L’arròs bombó protagonista al CDT d’Alacant

La recuperació d’esta varietat autòctona de la Marjal de Pego-Oliva «és un projecte i un somni complit», assegurava el president d’ASAJA-Alacant, Eladio Aniorte. El bombó fa 50 anys que es va deixar de cultivar a la Marjal perquè es va considerar que altres varietats que produïen més quilos eren més rendibles. Ara, però, la conjuntura del mercat actual i els consumidors demanden productes autòctons i per tant és el moment precís per al bombó. El conveni signat per la Diputació d’Alacant, deixava clar el diputat de Desenvolupament, pretén «aconseguir una producció adequada i amb uns rendiments acceptables que permeta als agricultors que cultives arròs bombó la viabilitat econòmica dels seus projectes». La directora general de Desenvolupament Rural i PAC va ressaltar que «es tracta d’un gran exemple de projecte innovador que té totes les característiques per a tindre èxit». L’alcalde de Pego assenyalava que «la tasca més important de totes és que els productors de la Marjal produïsquen la varietat autòctona però es necessita els restaurants i el públic en general perquè deguste el producte».

Dilluns passat, al CDT d’Alacant, es va dur a terme una jornada per a presentar el projecte d’investigació i recuperació de l’arròs bombó al Parc Natural de La Marjal de Pego-Oliva. Esta història va començar en 2014, quan Vicent Dominguis, pare i fill, socis d’ASAJA li van plantejar a l’organització agrària la possibilitat de recuperar esta varietat autòctona de La Marjal que es va deixar de cultivar el 1975 perquè no era viable econòmicament. Poc després se signava un conveni entre ASAJA i la Diputació d’Alacant de caràcter bianual, amb un import superior als 16.000€ per a recuperar la varietat autòctona de l’aiguamoll pegolí i comprovar si esta és viable per a comercialitzar.

Un conveni que, segons destacava el diputat de Foment i Desenvolupament Local, Sebastián Cañadas, «pretén posar en valor esta varietat autòctona de la província d’Alacant, que té unes qualitats culinàries excepcionals». Així mateix, també es pretén «aconseguir una producció adequada i amb uns rendiments acceptables que permeten a tots els productors que vulguen cultivar este arròs, permetre’ls la viabilitat econòmica dels seus projectes».

La recuperació d’esta varietat autòctona de la Marjal de Pego-Oliva «és un projecte i un somni complit», assegurava el president d’ASAJA-Alacant, Eladio Aniorte. Assegurava que «no ha estat un camí fàcil» i afegia que «amb l’esforç de tots hem aconseguit ser partícips directes i en primera persona del que pot suposar una fita per a la província, per a la Marina Alta i per a tot el país».

Recordava Aniorte que, quan es va abandonar l’arròs bombó, la qualitat diferenciada i les característiques orgàniques i culinàries excepcionals no eren apreciades, ja que la tendència del mercat valorava que hi hagués «major producció i major rendibilitat». Allò important era «fer quilos». No obstant això, apuntava el president d’ASAJA-Alacant que «la conjuntura actual del mercat i els consumidors […] és excel·lent per produir arròs bombó» atenent que es demanden «productes autòctons locals amb valor afegit i qualitat diferenciada».

L’alcalde de Pego, Enrique Moll, ressaltava que el projecte de recuperació de l’arròs bombó està en sintonia amb «l’estratègia que volem impulsar des de l’Ajuntament de Pego per posar en valor el nostre parc natural». Una estratègia que conjuga «turisme, medi ambient i agricultura» als que s’uniria la gastronomia que, a partir d’ara comptarà amb «un dels millors arrossos que es pot trobar». Manifestava l’alcalde que per a Pego «és satisfactori recuperar una varietat d’arròs que en el seu temps només es produïa a Pego i a la província d’Alacant». Caminar junts permet donar una major visibilitat als productes alacantins, com és el cas de l’arròs bombó.

L’alcalde de Pego assenyalava que «la tasca més important de totes és que els productors de la Marjal produïsquen la varietat autòctona, però [assenyalava], es necessita els restaurants i el públic en general perquè li donen el valor que realment té este arròs».

La directora general de Desenvolupament Rural i PAC, Maite Cháfer, va ressaltar que «es tracta d’un gran exemple de projecte innovador que té totes les característiques per a tindre èxit». Es fixava Cháfer en què el projecte «partix de la necessitat i de baix cap a dalt», per tant «la base, els productors, són els que veuen la necessitat d’anar diferenciant-se», el que, segons la directora general de Desenvolupament Rural i PAC, és «l’ànima que alimenta el projecte». A partir d’ahí, assenyalava Maite Cháfer, «la resta es posen a treballar per a donar solució i que eixa realitat siga possible, els que financien els projectes d’innovació». En este cas la Diputació d’Alacant i la Generalitat Valenciana a través de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries i d’Invat·tur.

«Cal mimar de manera especial, i des de l’administració, vigilar que els productes qualitat es paguen com cal als llauradors perquè, si la matèria prima no es paga com cal, res del que hem explicat aprofitarà perquè, si no hi ha un productor que pot viure d’eixa producció, la resta de la cada es para», concloïa Maite Cháfer.

L’arròs bombó absorbix més aigua que l’arròs bomba, aguanta millor la cocció i per tant no s’empastra tant com l’arròs rodó, explicava l’enginyer tècnic agrícola i productor d’arròs Vicent Dominguis. Situava la producció actual de l’arròs bombó, detallava que actualment a la Marjal es cultiva arròs en 400 hectàrees, d’eixes enguany només s’ha dedicat 1 hectàrea a cultivar arròs bombó. La resta es dedica al bomba. Admetia Vicent Dominguis que «la idea és augmentant la superfície a mesura que es vegen les vendes». A partir de 2018 s’espera que el llaurador ja puga comprar llavor certificada perquè el puguen produir.

El punt clau del projecte partix del fet que l’arròs bombó és una selecció local, realitzada fa un segle per un llaurador local perquè li va agradar la seua adaptació al terreny. Això el que significa que és una varietat adaptada que no patix tantes malalties com la resta de varietats. La seua reintroducció tindria com a objectiu que «l’agricultor tingués més garanties de cultiu» i de fet, desvelava l’enginyer tècnic agrícola que per a la producció del bombó «no he aplicat cap tipus de fungicida», el que assenyalava és «un aspecte molt important per al consumidor i per al medi ambient».

La jornada va finalitzar amb un show cooking a càrrec de Kiko Moya i Evarist Miralles. Moya va destacar, per sobre de tot, «el comportament en el melós» que qualificava com a «brutal» perquè tot i que passe bastant temps des què s’apaga el foc, el gra es manté sencer i amb el brou precís per considerar l’arròs melós.

Incidia en este aspecte el responsable del laboratori de cuina d’Invat·tur, el pegolí Evarist Miralles que explicava que quan els va arribar a l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques una mostra de la varietat bombó «vam fer proves amb aigua i ens vam adonar que després de 24/26 minuts no s’empassava i ens adonàrem que té un poder de retrogradació, el que vol dir que una volta cuit, en comptes d’absorbir líquid es tanca i expulsa líquid, el que permet poder jugar un poc amb l’arròs».