L’Ajuntament de Pego defensa la lliure decisió de les dones a interrompre el seu embaràs
A una proposta del Bloc Compromís, el plenari es mostra a favor de reconèixer el dret a una maternitat lliurement decidida i demana al Govern d’Espanya la retirada de l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament. La moció es aprovada amb els vots a favor de PSPV, Ciutadans de Pego i Bloc Compromís. Dels dos regidors del PP de Pego, un va votar en contra (Maite Ferrándiz) i l’altre es va abstindre (Eduardo Siscar).
Una de les mocions que es van presentar en el plenari ordinari del mes de març, per part del Bloc Compromís de Pego, va estar en defensa de la lliure decisió de les dones i en contra de la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs. La portaveu del grup, Conxa del Ruste, va estar l’encarregada de llegir el text que destaca que “El Govern Central ha aprovat en el consell de ministres del 20 de desembre una nova regulació de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) que serà una de les lleis d’avortament més restrictives del món occidental i així, Espanya serà el primer país que quan legisla sobre l’avortament retrocedeix”.
Continua el text afirmant que “Açò suposa un retorn al passat, fins i tot més enllà de la primera llei de l’any 1985, i que les dones espanyoles tinguen dues opcions, avortar fora d’Espanya si tenen recursos per a això, o bé avortar a Espanya en condicions de clandestinitat amb el consegüent risc per a la seua salut i la seua vida. Encara que el Sr. Gallardón tinga a bé manifestar que és una llei progressista, no compta amb el recolzament de cap força política europea, havent-se manifestat en contra fins i tot Marine Le Pen, del partir d’ultradreta francés FN.
Les lleis restrictives d’avortament no redueixen el nombre d’avortaments, només incrementen el nombre de dones mortes o que perden la seua salut perquè avorten en la clandestinitat i en condicions insalubres. Si aquesta tan anunciada reforma ix avant és segur que s’estaran llevant dos drets a les dones: el de la lliure decisió i el de la salut.
L’actual legislació, la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, reconeix a les dones el dret a una maternitat lliurement decidida. El que implica, entre altres coses, que les dones decidisquen sobre el seu embaràs i que aqueixa decisió –conscient i responsable- siga respectada. Esta Llei garanteix el dret a a l’educació i a la salut sexual. Perquè només amb una educació sexual adequada i amb la millora en l’accés als mètodes anticonceptius, podrem previndre de manera més efectiva, especialment en persones joves, les infeccions de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, i , per tant, el nombre d’IVEs.
L’actual legislació de terminis és la més estesa entre els països de l’entorn europeu, molts d’ells governats per partits conservadors. Si el PP aprova aquesta reforma Espanya serà junt amb Malta, Irlanda i Polònia un dels països més restrictius en la seua regulació de l’avortament, i l’únic que ha modificat la seua legislació per a fer-la més restrictiva.
La llei 2/2010 és una llei que funciona. L’any 2012 a Espanya es van reduir els avortaments un 5% i en el País Valencià un 9%. No s’han complert les profecies que auguraven un incremente en el nombre d’avortaments, ni s’han produït denúncies per complicacions sanitàries de cap tipus. És una llei que fa la pràctica de l’avortament més segura i equitativa i en facilitar el tràmits perquè es realitze en períodes molt primerencs de la gestació disminueix els riscos associats als avortaments tardans. I com a mostra una dada: l’any 2012 el 72% d’avortaments al nostre país es van practicar en les 8 primeres setmanes d’embaràs i el 92% en les 12 primeres setmanes.
És una llei en què la majoria de la població es reconeix, i segons l’última enquesta de Metroscopia, una llei de terminis és clarament preferida a una de supòsits com la que pretén aprovar el Govern.
No hi ha raons socials, jurídiques, metgesses, que justifiquen la reforma que planteja el govern, tan sols congratular-se amb els sectors més ultraconservadors i catòlics del nostre país, oblidant el compromís social i democràtic de governar per a la majoria.
Encara que la societat en general des de tots els àmbits i la classe política en particular des de molts fronts, han presentat moltes propostes per tal d’evitar l’avanç d’aquesta regulació, la majoria absoluta del Partit Popular al Congrés ha frenat fins ara totes les iniciatives impulsades per una majoria social abrumadora.
