L’Ajuntament de Pego espera reunir-se, el més aviat possible, amb Cadastre per a posar en pràctica la sentència del TSJCV que anul•la la ponència de valors
Ahir de matí l’equip de govern enviava dos sol•licituds d’audiència a la Direcció Territorial i a la Direcció General de Cadastre per a encetar, com més aviat possible, el diàleg amb les administracions competents, la solució a la pràctica de la sentència en ferm i sense possibilitat de recurs dictada pel TSJCV que anul•la la Ponència de Valors Cadastrals de Pego i deixa, a dia d’avui, un buit legal perquè actualment no existeix valoració cadastral. L’equip de govern demana al poble de Pego tranquil•litat en aquesta nova situació i assegura que quan hi haja informació més concreta l’anunciarà convenientment.
Dijous passat es comunicava a l’equip de govern de l’Ajuntament de Pego la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que anul•la la Ponència de Valors Cadastrals. Una sentència en ferm i no susceptible de recurs que és pionera i que deixa el consistori pegolí en una difícil situació, encara no definida. Marian Tamarit, portaveu del Bloc:
Segons l’alcalde de la localitat i regidor d’Hisenda, l’independent Carmelo Ortolà, “estem davant una sentència que tanca un episodi important per a tots els veïns del terme municipal de Pego”. Ortolà posava en antecedents i aclaria que l’anterior ponència de valors, datava del 1989, entrava en vigor el 1990; “en aquella època com a nucli urbà existia únicament el casc urbà de Pego i la urbanització Monte Pego”. Assenyala l’alcalde que “durant la dècada de 1990 al 2000, amb l’aprovació del PGOU va suposar l’aportació de nous desenvolupaments urbanístics que s’incorporaven a sòl urbà […] espais que fins que mentre no es canviara la Ponència de Valors estaven donats d’alta com a rústics i no com a urbà”. Aquests antecedents van ser el motiu pel que les formacions del nou equip de govern que entrava a l’Ajuntament en 2003 (PP, PSPV i BNV) van decidir demanar la revisió cadastral per a “acabar en aquesta injustícia tributària”, recordava Ortolà.
Per tant, la revisió cadastral que se sol•licitava en 2003 i venia aprovada en 2007, es demanava per a fer justícia tributària i acabar en les diferències notables de preus entre els nous PAIS oberts i les cases consolidades del nucli urbà, alhora que implicava acabar amb les possibles especulacions immobiliàries. D’altra banda, aquesta revisió també havia d’actualitzar els valors dels immobles, tenint en compte la diferència de preus que estaven en vigor en 1989 i en 2007, “ja que el nivell de vida en els darrers 15 anys s’ha disparat i més encara en l’entrada en valor de l’euro”, apuntava l’alcalde de Pego.
Al que anteriorment exposava el primer edil i regidor d’Hisenda, la portaveu del BNV, Marian Tamarit afegia que “la Llei d’Hisendes Locals fixa molt clarament que passats 10 anys des de l’anterior revisió cadastral o bé perquè s’aprova un nou Pla General d’Ordenació Urbana, l’Ajuntament té l’obligació de demanar una revisió cadastral. A l’Ajuntament de Pego havien passat més de 15 anys i hi havia hagut una modificació del PGOU i aleshores –apuntava Tamarit- era de justícia social i tributària que totes aquelles persones i propietaris hagueren de tributar per igual”. A rengló seguit, la nacionalista afirmava que el fet de demanar una revisió cadastral “significa que qualsevol revisió cadastral la haguem d’acceptar”. Per a què aquesta circumstància es done, aquesta ha de ser, segons Tamarit, “real i adequada al poble de Pego” i en el cas que s’ha donat “no és així”, ja que recordava Marian Tamarit que “hi ha una sobrevaloració del sòl i moltes propietats veuen que estan sobrevalorades respecte al seu preu”. Asseverava la portaveu del Bloc que “és una ponència mal feta i que ara, poquet a poquet, en un poquet de tranquil•litat i parlant ara en la Direcció General del Cadastre, intentarem donar solució”.
Així mateix, el Tribunal assenyala en la sentència que “el fet de sol•licitar-se la realització d’una Ponència de Valors en res impedeix a què puga impugnar-se posteriorment la mateixa en el cas de què es considere no ajustada a Dret, possibilitat impugnatòria esta que és reconeguda en el propi acord recorregut.”
La portaveu del Bloc, llençava un missatge de tranquil•litat a la població de Pego i informava que “estem analitzant encara les conseqüències d’aquesta sentència, perquè és pionera”. I és que explicava Tamarit que fins ara “hi hagut algunes sentències que anul•laven part de les ponències, però no la seua totalitat”. Per tant, concloïa Tamarit, “la teoria està clara, la ponència està anul•lada, però quina és la pràctica?, com s’ha d’executar açò?”, és el que s’intenta esbrinar ara des de l’equip de govern i és per això que s’ha demanat audiència per a dialogar amb la Direcció General de Cadastre, tant l’estatal com la territorial.
