Marjal. Este estudi tampoc ha sigut reclamat per la conselleria.
Al projecte municipal també li falten un estudi de paisatge – en canvi sí que reclamat per Medi Ambient – i un altre sobre l’afecció del desenvolupament urbanístic al Pla General d’Ordenació Forestal.