Es per tot açò que el Grup Municipal Bloc Compromís proposa els següents
ACORDS
PRIMER.- El Ple de l’ajuntament de Pego reconeix el dret a una maternitat lliurement decidida, la qual cosa implica, entre altre coses, que les dones decidisquen sobre el seu embaràs i que aquesta decisió conscient i responsable siga respectada.
SEGON.- El Ple de l’ajuntament de Pego sol•licita al Govern d’Espanya la retirada de l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament anunciada pel ministre Gallardón i rebutgem la regressió que suposaria la seua aprovació”.
Durant el debat d’esta moció, la primera que es presentava al plenari pegolí, només hi havia dos regidors del PP a la sessió. La portaveu, Maite Ferrándiz, va donar llibertat llibertat de vot. Comentava la popular que “és un tema que sempre que es toca alça alguna que altra polèmica” i anunciava el seu vot en contra “perquè és un avantprojecte de llei, el que significa que no sabem encara el que vindrà ser i a dir la Llei i perquè he manifestat en altres ocasions que estava totalment en contra de la llei aprovada pels socialistes”.
El regidor popular Eduardo Siscar manifestava que “estic al costat de la vida, de què les persones visquen, encara que siguen xiquets que encara no han nascut”. Reconeixia que la informació de què disposa és l’aportada pels mitjans de comunicació i declarava que “hi ha coses que he llegit en la premsa de les que no estic d’acord i d’altres en les que sí que estic d’acord”. Com a exemples, donava Siscar que no està d’acord en què les menors de 16 anys puguen avortar sense permís dels pares i no està d’acord en què no es puga avortar amb fetus amb greus malformacions. No obstant, expressava el regidor popular, que “el moment d’opinar sobre el conjunt d’eixa llei seria quan es vegera quin és el text definitiu” i per això decidia abstenir-se en eixa moció.
Ciutadans de Pego considera què “l’avantprojecte de llei ens parla d’unes situacions molt restrictives que poden fer caure a la societat espanyola de nou en allò d’haver-se’n d’anar fora qui vullga avortar o fer-ho en unes condicions, des del punt de vista sanitari, precari en clíniques il•legals i això crea una preocupació”. Manifestava el portaveu de Ciutadans de Pego, Carmelo Ortolà, que l’avantprojecte “no s’adapta a la realitat social” per a avançar el seu suport a la moció i també la llibertat de vot del seu grup “perquè puguen votar en funció de la seua consciència. És veritat que des del punt de vista de creences religioses pot posar un fre, però també és veritat que qui assumix les creences religioses és una persona en els fets que ella fa i no té perquè imposar-la a la resta”.
El PSPV recolzava la moció perquè “l’actual llei va ser impulsada pel PSOE i consensuada amb tots els partits polítics i [també] per estar en contra de les incongruències del PP sobre el que és i el que no és vida”. Per explicar açò últim el portaveu del PSPV, Enrique Moll, declarava que des del PP “li donen més importància a un nonat que potser tinga 1 ó 2 setmanes de vida que a una persones que tinga 45 anys que vaja en cadira de rodes i a la que li han llevat la llei de dependència i no té mitjans per a poder subsistir”. Considerava Moll que l’actual llei “és, sinó de les més progressistes, de les millors que puga haver en l’entorn europeu”.
La portaveu del Bloc Compromís tornava a agafar la paraula per a puntualitzar un parell de coses. La primera d’elles, per defensar que “quan un partit presenta una moció contra un avantprojecte, és que és l’únic moment que ens podem declarar en contra d’una llei. Quan una llei s’aprova només cap acatar la legislació vigent”. La segona, duia a Conxa del Ruste ha afirmar que “trobe que és la primera volta que defense una llei socialista a ultrança perquè s’ha demostrat que estava ben feta en el sentit que s’ha demostrat després”, ja que reconeixia que no estava d’acord amb ella al 100%. Reconeixia que també tenia els seus dubtes amb l’avortament per a menors de 16 anys, però no ha donat problemes. És per això que del Ruste plantejava allò que ha portar a la reflexió: “que una llei que dóna resultat i que no hi ha un clamor popular per a canviar-la, per què es canvia?”.