Així les coses, l’alcalde de la localitat, llegia la resolució del TSJCV i assegurava la conseqüència immediata de la mateixa, eixa anul•lació de la Ponència de Valors, que és que “actualment l’Ajuntament de Pego no té cadastre”. El que significa que Pego es troba “en una situació de buit d’IBI”, en paraules de l’alcalde, ja que la sentència actual anul•la, no només la sentència que estava fins ara en vigor, sinó també l’anterior perquè la present la substituïa. D’ací naix “la importància de què ens asseguem en l’administració cadastral per a parlar d’aquest tema quant abans.”
La portaveu socialista i regidora d’urbanisme, Anna Aparisi ressaltava la feina feta per l’equip tècnic de l’Oficina Tècnica “perquè Don Juan Martín Queralt –el lletrat del cas- ha guanyat aquest judici gràcies a la gran tasca que s’ha fet mitjançant els treballadors de l’oficina tècnica, ja que plenari rere plenari són criticats per l’oposició”.
De fet, la sentència recull que el dictamen remés per l’arquitecte municipal de Pego “conté un exhaustiu anàlisi de tots i cadascun dels documents rellevants que conformen la Ponència de Valors, desvelant les dades que convergeixen en l’orfandat justificativa dels paràmetres i xifres resultants de la Ponència; de manera que expliciten convenientment –i de forma perfectament comprensible- les raons que constitueixen el sustent de les conclusions amb què culmina el dictamen.”
D’altra banda, assenyala el Tribunal que “cap de dites conclusions han estat, no ja desvirtuades, sinó ni tan sols cotrarreplicades en l’escrit de contestació –de l’Advocat de l’Estat. […] Per això, la dita “contestació” tècnica ni pot qualificar-se en sentit propi com a prova pericial ni tampoc cap conferir-li virtualitat provatòria, per la seua carència de les més mínimes garanties de contradicció”. Així mateix la resolució també té en compte que l’Advocat de l’Estat “no va comparèixer a tal acte” de ratificació de l’informe i aclariments de les parts.
Per tant no és estrany escoltar les afirmacions com les de l’alcalde de què “la Ponència de Valors està mal feta i com està mal feta l’anul•la”.
La socialista Anna Aparisi, arriba a la conclusió que “la justícia és lenta, però segura” i recordava que la ponència “es va demanar perquè trobàvem que no era just el que passava en aquest poble” i recordava que “en anys anteriors, quan estava l’altre alcalde, es van fer diverses puges del tipus per a no arribar a demanar la revisió de la Ponència Cadastral”.
Tot i que Ràdio Pego no ha rebut cap comunicat de premsa de l’oposició, el PP, com si que han rebut altres mitjans de comunicació comarcals, ens fem ressò de la sol•licitud de dimissió que demana el president del PP Local, Fernando Gil. A aquesta demanada de dimissió l’alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà, els contestava que “primer es netegen sa casa i després demanen dimissions externes” i asseverava “que no vaig a dimitir”.
Dijous passat es comunicava a l’equip de govern de l’Ajuntament de Pego la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que anul•la la Ponència de Valors Cadastrals. Una sentència en ferm i no susceptible de recurs que és pionera i que deixa el consistori pegolí en una difícil situació, encara no definida. Marian Tamarit, portaveu del Bloc:
Segons l’alcalde de la localitat i regidor d’Hisenda, l’independent Carmelo Ortolà, “estem davant una sentència que tanca un episodi important per a tots els veïns del terme municipal de Pego”. Ortolà posava en antecedents i aclaria que l’anterior ponència de valors, datava del 1989, entrava en vigor el 1990; “en aquella època com a nucli urbà existia únicament el casc urbà de Pego i la urbanització Monte Pego”. Assenyala l’alcalde que “durant la dècada de 1990 al 2000, amb l’aprovació del PGOU va suposar l’aportació de nous desenvolupaments urbanístics que s’incorporaven a sòl urbà […] espais que fins que mentre no es canviara la Ponència de Valors estaven donats d’alta com a rústics i no com a urbà”. Aquests antecedents van ser el motiu pel que les formacions del nou equip de govern que entrava a l’Ajuntament en 2003 (PP, PSPV i BNV) van decidir demanar la revisió cadastral per a “acabar en aquesta injustícia tributària”, recordava Ortolà.
Per tant, la revisió cadastral que se sol•licitava en 2003 i venia aprovada en 2007, es demanava per a fer justícia tributària i acabar en les diferències notables de preus entre els nous PAIS oberts i les cases consolidades del nucli urbà, alhora que implicava acabar amb les possibles especulacions immobiliàries. D’altra banda, aquesta revisió també havia d’actualitzar els valors dels immobles, tenint en compte la diferència de preus que estaven en vigor en 1989 i en 2007, “ja que el nivell de vida en els darrers 15 anys s’ha disparat i més encara en l’entrada en valor de l’euro”, apuntava l’alcalde de Pego.
