L’artista pegolina Inma Femenía afirma que cada guardó dels I Premis de Comunicació és «únic i diferent»

Cada peça artística «conté una imatge distinta procedent de la Comunitat Valenciana que està ampliada fins ser convertida en abstracció», explica esta jove artista que barreja disciplines, transitant d’unes a les altres amb naturalitat. El desenvolupament de l’obra d’Inma Femenía té el seu origen en la investigació de la llum com a element primordial de la percepció humana que s’ha reflectit en la pintura al llarg de la seua història.

L’artista de Pego Inma Femenía ha dissenyat els huit guardons que s’entregaran a les persones premiades en els I Premis de Comunicació de la Generalitat Valenciana. Les huit peces formen part de la sèrie ‘Davant’, «una producció que fa referència a les postimatges que habiten en l’espai virtual, una superfície de relació i trànsit pròpia del nostre temps», explica Femenía.

Cadascuna de les obres és «única i diferent» perquè «cadascuna d’elles conté una imatge distinta procedent de la Comunitat Valenciana que està ampliada fins ser convertida en abstracció», detalla l’autora. Unes peces que, indubtablement, tenen el segell de l’artista pegolina, amb la vivacitat dels colors que aconseguix traslladar a cada peça que crea.

Així, cada premiat i premiada rebrà un guardó personalitzat que simbolitza un moment del procés creatiu en les distintes disciplines de la comunicació. I és que, assegura Inma Femenía, «cada peça és una imatge llum procedent de l’essència de la comunicació».

Inma Femenía és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i ha realitzat un màster oficial en Producció Artística per esta mateixa universitat. L’artista pegolina barreja disciplines, transitant d’unes a les altres amb naturalitat. Pertany, per edat, a una generació de creadors i creadores que han crescut amb el mitjà electrònic, el que ha permés que es mogueren amb desimboltura en l’entorn digital. És per això que la pegolina en la seua obra ha reflexionat sobre les relacions entre esta esfera i l’analògica, entre allò material i allò immaterial, donant a la llum un rol fonamental.

El desenvolupament de l’obra d’Inma Femenía té el seu origen en la investigació de la llum com a element primordial de la percepció humana que s’ha reflectit en la pintura al llarg de la seua història: l’experimentació de l’efecte d’un color sobre l’altre, la transparència, la veladura en la construcció dels volums, però sobre la base de suports físics diversos, des de l‘alumini al poliuretà, o projeccions sobre superfícies reflectores, generant efectes lumínics, rebots de llum, imatges que torna a captar en vídeo.