El debat, a partir d’ací va pujar de to, però les postures ja estaven definides. La votació final les va reflectir: 9 vots a favor (els del PSPV, Ciutadans de Pego i Bloc Compromís), 1 vot en contra (de la popular Maite Ferrándiz) i 1 abstenció (del popular Eduardo Siscar).
Una de les mocions que es van presentar en el plenari ordinari del mes de març, per part del Bloc Compromís de Pego, va estar en defensa de la lliure decisió de les dones i en contra de la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs. La portaveu del grup, Conxa del Ruste, va estar l’encarregada de llegir el text que destaca que “El Govern Central ha aprovat en el consell de ministres del 20 de desembre una nova regulació de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) que serà una de les lleis d’avortament més restrictives del món occidental i així, Espanya serà el primer país que quan legisla sobre l’avortament retrocedeix”.
Continua el text afirmant que “Açò suposa un retorn al passat, fins i tot més enllà de la primera llei de l’any 1985, i que les dones espanyoles tinguen dues opcions, avortar fora d’Espanya si tenen recursos per a això, o bé avortar a Espanya en condicions de clandestinitat amb el consegüent risc per a la seua salut i la seua vida. Encara que el Sr. Gallardón tinga a bé manifestar que és una llei progressista, no compta amb el recolzament de cap força política europea, havent-se manifestat en contra fins i tot Marine Le Pen, del partir d’ultradreta francés FN.
Les lleis restrictives d’avortament no redueixen el nombre d’avortaments, només incrementen el nombre de dones mortes o que perden la seua salut perquè avorten en la clandestinitat i en condicions insalubres. Si aquesta tan anunciada reforma ix avant és segur que s’estaran llevant dos drets a les dones: el de la lliure decisió i el de la salut.
L’actual legislació, la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, reconeix a les dones el dret a una maternitat lliurement decidida. El que implica, entre altres coses, que les dones decidisquen sobre el seu embaràs i que aqueixa decisió –conscient i responsable- siga respectada. Esta Llei garanteix el dret a a l’educació i a la salut sexual. Perquè només amb una educació sexual adequada i amb la millora en l’accés als mètodes anticonceptius, podrem previndre de manera més efectiva, especialment en persones joves, les infeccions de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, i , per tant, el nombre d’IVEs.
L’actual legislació de terminis és la més estesa entre els països de l’entorn europeu, molts d’ells governats per partits conservadors. Si el PP aprova aquesta reforma Espanya serà junt amb Malta, Irlanda i Polònia un dels països més restrictius en la seua regulació de l’avortament, i l’únic que ha modificat la seua legislació per a fer-la més restrictiva.
La llei 2/2010 és una llei que funciona. L’any 2012 a Espanya es van reduir els avortaments un 5% i en el País Valencià un 9%. No s’han complert les profecies que auguraven un incremente en el nombre d’avortaments, ni s’han produït denúncies per complicacions sanitàries de cap tipus. És una llei que fa la pràctica de l’avortament més segura i equitativa i en facilitar el tràmits perquè es realitze en períodes molt primerencs de la gestació disminueix els riscos associats als avortaments tardans. I com a mostra una dada: l’any 2012 el 72% d’avortaments al nostre país es van practicar en les 8 primeres setmanes d’embaràs i el 92% en les 12 primeres setmanes.
És una llei en què la majoria de la població es reconeix, i segons l’última enquesta de Metroscopia, una llei de terminis és clarament preferida a una de supòsits com la que pretén aprovar el Govern.
No hi ha raons socials, jurídiques, metgesses, que justifiquen la reforma que planteja el govern, tan sols congratular-se amb els sectors més ultraconservadors i catòlics del nostre país, oblidant el compromís social i democràtic de governar per a la majoria.
Encara que la societat en general des de tots els àmbits i la classe política en particular des de molts fronts, han presentat moltes propostes per tal d’evitar l’avanç d’aquesta regulació, la majoria absoluta del Partit Popular al Congrés ha frenat fins ara totes les iniciatives impulsades per una majoria social abrumadora.
Es per tot açò que el Grup Municipal Bloc Compromís proposa els següents
ACORDS
PRIMER.- El Ple de l’ajuntament de Pego reconeix el dret a una maternitat lliurement decidida, la qual cosa implica, entre altre coses, que les dones decidisquen sobre el seu embaràs i que aquesta decisió conscient i responsable siga respectada.
