L’Ajuntament de Pego sol•licita que el govern d’Espanya done suport a la mediació de Nacions Unides en el conflicte Israel-Palestina
Arrel d’una moció presentada per Compromís que també demanava condemnar tot tipus d’actes que atempten contra la població civil de qualsevol conflicte armat, inclòs el de Palestina. La moció era aprovada per 12 vots a favor, 1 en contra (el popular Gil) i 2 abstencions (els populars Siscar i Orihuel).
Compromís per Pego va presentar en el darrer plenari ordinari, el d’agost, una moció “per a sol•licitar que el Govern d’Espanya done suport a la mediació de Nacions Unides en el conflicte Israel-Palestina”. Una moció que en paraules de la portaveu de Compromís, “l’únic que pretén és condemnar les actuacions que estan produint-se al conflicte de Gaza contra la població civil”. Després de més de 53 anys de conflicte el conflicte entre Israel i Palestina continua enquistat i “la població civil, sobretot la palestina està sent massacrada, estant en una zona totalment tancada de la que no es pot fugir i creiem que hem de recolzar que Nacions Unides faça la seua faena com toca i impulse el procés de pau per sempre”.
La moció explica que “segons fonts de les Nacions Unides, des de l’inici de l’actual operació militar, “Marge Protector”, han mort 1.100 persones palestines, entre elles més de 250 xiquets i xiquetes i 6.500 han sigut ferides en bombardejos i diversos conflictes. També hi ha més de 100.000 persones desplaçades. S’ha de recordar que el 80% de morts que es produeixen en el conflicte són civils”.
Davant d’esta realitat, la moció de Compromís proposa al ple, els següents acords:
“1) Condemnar tot tipus d’actes que atempten contra la població civil en qualsevol conflicte armat, inclòs el de Palestina.
2) Exigir el respecte absolut als drets humans i col•lectius de la població que resideix en el lloc del conflicte.
3) Mostrar el nostre suport a la solució dels dos estats seguint l’esperit del Pla de l’ONU per a la participació de Palestina (1947) i els Acords d’Oslo: retirada d’Israel dels territoris ocupats a Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i establiment d’un estat àrab que coexistisca pacíficament amb l’estat d’Israel, tot respectant els Drets Humans i la legalitat internacional, especialment la referida a les resolucions de l’ONU sobre el conflicte.
4) Instar al Govern d’Espanya a:
1. Emetre un comunicat de suport a les Nacions Unides, condemnant la mort de civils, i la violació dels Drets Humans que, causa de la desproporció entre el potencial militar dels dos bàndols enfrontats, afecta molt més a la població de la franja.
2. Sol•licitar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que es pronuncie a favor de l’alto al foc immediat i del cessament de l’escalada de violència i els atacs a objectius civils.
3. Promoure les actuacions necessàries per al compliment dels punts anteriors”.
Apunta del Ruste que les xifres han augmentat des què es va redactar la moció, el 30 de juliol de 2014.
Ciutadans de Pego recolzava, per respecte als Drets Humans, esta moció, tot i que Carmelo Ortolà, com a portaveu, expressava el convenciment que el gest de l’Ajuntament de Pego poc ressò tindria, “però sempre que siga recolzar tot acte de protesta contra la violència que es veu pels mitjans de comunicació, en este conflicte, tindrà el nostre suport”.
El PP donava llibertat de vot als seus regidors. Maite Ferrándiz assegurava que estan d’acord en pràcticament tots els acords de la moció, però cadascú té la seua opinió al respecte. Apuntava Ferrándiz que “sabem que les dades són reals, que és un conflicte que porta molts anys, que les dos parts tindran els seus motius i que moltes voltes les intervencions internacionals no són la solució per als conflictes interns.”
El grup socialista recolzava la moció. Raül Tamarit afirmava que “condemnem tot tipus d’actes que atempten contra la població civil en qualsevol conflicte i demanem que el compliment de les resolucions de les Nacions Unides, el respecte absolut dels drets humans de palestins i palestines, el respecte absolut als drets col•lectius del poble palestí, el dret de retorn de les persones i comunitats a les terres i cases de les que van ser expulsades”.
El popular Javier Gascó, qui recolzava la moció, va manifestar no estar d’acord en el punt tres, ja que “la moció sembla acusar més a Israel que a Palestina i per a mi la culpa és dels dos”.
El també popular Eduardo Siscar, qui no era partidari de debatre la moció al plenari. No obstant això, va declarar que “en l’exposició de motius s’erra de ‘bulto’ perquè no es diu la realitat de les coses, s’arriba a conclusions fàcils perquè tot el món les entenga”. Sobre el cas en qüestió, explicava Siscar que “no és Palestina contra Israel. És un grup terrorista que es diu Hamas que el que fa és fer túnels, travessar la frontera, posar bombes, tiren coets per matar a qui siga” i, continuava, “ací el que pareix que Hamas té dret a matar als israelians i l’Estat d’Israel no té dret a defensar-se”, el que és “un error” de percepció segons Siscar.
Conxa del Ruste recordava que “no es defensa un grup terrorista, estem deixant damunt la taula, 63 soldats israelians morts, front a 1.100 persones palestines mortes. En este darrer grup segur que hi havia algun terrorista”. També recordava que “la població no pot desplaçar-se perquè els han fet un mur”.