Al que anteriorment exposava el primer edil i regidor d’Hisenda, la portaveu del BNV, Marian Tamarit afegia que “la Llei d’Hisendes Locals fixa molt clarament que passats 10 anys des de l’anterior revisió cadastral o bé perquè s’aprova un nou Pla General d’Ordenació Urbana, l’Ajuntament té l’obligació de demanar una revisió cadastral. A l’Ajuntament de Pego havien passat més de 15 anys i hi havia hagut una modificació del PGOU i aleshores –apuntava Tamarit- era de justícia social i tributària que totes aquelles persones i propietaris hagueren de tributar per igual”. A rengló seguit, la nacionalista afirmava que el fet de demanar una revisió cadastral “significa que qualsevol revisió cadastral la haguem d’acceptar”. Per a què aquesta circumstància es done, aquesta ha de ser, segons Tamarit, “real i adequada al poble de Pego” i en el cas que s’ha donat “no és així”, ja que recordava Marian Tamarit que “hi ha una sobrevaloració del sòl i moltes propietats veuen que estan sobrevalorades respecte al seu preu”. Asseverava la portaveu del Bloc que “és una ponència mal feta i que ara, poquet a poquet, en un poquet de tranquil•litat i parlant ara en la Direcció General del Cadastre, intentarem donar solució”.
Així mateix, el Tribunal assenyala en la sentència que “el fet de sol•licitar-se la realització d’una Ponència de Valors en res impedeix a què puga impugnar-se posteriorment la mateixa en el cas de què es considere no ajustada a Dret, possibilitat impugnatòria esta que és reconeguda en el propi acord recorregut.”
La portaveu del Bloc, llençava un missatge de tranquil•litat a la població de Pego i informava que “estem analitzant encara les conseqüències d’aquesta sentència, perquè és pionera”. I és que explicava Tamarit que fins ara “hi hagut algunes sentències que anul•laven part de les ponències, però no la seua totalitat”. Per tant, concloïa Tamarit, “la teoria està clara, la ponència està anul•lada, però quina és la pràctica?, com s’ha d’executar açò?”, és el que s’intenta esbrinar ara des de l’equip de govern i és per això que s’ha demanat audiència per a dialogar amb la Direcció General de Cadastre, tant l’estatal com la territorial.
Així les coses, l’alcalde de la localitat, llegia la resolució del TSJCV i assegurava la conseqüència immediata de la mateixa, eixa anul•lació de la Ponència de Valors, que és que “actualment l’Ajuntament de Pego no té cadastre”. El que significa que Pego es troba “en una situació de buit d’IBI”, en paraules de l’alcalde, ja que la sentència actual anul•la, no només la sentència que estava fins ara en vigor, sinó també l’anterior perquè la present la substituïa. D’ací naix “la importància de què ens asseguem en l’administració cadastral per a parlar d’aquest tema quant abans.”
La portaveu socialista i regidora d’urbanisme, Anna Aparisi ressaltava la feina feta per l’equip tècnic de l’Oficina Tècnica “perquè Don Juan Martín Queralt –el lletrat del cas- ha guanyat aquest judici gràcies a la gran tasca que s’ha fet mitjançant els treballadors de l’oficina tècnica, ja que plenari rere plenari són criticats per l’oposició”.
De fet, la sentència recull que el dictamen remés per l’arquitecte municipal de Pego “conté un exhaustiu anàlisi de tots i cadascun dels documents rellevants que conformen la Ponència de Valors, desvelant les dades que convergeixen en l’orfandat justificativa dels paràmetres i xifres resultants de la Ponència; de manera que expliciten convenientment –i de forma perfectament comprensible- les raons que constitueixen el sustent de les conclusions amb què culmina el dictamen.”
D’altra banda, assenyala el Tribunal que “cap de dites conclusions han estat, no ja desvirtuades, sinó ni tan sols cotrarreplicades en l’escrit de contestació –de l’Advocat de l’Estat. […] Per això, la dita “contestació” tècnica ni pot qualificar-se en sentit propi com a prova pericial ni tampoc cap conferir-li virtualitat provatòria, per la seua carència de les més mínimes garanties de contradicció”. Així mateix la resolució també té en compte que l’Advocat de l’Estat “no va comparèixer a tal acte” de ratificació de l’informe i aclariments de les parts.
Per tant no és estrany escoltar les afirmacions com les de l’alcalde de què “la Ponència de Valors està mal feta i com està mal feta l’anul•la”.
La socialista Anna Aparisi, arriba a la conclusió que “la justícia és lenta, però segura” i recordava que la ponència “es va demanar perquè trobàvem que no era just el que passava en aquest poble” i recordava que “en anys anteriors, quan estava l’altre alcalde, es van fer diverses puges del tipus per a no arribar a demanar la revisió de la Ponència Cadastral”.
Tot i que Ràdio Pego no ha rebut cap comunicat de premsa de l’oposició, el PP, com si que han rebut altres mitjans de comunicació comarcals, ens fem ressò de la sol•licitud de dimissió que demana el president del PP Local, Fernando Gil. A aquesta demanada de dimissió l’alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà, els contestava que “primer es netegen sa casa i després demanen dimissions externes” i asseverava “que no vaig a dimitir”.