La venda de loteria baixa a Pego
Aquest descens, però, no es nota tant en la loteria de Nadal, ja que es tracta d’un sorteig extraordinari. La terminació en 7 és la més demandada al Saurí d’Or.
El Saurí d’Or no és una administració com la de ‘Doña Manolita’. Pego no és Sort. No obstant, a Pego es ven loteria i el Saurí d’Or és la única administració de loteries del municipi i, per tant, és per on passen tots els números de loteria que ací es venen. Al Saurí d’Or ens hem dirigit per tal de conèixer, un dia abans del gran sorteig de Nadal, com ha estat enguany la venda de loteria a la localitat. Fernando Sendra, soci fundador del Saurí d’Or, era directe, “més fluix que els altres anys”.
Sendra desmentia allò de que “quan més crisi hi ha més gent juga” i evidenciava que és obvi que “si no hi ha diners no es poden gastar” i per tant, es feia nota(r) que la gent té menys poder adquisitiu.
El soci fundador del Saurí d’Or separava clarament entre la venda de loteria anual i la del sorteig de Nadal, afirmant que “la loteria durant l’any té un descens molt notable que, en Nadal no és tant”.
En 2011 el Sorteig Extraordinari de Nadal ha augmentat el premi de la Grossa a 4 milions d’euros per sèrie, és a dir, 720 milions d’euros en el total de les 180 sèries de les que consta el sorteig. En total, aquest sorteig de la Grossa de Nadal repartirà en 2011, 25.547.200 premis. Aquest augment en el premi, però, duu trampa. Ens la desvelava Fernando Sendra, explicant-nos que “hi ha menys possibilitats també proporcionalment als números, perquè enguany hi ha 100.000 números que els altres anys no estaven”.
En 2011 s’han donat les mateixes rareses de sempre. Entre elles, la predilecció per la terminació en 7, tot i que revelava Sendra que “no ix tant com les altres”.
Enguany la venda de números per internet s’ha estabilitzat. Segons el soci fundador del Saurí d’Or, “internet és més el nom”.
Respecte al costum de comprar els dècims de la loteria de Nadal, no canvia, “tot a última hora”.
El desig per demà del Saurí d’Or, “esperem cantar demà el primer premi”, es mostrava optimista Fernando Sendra, qui es preguntava, “tu creus que algú que venga una cosa, no siga optimista? Sinó, no cal que la venga”.
El Saurí d’Or no és una administració com la de ‘Doña Manolita’. Pego no és Sort. No obstant, a Pego es ven loteria i el Saurí d’Or és la única administració de loteries del municipi i, per tant, és per on passen tots els números de loteria que ací es venen. Al Saurí d’Or ens hem dirigit per tal de conèixer, un dia abans del gran sorteig de Nadal, com ha estat enguany la venda de loteria a la localitat. Fernando Sendra, soci fundador del Saurí d’Or, era directe, “més fluix que els altres anys”.
Sendra desmentia allò de que “quan més crisi hi ha més gent juga” i evidenciava que és obvi que “si no hi ha diners no es poden gastar” i per tant, es feia nota(r) que la gent té menys poder adquisitiu.
El soci fundador del Saurí d’Or separava clarament entre la venda de loteria anual i la del sorteig de Nadal, afirmant que “la loteria durant l’any té un descens molt notable que, en Nadal no és tant”.
En 2011 el Sorteig Extraordinari de Nadal ha augmentat el premi de la Grossa a 4 milions d’euros per sèrie, és a dir, 720 milions d’euros en el total de les 180 sèries de les que consta el sorteig. En total, aquest sorteig de la Grossa de Nadal repartirà en 2011, 25.547.200 premis. Aquest augment en el premi, però, duu trampa. Ens la desvelava Fernando Sendra, explicant-nos que “hi ha menys possibilitats també proporcionalment als números, perquè enguany hi ha 100.000 números que els altres anys no estaven”.
En 2011 s’han donat les mateixes rareses de sempre. Entre elles, la predilecció per la terminació en 7, tot i que revelava Sendra que “no ix tant com les altres”.
Enguany la venda de números per internet s’ha estabilitzat. Segons el soci fundador del Saurí d’Or, “internet és més el nom”.
Respecte al costum de comprar els dècims de la loteria de Nadal, no canvia, “tot a última hora”.
El desig per demà del Saurí d’Or, “esperem cantar demà el primer premi”, es mostrava optimista Fernando Sendra, qui es preguntava, “tu creus que algú que venga una cosa, no siga optimista? Sinó, no cal que la venga”.