L’Ajuntament de Pego insta a l’Estat a modificar la llei hipotecària per a evitar els desnonaments
La moció presentada pel Bloc-Compromís és un text adaptat del document base de la Plataforma dels afectats per les hipoteques davant les més de 400.000 execucions hipotecàries dutes a terme des de 2007. La moció era aprovada per unanimitat.
En l’últim plenari de l’Ajuntament de Pego, celebrat el dijous 8 de novembre, es va posar damunt la taula el problema dels desnonaments (desahucios en castellà). Un problema visibilitzat darrerament per diversos suicidis abans que es presentaren els agents per comunicar que es quedava sense casa. No obstant això, fa temps que els afectats estan organitzats per a intentar canviar la llei hipotecària i afavorir la dació en pagament. I per tal de traslladar este problema a Pego el Bloc-Compromís, explicava la seua portaveu, Conxa del Ruste presentaven la moció que és una adaptació del text que ofereix la Plataforma d’afectats per la hipoteca.
El text assenyala que “segons les dades del Consell General del Poder Judicial, sols entre 2007 i 2010 a l’Estat espanyol s’han produït prop de 300.000 execucions hipotecàries i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.” I dibuixa la realitat que viuen les famílies que, “no sols s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (fet que en l’actual context de crisi ocorre en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i les costes judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc… així com embargaments als avalistes. És a dir, a més a més de perdre l’habitatge, miler de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i l’economia submergida”.
Així mateix, també assenyala la moció que esta situació “vulnera l’actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional especialment replegat a l’article 47 de la Constitució espanyola, que diu “Tots els espanyol tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret.”
Apunta la moció que “Tot el que s’ha exposat depén bàsicament d’una normativa de competència estatal, però els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, ja que és als ajuntaments on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades buscant ajut. Els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perque es vulneren els dres fonamentals de la seua ciutadania, en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan hi ha menys recursos que mai, reben totes les peticions d’ajut de les persones i famílies empobrides.”
Davant este drama cada vegada més generalitzat, la moció presentada demanava al plenari de l’Ajuntament de Pego:
“PRIMER. Demanar al Govern central que, tal i com ve proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprove una modificació de la regulació hipotecària que ha d’incloure la figura de la dació en pagament, de forma que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) siga liquidada, tal i com passa en altres països de la UE o en EEUU, i que aquesta proposta siga en forma de Real Decret-Llei per motius d’urgència.
SEGON: Instar al Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s’aproven amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d’eixos embargaments sigen posats inmediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloger social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.
TERCER. Més enllà de les mesures de competència estatal, estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per a paralitzar els desnonaments, creant una comissió especial mixta en la que participen representants del ple municipal i de les associacions de persones afectades, veïnals i altres organitzacions socials que siguen coneixedores de la problemàtica. L’objectiu principal de la comissió serà buscar alternatives que eviten els desnonaments per motius econòmics. En els casos que no siga possible, garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.”
Enrique Moll, portaveu socialista, comunicava que no anava a seguir “les directrius” del seu partit perquè manifestava que “ja s’hauria d’haver arribat a un acord […] quan manava el PSOE”. A més, com a regidor de Serveis Socials Moll i assegurava que això li permet conèixer la problemàtica d’este poble. Afirmava Moll que “hi ha molta gent que, a part de que estan volant-li la casa, que està vivint en els pares, i potser que els pares els va avalar i viuen de la pensió del pare i tenen en perill la casa dels pares. I en eixos casos, ja vorem de què viuen”. Contrastava eixa situació amb els nombrosos habitatges buits que hi ha a Pego “que estan venent-se a 30.000, 32.000 o menys nous”.
José Maria Ferrer, portaveu de Ciutadans de Pego, també expressava el seu acord amb la moció i manifestava que troba “vergonyós que a dia de hui a l’Estat espanyol governen els bancs i no realment els governants”. Explicava que actualment “els salvem de la castàstrofe i ells després ens ofeguen a nosaltres a un tant per cent d’interessos bestials” i pel que fa a la dació en pagament, “estan cobrant-se les propietats tres o quatres voltes”.
Des del PP, Fernando Gil, assegurava que “no és tan simple com els arguments que esteu dient perquè una modificació de la llei afectaria el que és el sistema financer espanyol”. Apuntava Gil que “la gent quan va a signar no s’assessora correctament”. Manifestava el portaveu popular que “sí que és un absurd és que no pugues pagar el pis, el subhasten […] i després van a pel pis de l’avalista i seguix”.