SEGON.- El Ple de l’ajuntament de Pego sol•licita al Govern d’Espanya la retirada de l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament anunciada pel ministre Gallardón i rebutgem la regressió que suposaria la seua aprovació”.
Durant el debat d’esta moció, la primera que es presentava al plenari pegolí, només hi havia dos regidors del PP a la sessió. La portaveu, Maite Ferrándiz, va donar llibertat llibertat de vot. Comentava la popular que “és un tema que sempre que es toca alça alguna que altra polèmica” i anunciava el seu vot en contra “perquè és un avantprojecte de llei, el que significa que no sabem encara el que vindrà ser i a dir la Llei i perquè he manifestat en altres ocasions que estava totalment en contra de la llei aprovada pels socialistes”.
El regidor popular Eduardo Siscar manifestava que “estic al costat de la vida, de què les persones visquen, encara que siguen xiquets que encara no han nascut”. Reconeixia que la informació de què disposa és l’aportada pels mitjans de comunicació i declarava que “hi ha coses que he llegit en la premsa de les que no estic d’acord i d’altres en les que sí que estic d’acord”. Com a exemples, donava Siscar que no està d’acord en què les menors de 16 anys puguen avortar sense permís dels pares i no està d’acord en què no es puga avortar amb fetus amb greus malformacions. No obstant, expressava el regidor popular, que “el moment d’opinar sobre el conjunt d’eixa llei seria quan es vegera quin és el text definitiu” i per això decidia abstenir-se en eixa moció.
Ciutadans de Pego considera què “l’avantprojecte de llei ens parla d’unes situacions molt restrictives que poden fer caure a la societat espanyola de nou en allò d’haver-se’n d’anar fora qui vullga avortar o fer-ho en unes condicions, des del punt de vista sanitari, precari en clíniques il•legals i això crea una preocupació”. Manifestava el portaveu de Ciutadans de Pego, Carmelo Ortolà, que l’avantprojecte “no s’adapta a la realitat social” per a avançar el seu suport a la moció i també la llibertat de vot del seu grup “perquè puguen votar en funció de la seua consciència. És veritat que des del punt de vista de creences religioses pot posar un fre, però també és veritat que qui assumix les creences religioses és una persona en els fets que ella fa i no té perquè imposar-la a la resta”.
El PSPV recolzava la moció perquè “l’actual llei va ser impulsada pel PSOE i consensuada amb tots els partits polítics i [també] per estar en contra de les incongruències del PP sobre el que és i el que no és vida”. Per explicar açò últim el portaveu del PSPV, Enrique Moll, declarava que des del PP “li donen més importància a un nonat que potser tinga 1 ó 2 setmanes de vida que a una persones que tinga 45 anys que vaja en cadira de rodes i a la que li han llevat la llei de dependència i no té mitjans per a poder subsistir”. Considerava Moll que l’actual llei “és, sinó de les més progressistes, de les millors que puga haver en l’entorn europeu”.
La portaveu del Bloc Compromís tornava a agafar la paraula per a puntualitzar un parell de coses. La primera d’elles, per defensar que “quan un partit presenta una moció contra un avantprojecte, és que és l’únic moment que ens podem declarar en contra d’una llei. Quan una llei s’aprova només cap acatar la legislació vigent”. La segona, duia a Conxa del Ruste ha afirmar que “trobe que és la primera volta que defense una llei socialista a ultrança perquè s’ha demostrat que estava ben feta en el sentit que s’ha demostrat després”, ja que reconeixia que no estava d’acord amb ella al 100%. Reconeixia que també tenia els seus dubtes amb l’avortament per a menors de 16 anys, però no ha donat problemes. És per això que del Ruste plantejava allò que ha portar a la reflexió: “que una llei que dóna resultat i que no hi ha un clamor popular per a canviar-la, per què es canvia?”.
El debat, a partir d’ací va pujar de to, però les postures ja estaven definides. La votació final les va reflectir: 9 vots a favor (els del PSPV, Ciutadans de Pego i Bloc Compromís), 1 vot en contra (de la popular Maite Ferrándiz) i 1 abstenció (del popular Eduardo Siscar).