L’Ajuntament protocol•litza l’actuació davant casos de Síndrome de Diògenes
Després de la presentació d’una denúncia s’iniciarà una investigació policial i s’encarregarà un informe que avalue si hi ha perill per a la salubritat de la persona i del veïnat.
En l’any 1975 es va designar el terme ‘Síndrome de Diògenes’, després d’una sèrie de treballs científics durant la dècada dels 60 del segle XX, per a explicar els repetits casos de persones majors amb comportaments extremadament esquerps que vivien reclosos en les seues pròpies llars i defugien qualsevol contacte amb altres persones. El nom Síndrome de Diògenes, fa referència a Diògenes de Sínope, un filòsof de l’època d’Aristòtil famós per preconitzar una manera de vida austera i renunciar a tot tipus de comoditats.
Les principals pautes de conducta de la Síndrome de Diògnes és l’aïllament social, la reclusió en la pròpia llar i l’abandó de la higiene. Les persones que el pateixen poden arribar a acumular grans quantitats de fem en els seus domicilis i viure voluntàriament en condicions de pobresa extrema. L’ancià sol mostrar una absoluta negligència en la seua autoatenció i en la neteja de la llar. Solen reunir grans quantitats de diners en sa casa o en el banc sense tindre consciència del que posseeixen. Al contrari, pensen que la seua situació és de pobresa extrema, la qual cosa els indueix a estalviar i guardar articles sense cap utilitat. És freqüent que emmagatzemen quantitats grandíssimes de fem i desperdicis sense cap utilitat. Inclús s’han vist casos de persones que atresoraven bitllets antics sense curs legal, bombones de butà o llaunes de pintura.
En primera instància, el tractament per a estes persones va dirigit a tractar les possibles complicacions derivades del mal estat nutricional i higiènic. No obstant, tot seguit és necessari instaurar mesures preventives perquè el quadre no torne a repetir-se. Per a això es necessita un suport social suficient, a través d’una institució geriàtrica o d’assistència domiciliària. El problema és que els propis afectats solen rebutjar l’ajuda social. Si no estan incapacitats per motiu d’alguna patologia psiquiàtrica de base o una demència, no poden ser ingressats en una residència sense el seu consentiment, amb el que acaba tornant al seu tipus de vida anterior.
Davant la complicada situació que es presenta davant d’aquestos casos, l’Ajuntament de Pego ha aprovat un protocol d’actuació per a afrontar els casos de la Síndrome de Diògenes o altres casos de veïns afectats per addiccions que suposen un perjudici sanitari per al veïnat.
Segons va explicar l’alcalde i responsable de Sanitat, Carmelo Ortolà, en els últims anys s’han enfrontat a dos casos de Diògenes i actualment hi ha un tercer en el nucli urbà. «Cada vegada que es presenta una situació així hem donat pals de cec pel que vam decidir recopilar tota la informació possible i protocol•litzar l’atenció», va indicar l’edil.
Així, després de la presentació de qualsevol denúncia, s’iniciarà una investigació policial i encarregaran un informe que avalue si hi ha perill per a la salubritat. Així, es podrà actuar amb neteja i inserir la persona en un pla d’ajuda.
Les principals pautes de conducta de la Síndrome de Diògnes és l’aïllament social, la reclusió en la pròpia llar i l’abandó de la higiene. Les persones que el pateixen poden arribar a acumular grans quantitats de fem en els seus domicilis i viure voluntàriament en condicions de pobresa extrema. L’ancià sol mostrar una absoluta negligència en la seua autoatenció i en la neteja de la llar. Solen reunir grans quantitats de diners en sa casa o en el banc sense tindre consciència del que posseeixen. Al contrari, pensen que la seua situació és de pobresa extrema, la qual cosa els indueix a estalviar i guardar articles sense cap utilitat. És freqüent que emmagatzemen quantitats grandíssimes de fem i desperdicis sense cap utilitat. Inclús s’han vist casos de persones que atresoraven bitllets antics sense curs legal, bombones de butà o llaunes de pintura.
En primera instància, el tractament per a estes persones va dirigit a tractar les possibles complicacions derivades del mal estat nutricional i higiènic. No obstant, tot seguit és necessari instaurar mesures preventives perquè el quadre no torne a repetir-se. Per a això es necessita un suport social suficient, a través d’una institució geriàtrica o d’assistència domiciliària. El problema és que els propis afectats solen rebutjar l’ajuda social. Si no estan incapacitats per motiu d’alguna patologia psiquiàtrica de base o una demència, no poden ser ingressats en una residència sense el seu consentiment, amb el que acaba tornant al seu tipus de vida anterior.
Davant la complicada situació que es presenta davant d’aquestos casos, l’Ajuntament de Pego ha aprovat un protocol d’actuació per a afrontar els casos de la Síndrome de Diògenes o altres casos de veïns afectats per addiccions que suposen un perjudici sanitari per al veïnat.
Segons va explicar l’alcalde i responsable de Sanitat, Carmelo Ortolà, en els últims anys s’han enfrontat a dos casos de Diògenes i actualment hi ha un tercer en el nucli urbà. «Cada vegada que es presenta una situació així hem donat pals de cec pel que vam decidir recopilar tota la informació possible i protocol•litzar l’atenció», va indicar l’edil.
Així, després de la presentació de qualsevol denúncia, s’iniciarà una investigació policial i encarregaran un informe que avalue si hi ha perill per a la salubritat. Així, es podrà actuar amb neteja i inserir la persona en un pla d’ajuda.