La UTE de l’hospital de Dénia retalla en fàrmacs i personal per a reduir despeses
L’empresa vol augmentar la jornada laboral i evitar que els empleats lliuren a l’estiu. L’explicació de la direcció és que la proposta obeïx a un «descens en el nivell d’ingressos de manera contínua en els últims exercicis» i un augment de la partida de recursos humans.
A la UTE que gestiona l’hospital Marina Salut, SA., els comptes de beneficis no li quadren tres anys després d’inaugurar el centre segons s’arreplega en una proposta que la direcció del centre ha dirigit al Comité d’Empresa en què planteja obrir un període de consultes per a modificar les condicions de treball dels 920 empleats entre estatutaris —de la conselleria— i laborals que es traduiran en una reducció de la despesa de 2,5 milions a l’any.
El document contempla racionalitzar la despesa de receptes i el del material sanitari per a estalviar 3 milions, reduir el cost dels serveis generals (càtering, residus, neteja, bugaderia o aigua, entre d’altres) per a deixar de gastar un milió d’euros i mirar amb lupa la derivació de pacients, tant els que ixen de l’àrea per a ser atesos en altres centres l’assistència dels quals paga el propi hospital, com els que són remesos a l’hospital de la Ribera amb el que es pretén estalviar 1,7 milions, més altres 730.000 euros que es volen rescatar d’organització i gestió.
Paral•lelament, la UTE que gestiona l’asseguradora alemanya DKV que té el 65 % de les accions i Ribera Salut, el 35 % (CAM i Bankia) planteja tres estratègies per a augmentar els ingressos: millorar la sinergia amb els proveïdors, amb els col•laboradors i captar població que no siga de l’àrea per a cobrar per la seua assistència: dos milions d’euros d’ingressos extres.
D’implantar-se totes les mesures que s’arrepleguen en el document a què ha tingut accés Levante, la UTE reduirà les despeses en 6,7 milions.
L’explicació de la direcció és que la proposta obeïx a un «descens en el nivell d’ingressos de manera contínua en els últims exercicis» i un augment de la partida de recursos humans. El compte de resultats de l’explotació indica que en 2010 es van obtindre 968.307 euros i en 2011, 707.891.
En la proposta, la direcció indica que les despeses de personal han augmentat en 7 milions d’euros del 2009 al 2011 (de 55,6 milions a 62,9), la qual cosa representa un 52 % de la xifra de negocis.
Per a reduir la despesa de personal en 2,3 milions enguany, la direcció proposa augmentar la jornada anual de treball, «adequant-les a la legislació vigent», la qual cosa suposa «40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual de mitjana mensual» i quan es tracte de serveis d’atenció continuada, la jornada ordinària serà de 48 hores.
L’augment de la jornada (ara es treballen 37,5 hores) tindrà un impacte d’estalvi de 1.140.000 euros anuals, per la reducció dels contractes de substitució.
Així mateix, la direcció proposa als empleats que «adeqüen» i «planifiquen» el calendari de vacances per a atendre l’augment de demanda que es registra durant els mesos d’estiu i evitar, així, «contractacions supèrflues» i «injustificades» per a substituir les absències de les vacances d’estiu, «que ara es guadixen de manera simultània per gran part dels treballadors», la qual cosa significa que enguany les lliurances al juliol i agost es donaran amb comptagotes.
A la UTE que gestiona l’hospital Marina Salut, SA., els comptes de beneficis no li quadren tres anys després d’inaugurar el centre segons s’arreplega en una proposta que la direcció del centre ha dirigit al Comité d’Empresa en què planteja obrir un període de consultes per a modificar les condicions de treball dels 920 empleats entre estatutaris —de la conselleria— i laborals que es traduiran en una reducció de la despesa de 2,5 milions a l’any.
El document contempla racionalitzar la despesa de receptes i el del material sanitari per a estalviar 3 milions, reduir el cost dels serveis generals (càtering, residus, neteja, bugaderia o aigua, entre d’altres) per a deixar de gastar un milió d’euros i mirar amb lupa la derivació de pacients, tant els que ixen de l’àrea per a ser atesos en altres centres l’assistència dels quals paga el propi hospital, com els que són remesos a l’hospital de la Ribera amb el que es pretén estalviar 1,7 milions, més altres 730.000 euros que es volen rescatar d’organització i gestió.
Paral•lelament, la UTE que gestiona l’asseguradora alemanya DKV que té el 65 % de les accions i Ribera Salut, el 35 % (CAM i Bankia) planteja tres estratègies per a augmentar els ingressos: millorar la sinergia amb els proveïdors, amb els col•laboradors i captar població que no siga de l’àrea per a cobrar per la seua assistència: dos milions d’euros d’ingressos extres.
D’implantar-se totes les mesures que s’arrepleguen en el document a què ha tingut accés Levante, la UTE reduirà les despeses en 6,7 milions.
L’explicació de la direcció és que la proposta obeïx a un «descens en el nivell d’ingressos de manera contínua en els últims exercicis» i un augment de la partida de recursos humans. El compte de resultats de l’explotació indica que en 2010 es van obtindre 968.307 euros i en 2011, 707.891.
En la proposta, la direcció indica que les despeses de personal han augmentat en 7 milions d’euros del 2009 al 2011 (de 55,6 milions a 62,9), la qual cosa representa un 52 % de la xifra de negocis.
Per a reduir la despesa de personal en 2,3 milions enguany, la direcció proposa augmentar la jornada anual de treball, «adequant-les a la legislació vigent», la qual cosa suposa «40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual de mitjana mensual» i quan es tracte de serveis d’atenció continuada, la jornada ordinària serà de 48 hores.
L’augment de la jornada (ara es treballen 37,5 hores) tindrà un impacte d’estalvi de 1.140.000 euros anuals, per la reducció dels contractes de substitució.
Així mateix, la direcció proposa als empleats que «adeqüen» i «planifiquen» el calendari de vacances per a atendre l’augment de demanda que es registra durant els mesos d’estiu i evitar, així, «contractacions supèrflues» i «injustificades» per a substituir les absències de les vacances d’estiu, «que ara es guadixen de manera simultània per gran part dels treballadors», la qual cosa significa que enguany les lliurances al juliol i agost es donaran amb comptagotes.