L’Advocacia de la Generalitat interposa recurs de cassació contra la sentència que declarava il·legal l’activitat de la pedrera d’Atzaïla
Ho va fer tenint en compte que el TSJCV estimava parcialment el recurs presentat per l’Associació de l’Atzúbia, Gelibre. Esta informació s’ha conegut per la resposta donat per la Consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig, al diputat d’EUPV Lluís Torró.
El passat 20 d’octubre, el diputat d’Esquerra Unida a les Corts, Lluís Torró, presentava a la consellera d’Infraestructures una bateria de preguntes sobre la pedrera d’Atzaïla, en el terme municipal de Pego, després de què el TSJCV dictara sentència declarant il·legal l’activitat de la pedrera.
Eixes preguntes són:
– “Pensa la Conselleria assumir i executar la sentència? O pensa recórrer-la? En cas que siga així, baix quin criteri jurídic?
– Quines mesures pensa prendre la Conselleria?
– Per quins motius no va actuar la Conselleria d’ofici ni tampoc a instància de part, donades les denúncies veïnals?
– Quins controls ha exercit la Conselleria sobre l’activitat de la cantera d’Atzaïla des que va iniciar-se la mateixa?
– Hi ha obert algun expedient administratiu al voltant de l’activitat de la cantera d’Atzaïla?”
En contestació a tota esta bateria de preguntes, la consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig ha contestat que «l’Advocacia de la Generalitat ha interposat recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, d’acord amb els criteris tècnics i jurídics que marca la sea Llei de creació» agafant-se al fet que «la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana 790/2014, de 12 de setembre, estima parcialment el recurs presentat però, així mateix, recull el vot particular d’un magistrat que considera que hi ha una disfunció entre l’acció exercitada per l’Associació demandant i les pretensions, que no es donen els requisits legals i jurisprudencials per a parlar d’inactivitat de l’Administració i, per tant, que el recurs s’hauria d’haver desestimat».
Així mateix, Bonig informa que la Conselleria de Medi Ambient «va incoar l’expedient sancionador núm. 306/10 SAN a l’empresa explotadora, que va acabar amb la imposició d’una sanció de 5.000€ per contaminació atmosfèrica. Esta resolució va ser impugnada en via contenciós-administrativa, i var confirmada mitjançant sentència 77/2013».
Per últim, avança la conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient que «la sentència s’ha remés a les direccions generals competents per tal d’incoar els procediments que pertoquen en matèria forestal, contaminació, zona de protecció de carreteres i restauració de la legalitat urbanística».
El passat 20 d’octubre, el diputat d’Esquerra Unida a les Corts, Lluís Torró, presentava a la consellera d’Infraestructures una bateria de preguntes sobre la pedrera d’Atzaïla, en el terme municipal de Pego, després de què el TSJCV dictara sentència declarant il·legal l’activitat de la pedrera.
Eixes preguntes són:
– “Pensa la Conselleria assumir i executar la sentència? O pensa recórrer-la? En cas que siga així, baix quin criteri jurídic?
– Quines mesures pensa prendre la Conselleria?
– Per quins motius no va actuar la Conselleria d’ofici ni tampoc a instància de part, donades les denúncies veïnals?
– Quins controls ha exercit la Conselleria sobre l’activitat de la cantera d’Atzaïla des que va iniciar-se la mateixa?
– Hi ha obert algun expedient administratiu al voltant de l’activitat de la cantera d’Atzaïla?”
En contestació a tota esta bateria de preguntes, la consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig ha contestat que «l’Advocacia de la Generalitat ha interposat recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, d’acord amb els criteris tècnics i jurídics que marca la sea Llei de creació» agafant-se al fet que «la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana 790/2014, de 12 de setembre, estima parcialment el recurs presentat però, així mateix, recull el vot particular d’un magistrat que considera que hi ha una disfunció entre l’acció exercitada per l’Associació demandant i les pretensions, que no es donen els requisits legals i jurisprudencials per a parlar d’inactivitat de l’Administració i, per tant, que el recurs s’hauria d’haver desestimat».
Així mateix, Bonig informa que la Conselleria de Medi Ambient «va incoar l’expedient sancionador núm. 306/10 SAN a l’empresa explotadora, que va acabar amb la imposició d’una sanció de 5.000€ per contaminació atmosfèrica. Esta resolució va ser impugnada en via contenciós-administrativa, i var confirmada mitjançant sentència 77/2013».
Per últim, avança la conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient que «la sentència s’ha remés a les direccions generals competents per tal d’incoar els procediments que pertoquen en matèria forestal, contaminació, zona de protecció de carreteres i restauració de la legalitat urbanística».