La Xylella fastidiosa arriba a la Marina Alta

Ahir consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, es va reunir amb alcaldes i alcaldesses alacantins per a informar de les actuacions desenvolupades i previstes enfront de la malaltia i és que el laboratori nacional de referència de l’IVIA ha confirmat nous positius del bacteri Xylella fastidiosa en la província d’Alacant. Concretament s’ha detectat la presència del bacteri en 26 parcel·les d’ametlers, 23 dins de la zona demarcada de la comarca de la Marina Baixa pels dos brots precedents i la resta a menys de 4 km. d’aquella, concretament en els municipis de Balons (el Comtat) i Alcalalí (Marina Alta). Fins a la data totes les mostres positives han sigut d’ametler, de la subespècie múltiplex. La nova zona demarcada, que inclou les 26 parcel·les infectades més un radi al voltant de 10 km., comprèn una superfície de 110.000 hectàrees que inclou, entre d’altres, tots els municipis de la Marina Alta, el que inclou Pego i les Valls. La conselleria ha posat en marxa una pàgina web específica i ha habilitat un telèfon d’atenció a la ciutadania (900 532 000), així com un adreça electrònica (xylella@gva.es) per a atendre les consultes i avisos que sorgisquen.

El laboratori nacional de referència de l’IVIA ha confirmat nous positius del bacteri Xylella fastidiosa en la província d’Alacant, entre d’altres llocs a Alcalalí, a la Marina Alta. La detecció ha sigut comunicada a la Comissió Europea després d’informar la Generalitat al Govern d’Espanya.

S’ha detectat la presència del bacteri en 26 noves parcel·les d’ametlers, 23 d’elles dins de la zona demarcada de la comarca de la Marina Baixa pels dos brots precedents i la resta a menys de 4 km. d’aquella, concretament en els municipis de Balons (el Comtat) i Alcalalí (Marina Alta).

En les noves parcel·les infectades, i 100 metres a la redona, van a realitzar-se tractaments insecticides contra els possibles vectors. Posteriorment, es procedirà a l’arrancada i destrucció del material afectat per trituració in situ, i seguint les obligacions previstes en l’article 6 de la Decisió Europea 2015/879 i les seues modificacions.

Esta detecció tan propera és preocupant atès que la Xylella fastidiosa està considerada un dels fitopatògens que està emergint a nivell mundial atès al seu potencial impacte econòmic en importants matèries primeres agrícoles com són els cítrics, les oliveres, els ametlers, els cirerers, els fruiters, la vinya i les plantes ornamentals. I és que la Xylella fastidiosa provoca la dessecació dels brots i el progressiu deteriorament de l’arbre o l’arbust fins que mor.

El bacteri viu en el xilema (és a dir, en el teixit llenyós de les plantes vasculars, que transporta principalment aigua i minerals d’una part a una altra d’estos organismes) es transmet per insectes vectors que s’alimenten del xilema. De moment no té cura i pot mutar. De fet, fins ara s’han descrit 7 subespècies, de les quals només 3 són considerades oficials.

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, va informat ahir a migdia als alcaldes i les alcaldesses alacantins assistents a la reunió convocada en col·laboració amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) quasi alhora que es donava a conèixer la novetat al sector agrari. Això era al voltant de les 3 de la vesprada d’ahir dilluns, 4 de setembre.

En els dos focus declarats des què el 29 de juny es va confirmar la presència de ‘Xylella’ en una parcel·la del Castell de Guadalest i el posterior positiu en tres mostres d’ametler de Benimantell, s’han tractat fins a la data 18’2 hectàrees amb insecticida, d’elles 5’53 en zona forestal. S’han eliminat els arbustos del sotabosc i 304 ametlers de cinc plantacions.

La consellera, que va informar a Alacant als alcaldes i alcaldesses acompanyada pel president de la FVMP, Rubén Alfaro, i el director general d’Agricultura, Roger Llanes, va subratllar que totes les mostres positives fins a la data han sigut d’ametler, de la subespècie múltiplex.

Elena Cebrián va explicar als regidors i les regidores els avanços en la preparació de l’ordre d’indemnitzacions, per a l’aplicació de la qual s’ha encarregat un estudi a la Universitat Politècnica de València, així com del reforç de la campanya de divulgació que inclou noves reunions amb alcaldes i alcaldesses de les províncies de València i Castelló, i del treball de coordinació que es realitza amb el Ministeri d’Agricultura i les comunitats autònomes. Rubén Alfaro, per la seua banda, hi va advocar per la unitat d’acció entre administracions.

Després de la detecció del primer brot de Xyella la Conselleria va preparar un Pla d’Acció -basat en els plans de contingència vigents- que es va remetre al Ministeri i la UE. El pla inclou la descripció de l’estructura i l’organització de les prospeccions en marxa i establix el nombre d’exàmens visuals, mostres i anàlisi de laboratori que deuran d’incloure, així com la metodologia a adoptar.

Seguiment

El pla de contingència de la Comunitat Valenciana disposa de més de 1.160 punts de seguiment de vectors de ‘Xylella fastidiosa’ mitjaçant trampes cromotròpiques grogues, distribuïdes per plantacions (cítrics i oliveres), punts d’entrada (ports, aeroports) i vivers.

Totes les mostres de possibles vectors s’analitzen des de 2015 i tots els resultats han sigut negatius. Cebrián va aclarir que es continua realitzant una prospecció intensa en la nova zona demarcada, a fi de determinar l’abast del brot. Existixen 30 punts de seguiment amb trampes cromotòpiques en la contornada de les parcel·les infectades.

La nova zona demarcada, que inclou les 26 parcel·les infectades més una ràdio al voltant de 10 km., comprén una superfície de 110.000 hectàrees. Comprén els municipis d’Alcalalí, Alcosser de Planes, Alcoleja, l’Alfàs del Pi, Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Altea, Balones, Benasau, Beniarbeig, Beniardà, Beniarrés, Benidoleig, Benidorm, Benifallim, Benifato, Benigembla, Benilloba, Benillup, Benimantell, Benimarfull, Benimassot, Benimeli, Benissa, Bolulla, Calp, Callosa d’En Sarrià, Castell de Castells, Cocentaina, Confrides, Quatretondeta, Dénia, Facheca, Famorca, Finestrat, Gata de Gorgos, Gaianes, Gorga, El Castell de Guadalest, Xaló, l’Orxa, Llíber, Millena, Murla, Muro d’Alcoi, la Nucia, Ondara, Orba, Orxeta, Parcent, Pedreguer, Pego, Penàguila, Planes, Polop, El Ràfol d’Almúnia, Relleu, Sagra, Sanet i Negrals, Sella, Senija, Els Poblets, Tàrbena, Teulada, Tollos, Tormos, La Vall d’Alcalà, La Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, La Vall de Laguar, El Verger i La Vila Joiosa.

En esta zona s’ubiquen 35 vivers i centres de jardineria addicionals. En compliment de la normativa europea, és necessari controlar el moviment del material dels vegetals especificats per a impedir la seua eixida fora de la zona, i investigar la seua traçabilitat per a veure les eixides de material de vegetals especificats dels últims tres anys, com s’està fent en les altres dos zones.

La conselleria ha posat en marxa una pàgina web específica i ha habilitat un telèfon d’atenció al ciutadà (900 532 000), així com un adreça electrònica (xylella@gva.es) per a atendre les consultes i avisos que sorgisquen. Així mateix, actualitza la informació disponible sobre plagues en:consultar ací