La Unió de Llauradors estima una producció de 115.000 tones d’arròs esta campanya
Una campanya que s’espera s’inicie a mitjans de setembre. D’altra banda, l’organització agrària assenyala la preocupació dels productors pels danys de l’avifauna i l’encariment dels fitosanitaris.
La Unió de Llauradors ha remés una nota de premsa en la que estima que la producció prevista d’arròs per a esta campanya en les zones productores del País Valencià, l’Albufera i la Marjal de Pego-Oliva, se situarà en unes 115.000 tones, uns termes pareguts als de la temporada passada. A la Marjal de Pego els anys de bona collita se solen arreplegar entre 800.000 i 1 milió de quilos d’arròs.
La campanya de la sega es preveu bona en principi, sempre i quan les condicions climatològiques siguen propícies, tot i que ve un poc retardada i tot indica que s’iniciarà a mitjans de setembre i no a finals d’agost, principis de setembre com ve sent habitual. En aquests moments, el cultiu està en fase de creixement i maduració en les 15.000 hectàrees d’arròs cultivades a tota la Comunitat Valenciana. La situació del cultiu és excel•lent i no s’ha detectat una presència significativa de plagues o malalties, pel que tot apunta a una bona producció i una òptima qualitat.
Els principals problemes per als arrossers se centren en els danys causats per l’avifauna en els arrossars i “sobre els que la Conselleria de Medi Ambient -explica La Unió de Llauradors- ha deixat inexplicablement de concedir indemnitzacions”. D’altra banda, l’organització agrària assenyala que “la Unió, junt amb la Generalitat, treballa posar en marxa durant la sega una sèrie d’actuacions per a evitar els danys provocats per l’avifauna, entre les que destaca l’espantà, una mesura limitada que en cap cas suposa una caça d’aus”.
En este sentit, Enric Bellido, responsable de l’arròs de La Unió, destaca que “s’ha de tenir en compte que els interessos dels arrossers i dels caçadors són distints, ja que en el primer dels casos es tracta d’una activitat productiva que a més proporciona paisatge i manté el Parc Natural, mentre que en el cas dels caçadors es tracta d’una activitat exclusivament lúdica”.
Una altra de les preocupacions dels arrossers ha estat el retard en les autoritzacions, per part del Ministeri de Medi Rural, per a l’ús dels productes o substàncies fitosanitàries més usades pels productors com són propanil i triciclazol. A la incertesa i retard en el seu ús s’ha d’afegir un desabastiment en el mercat que ha comportat un posterior encariment del preu dels productes i, per extensió, dels costos de producció.
La Unió de Llauradors ha remés una nota de premsa en la que estima que la producció prevista d’arròs per a esta campanya en les zones productores del País Valencià, l’Albufera i la Marjal de Pego-Oliva, se situarà en unes 115.000 tones, uns termes pareguts als de la temporada passada. A la Marjal de Pego els anys de bona collita se solen arreplegar entre 800.000 i 1 milió de quilos d’arròs.
La campanya de la sega es preveu bona en principi, sempre i quan les condicions climatològiques siguen propícies, tot i que ve un poc retardada i tot indica que s’iniciarà a mitjans de setembre i no a finals d’agost, principis de setembre com ve sent habitual. En aquests moments, el cultiu està en fase de creixement i maduració en les 15.000 hectàrees d’arròs cultivades a tota la Comunitat Valenciana. La situació del cultiu és excel•lent i no s’ha detectat una presència significativa de plagues o malalties, pel que tot apunta a una bona producció i una òptima qualitat.
Els principals problemes per als arrossers se centren en els danys causats per l’avifauna en els arrossars i “sobre els que la Conselleria de Medi Ambient -explica La Unió de Llauradors- ha deixat inexplicablement de concedir indemnitzacions”. D’altra banda, l’organització agrària assenyala que “la Unió, junt amb la Generalitat, treballa posar en marxa durant la sega una sèrie d’actuacions per a evitar els danys provocats per l’avifauna, entre les que destaca l’espantà, una mesura limitada que en cap cas suposa una caça d’aus”.
En este sentit, Enric Bellido, responsable de l’arròs de La Unió, destaca que “s’ha de tenir en compte que els interessos dels arrossers i dels caçadors són distints, ja que en el primer dels casos es tracta d’una activitat productiva que a més proporciona paisatge i manté el Parc Natural, mentre que en el cas dels caçadors es tracta d’una activitat exclusivament lúdica”.
Una altra de les preocupacions dels arrossers ha estat el retard en les autoritzacions, per part del Ministeri de Medi Rural, per a l’ús dels productes o substàncies fitosanitàries més usades pels productors com són propanil i triciclazol. A la incertesa i retard en el seu ús s’ha d’afegir un desabastiment en el mercat que ha comportat un posterior encariment del preu dels productes i, per extensió, dels costos de producció.