El moció era aprovada per unanimitat.
En l’últim plenari de l’Ajuntament de Pego, celebrat el dijous 8 de novembre, es va posar damunt la taula el problema dels desnonaments (desahucios en castellà). Un problema visibilitzat darrerament per diversos suicidis abans que es presentaren els agents per comunicar que es quedava sense casa. No obstant això, fa temps que els afectats estan organitzats per a intentar canviar la llei hipotecària i afavorir la dació en pagament. I per tal de traslladar este problema a Pego el Bloc-Compromís, explicava la seua portaveu, Conxa del Ruste presentaven la moció que és una adaptació del text que ofereix la Plataforma d’afectats per la hipoteca.
El text assenyala que “segons les dades del Consell General del Poder Judicial, sols entre 2007 i 2010 a l’Estat espanyol s’han produït prop de 300.000 execucions hipotecàries i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.” I dibuixa la realitat que viuen les famílies que, “no sols s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (fet que en l’actual context de crisi ocorre en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i les costes judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc… així com embargaments als avalistes. És a dir, a més a més de perdre l’habitatge, miler de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i l’economia submergida”.
Així mateix, també assenyala la moció que esta situació “vulnera l’actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional especialment replegat a l’article 47 de la Constitució espanyola, que diu “Tots els espanyol tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret.”
Apunta la moció que “Tot el que s’ha exposat depén bàsicament d’una normativa de competència estatal, però els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, ja que és als ajuntaments on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades buscant ajut. Els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perque es vulneren els dres fonamentals de la seua ciutadania, en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan hi ha menys recursos que mai, reben totes les peticions d’ajut de les persones i famílies empobrides.”
Davant este drama cada vegada més generalitzat, la moció presentada demanava al plenari de l’Ajuntament de Pego:
“PRIMER. Demanar al Govern central que, tal i com ve proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprove una modificació de la regulació hipotecària que ha d’incloure la figura de la dació en pagament, de forma que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) siga liquidada, tal i com passa en altres països de la UE o en EEUU, i que aquesta proposta siga en forma de Real Decret-Llei per motius d’urgència.
SEGON: Instar al Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s’aproven amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d’eixos embargaments sigen posats inmediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloger social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.
TERCER. Més enllà de les mesures de competència estatal, estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per a paralitzar els desnonaments, creant una comissió especial mixta en la que participen representants del ple municipal i de les associacions de persones afectades, veïnals i altres organitzacions socials que siguen coneixedores de la problemàtica. L’objectiu principal de la comissió serà buscar alternatives que eviten els desnonaments per motius econòmics. En els casos que no siga possible, garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.”
Enrique Moll, portaveu socialista, comunicava que no anava a seguir “les directrius” del seu partit perquè manifestava que “ja s’hauria d’haver arribat a un acord […] quan manava el PSOE”. A més, com a regidor de Serveis Socials Moll i assegurava que això li permet conèixer la problemàtica d’este poble. Afirmava Moll que “hi ha molta gent que, a part de que estan volant-li la casa, que està vivint en els pares, i potser que els pares els va avalar i viuen de la pensió del pare i tenen en perill la casa dels pares. I en eixos casos, ja vorem de què viuen”. Contrastava eixa situació amb els nombrosos habitatges buits que hi ha a Pego “que estan venent-se a 30.000, 32.000 o menys nous”.
José Maria Ferrer, portaveu de Ciutadans de Pego, també expressava el seu acord amb la moció i manifestava que troba “vergonyós que a dia de hui a l’Estat espanyol governen els bancs i no realment els governants”. Explicava que actualment “els salvem de la castàstrofe i ells després ens ofeguen a nosaltres a un tant per cent d’interessos bestials” i pel que fa a la dació en pagament, “estan cobrant-se les propietats tres o quatres voltes”.
Des del PP, Fernando Gil, assegurava que “no és tan simple com els arguments que esteu dient perquè una modificació de la llei afectaria el que és el sistema financer espanyol”. Apuntava Gil que “la gent quan va a signar no s’assessora correctament”. Manifestava el portaveu popular que “sí que és un absurd és que no pugues pagar el pis, el subhasten […] i després van a pel pis de l’avalista i seguix”.
El moció era aprovada per unanimitat.