La subespècie de xylella detectada a la província d’Alacant no afecta ni cítrics, ni cirerers, ni oliveres

És el que va apuntar el director general d’Agricultura, Roger Llanes durant la xerrada informativa que va tenir lloc dijous passat a Pego i que va estar organitzada conjuntament entre l’Ajuntament de Pego i la Cooperativa Agrícola de Pego. Va anunciar que s’està tramitant l’ordre de bases que regula les indemnitzacions per a l’eradicació i el control de la xylella fastidiosa.

Dijous passat, 23 de novembre, va tindre lloc saló d’actes de la Cooperativa Agrícola de Pego una xerrada informativa sobre la xylella fastidiosa organitzada conjuntament per Coopego i l’Ajuntament perquè, explicava el president de la Cooperativa, Pepe Pastor, «considerem que és una problemàtica molt greu la xylella» i és que avançava que «este bacteri pot causar problemes molt greus a la nostra agricultura».

El regidor d’Agricultura, Andreu Dominguis, comentava que l’organització d’esta xerrada va eixir en acabar-se un Consell Municipal Agrari. En aquell moment es va considerar que el més eficient era fer una xerrada organitzada conjuntament per a no diversificar tant la informació. Així mateix, es va creure convenient que els ponents foren personal tècnic de la Conselleria d’Agricultura. Assenyalava Dominguis que «a Pego la majoria no coneixem este bacteri encara perquè no ha arribat. Però sí que hi ha pobles per la comarca en els que ja ha aparegut algun brot. És per això que hem d’estar alerta i en compte perquè si veiem alguna cosa en alguna de les nostres propietats o bancals propers, fer-ho saber perquè puguem pal·liar-ho en el menor termini possible i no tindre els problemes més seriosos que poden vindre».

La xerrada informativa de Pego va comptar amb un tècnic de «luxe», tenint en compte va ser el mateix director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Roger Llanes, qui la va impartir. És justament dins la direcció general d’Agricultura on es troba el servei de sanitat vegetal, que és el servei competent per a dur a terme tots els treballs estan relacionats en la xylella. Roger Llanes, per tant, va ser l’encarregat d’explicar què és el que està passant i quines mesures s’estan prenent actualment. Llanes informava que «part del terme està en zona demarcada, però encara no hi ha arbres infectats i, per tant, vos arriba d’una manera col·lateral».

El primer camp afectat pel bacteri xylella fastidiosa es va detectar durant els mesos de juny-juliol de 2017 a la Marina Baixa. Confirmava el director general d’Agricultura que, a hores d’ara, el bacteri que causa la xylella no té cura. Va arribar d’Amèrica i la primera vegada que es va detectar a Europa, més concretament a Itàlia, va ser en 2013, tot i que va començar a parlar-se de la xylella a partir de 2015 perquè és quan es va relacionar amb el que els passava a les oliveres amb la xylella. La introducció d’este bacteri ha provocat «que es compten per milions les oliveres al sud d’Itàlia que estan mortes i ja van per vora 300.000 hectàrees afectades». Va ser, per tant, en 2015 quan van començar a posar-se en marxa «tots els mecanismes de la Unió Europea i es va dissenyar un pla d’actuació a nivell europeu i està recollit en una normativa d’obligat compliment». Ací, tot i que aleshores encara no s’havia detectat res es va decidir redactar també «un pla de contingència valencià, que indicava les mesures que calia prendre de vigilància i prospecció en la recerca de la xylella fastidiosa de prevenció i després els treballs que s’haurien de fer si la trobàvem», explicava Llanes.

Al mes de desembre de 2016, va ser el propietari del camp afectat per xylella qui se’n va adonar que al seu hort passava alguna cosa estranya i va fer una consulta tècnica a l’OCAPA de Callosa d’En Sarrià. Pel mes de l’any que era, «només es van poder prendre mostres», explicava el director general d’Agricultura, qui detallava que «en hivern la sàlvia es retira i és molt difícil de trobar un bacteri que es reproduïx en la sàlvia». A maig es va tornar al camp i sí que es van poder prendre mostres. El dia 22 de maig les anàlisi de laboratori donaven el primer positiu. Es va tornar a prendre mostres, no només d’ametler, sinó també d’olivera i es van enviar no només al laboratori de Silla, sinó també a l’IVIA que és laboratori nacional de referència. Tots dos laboratoris van confirmar el positiu en ametler.

El bacteri trobat a Guadalest era xylella fastidiosa de la subespècie múltiplex. «Açò és molt important perquè en funció de quina subespècie hi ha, afecta a uns arbres i plantes o a d’altres». La subespècie trobada ací «no és tan virulenta com la que tenen els italians», explicava Roger Llanes. Esta subespècie no afecta ni a cítric, ni a olivera, ni a cirerer «i això per a nosaltres és molt important», manifestava Llanes.

La decisió comunitària europea obliga, quan es detecta un positiu de xylella, a que en «100 metres de la parcel·la infectada, has d’eliminar tots els arbres que estiguen infectats, que tinguen sospita d’estar infectats, que mostren símptomes d’estar infectats o que pertanyen a espècies que puguen infectar-se. En resum, a 100 metres a la rodona de la parcel·la infectada qualsevol arbre ha de ser destruït. En la pràctica vol dir, arrancat i triturat o cremat. A més, en 10 quilòmetres a la rodona has de posar un dispositiu especial de prospecció. En vivers s’han d’immobilitzar», especificava el director general d’Agricultura.

Actualment la Conselleria té més de 1.300 punts de control contemplats en el pla de contingència. El pla inclou vivers i centres de jardineria i inclús establiments de venda com grans supermercats ja que «per allí també entren plagues i malalties que no deurien entrar», assenyalava el director general. Així mateix, també es realitzen prospeccions i inspeccions en plantacions d’hostatjants i s’inclou una xarxa de control en horts i jardins privats i en parcs i jardins públics perquè «el bacteri no només afecta a plantacions agrícoles, sinó també a plantes ornamentals». És per això que les plantacions on s’està buscant el bacteri que provoca la xylella són «cítrics, oliverar, vinya, ametler, albercoquer, cirerer, nesprer, bresquiller, prunera, en ornamentals i en baladre».

Actualment la Conselleria d’Agricultura està tramitant l’ordre de bases que regula les indemnitzacions per a l’eradicació i el control de la xylella fastidiosa. «Com es una plaga tan perillosa i s’ha de procedir a arrancar els arbres, els propietaris tenen el dret i la Conselleria d’Agricultura té l’obligació de pagar indemnitzacions», defensava Roger Llanes. La Conselleria va contractar a la UPV perquè estudiara quina indemnització era la més indicada per a estos casos i finalment hi haurà de dos tipus, un per a les plantacions i l’altre per als viveristes.