L’Ajuntament de Pego aprova els marcs pressupostaris de 2026 a 2028
Amb els vots a favor de l’equip de govern i l’abstenció de l’oposició. Una sessió en la que Compromís i el PSPV van coincidir a demanar la supressió de la regla del gasto perquè limita les possibilitats d’inversió dels ajuntaments. Una postura no compartida pel PP.
_________________
Dijous 13 de març, la corporació municipal de Pego va aprovar els marcs pressupostaris per als exercicis 2026, 2027 i 2028. Va ser en una sessió plenària extraordinària i urgent. El motiu va ser la data límit per presentar eixos marcs pressupostaris, que finalitzava el passat dissabte 15 de març. Estos marcs, segons la liquidació del pressupost de 2024 i amb les projeccions de despeses i ingressos dels tres exercicis futurs, complixen en tots els casos amb l’estabilitat pressupostària, la regla de la despesa i del deute públic, segons avançava Intervenció.
El regidor d’Hisenda, Ricardo Sendra, comentava en el seu torn de paraula que la diferència entre l’esborrany de pressupost de 2025 i els marcs pressupostaris dels anys següents, ve donada «per les subvencions que […] ja tenim confirmades per les diferents administracions» i en 2025 també l’import que hauria de rebre l’Ajuntament per a executar «el Pla Edificant i que no pot prorrogar-se al ‘26, ‘27 i ‘28 perquè no coneixem ni tenim certesa que tinguem un import paregut».
«Un tràmit anual que sempre es fa per estes dates», així qualificava l’aprovació dels marcs pressupostaris el portaveu de Compromís Víctor Climent amb la intenció de criticar la convocatòria d’un ple urgent, recordant alhora que la setmana anterior n’havien celebrat un d’ordinari.
Lamentava Climent que se seguisca aplicant la regla del gasto perquè la considera una «norma estricta perquè hi ha uns diners parats, amb les necessitats que té este poble i el país, que podrien alliberar-se» i posava com a exemple que es podrien destinar a «ampliar el parc de vivenda pública».
El portaveu dels Populars, Ferran González, discrepava de com fan les coses els socialistes, però donava un vot de confiança al personal tècnic. Així mateix, comentava que els marcs pressupostaris són «una previsió» perquè «durant l’exercici entren variacions» i, per això, «es estrany que quadre», tot i que sí que dona una imatge «estimativa».
D’altra banda, González defensava la regla del gasto perquè, a diferència d’abans, ara «no arriba l’alcalde de torn i pot endeutar al consistori». No obstant això, si que entenia que «s’hauria de flexibilitzar un poc més per a poder accelerar tràmits i projectes als municipis, però no llevar-lo».
Contestava el regidor d’Hisenda al portaveu de Compromís respecte a la convocatòria de ple urgent, recordant-li que a l’octubre Compromís va obligar a «repetir un plenari i en eixe moment no li preocupava que els pegolins i pegolines hagueren de pagar més i els costara més diners».
L’alcalde convergia amb Compromís i discrepava amb el PP respecte a la regla del gasto. Incidia Enrique Moll en el fet que «els municipis som suficientment majors per a poder gestionar els nostres diners i no que ens els gestionen la resta». A més, criticava Moll que «les administracions que estan fiscalitzant les actuacions dels municipis són les primeres que no estan complint-les: ni la Generalitat, ni l’Estat, ni la Diputació i, diria que ni Europa». Així mateix, assegurava l’alcalde que «els municipis som els únics que estem complint les regles de joc, les regles de l’estabilitat pressupostària».
Per tot això, Enrique Moll considera que «ja seria hora que l’Estat, la Generalitat o Europa, cregueren que els municipis ja tenim edat de votar, de decidir i de prendre les nostres decisions, sense limitacions».
Aprofitava també Moll per a criticar que la Diputació d’Alacant és la que «ens diu en què ens hem de gastar els diners» i feia una crida perquè l’entitat provincial s’asseguera «amb els ajuntaments per a decidir quines són les necessitats que té cada ajuntament i destinar eixos diners a eixes necessitats, seria molt més fàcil» i no com ara que, recordava s’ha d’optar a subvencions o inversions d’infraestructures que «es podrien fer en un altre moment».