La moció era aprovada per 12 vots a favor, 1 en contra i 2 abstencions (del PP).
Compromís per Pego va presentar en el darrer plenari ordinari, el d’agost, una moció “per a sol•licitar que el Govern d’Espanya done suport a la mediació de Nacions Unides en el conflicte Israel-Palestina”. Una moció que en paraules de la portaveu de Compromís, “l’únic que pretén és condemnar les actuacions que estan produint-se al conflicte de Gaza contra la població civil”. Després de més de 53 anys de conflicte el conflicte entre Israel i Palestina continua enquistat i “la població civil, sobretot la palestina està sent massacrada, estant en una zona totalment tancada de la que no es pot fugir i creiem que hem de recolzar que Nacions Unides faça la seua faena com toca i impulse el procés de pau per sempre”.
La moció explica que “segons fonts de les Nacions Unides, des de l’inici de l’actual operació militar, “Marge Protector”, han mort 1.100 persones palestines, entre elles més de 250 xiquets i xiquetes i 6.500 han sigut ferides en bombardejos i diversos conflictes. També hi ha més de 100.000 persones desplaçades. S’ha de recordar que el 80% de morts que es produeixen en el conflicte són civils”.
Davant d’esta realitat, la moció de Compromís proposa al ple, els següents acords:
“1) Condemnar tot tipus d’actes que atempten contra la població civil en qualsevol conflicte armat, inclòs el de Palestina.
2) Exigir el respecte absolut als drets humans i col•lectius de la població que resideix en el lloc del conflicte.
3) Mostrar el nostre suport a la solució dels dos estats seguint l’esperit del Pla de l’ONU per a la participació de Palestina (1947) i els Acords d’Oslo: retirada d’Israel dels territoris ocupats a Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i establiment d’un estat àrab que coexistisca pacíficament amb l’estat d’Israel, tot respectant els Drets Humans i la legalitat internacional, especialment la referida a les resolucions de l’ONU sobre el conflicte.
4) Instar al Govern d’Espanya a:
1. Emetre un comunicat de suport a les Nacions Unides, condemnant la mort de civils, i la violació dels Drets Humans que, causa de la desproporció entre el potencial militar dels dos bàndols enfrontats, afecta molt més a la població de la franja.
2. Sol•licitar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que es pronuncie a favor de l’alto al foc immediat i del cessament de l’escalada de violència i els atacs a objectius civils.
3. Promoure les actuacions necessàries per al compliment dels punts anteriors”.
Apunta del Ruste que les xifres han augmentat des què es va redactar la moció, el 30 de juliol de 2014.
Ciutadans de Pego recolzava, per respecte als Drets Humans, esta moció, tot i que Carmelo Ortolà, com a portaveu, expressava el convenciment que el gest de l’Ajuntament de Pego poc ressò tindria, “però sempre que siga recolzar tot acte de protesta contra la violència que es veu pels mitjans de comunicació, en este conflicte, tindrà el nostre suport”.
El PP donava llibertat de vot als seus regidors. Maite Ferrándiz assegurava que estan d’acord en pràcticament tots els acords de la moció, però cadascú té la seua opinió al respecte. Apuntava Ferrándiz que “sabem que les dades són reals, que és un conflicte que porta molts anys, que les dos parts tindran els seus motius i que moltes voltes les intervencions internacionals no són la solució per als conflictes interns.”
El grup socialista recolzava la moció. Raül Tamarit afirmava que “condemnem tot tipus d’actes que atempten contra la població civil en qualsevol conflicte i demanem que el compliment de les resolucions de les Nacions Unides, el respecte absolut dels drets humans de palestins i palestines, el respecte absolut als drets col•lectius del poble palestí, el dret de retorn de les persones i comunitats a les terres i cases de les que van ser expulsades”.
El popular Javier Gascó, qui recolzava la moció, va manifestar no estar d’acord en el punt tres, ja que “la moció sembla acusar més a Israel que a Palestina i per a mi la culpa és dels dos”.
El també popular Eduardo Siscar, qui no era partidari de debatre la moció al plenari. No obstant això, va declarar que “en l’exposició de motius s’erra de ‘bulto’ perquè no es diu la realitat de les coses, s’arriba a conclusions fàcils perquè tot el món les entenga”. Sobre el cas en qüestió, explicava Siscar que “no és Palestina contra Israel. És un grup terrorista que es diu Hamas que el que fa és fer túnels, travessar la frontera, posar bombes, tiren coets per matar a qui siga” i, continuava, “ací el que pareix que Hamas té dret a matar als israelians i l’Estat d’Israel no té dret a defensar-se”, el que és “un error” de percepció segons Siscar.
Conxa del Ruste recordava que “no es defensa un grup terrorista, estem deixant damunt la taula, 63 soldats israelians morts, front a 1.100 persones palestines mortes. En este darrer grup segur que hi havia algun terrorista”. També recordava que “la població no pot desplaçar-se perquè els han fet un mur”.
La moció era aprovada per 12 vots a favor, 1 en contra i 2 abstencions (del PP).