Les dones artistes es revaloritzen menys que els seus companys

Lamenta Irene Ballester, historiadora de l’art, que a hores d’ara «encara hem de ser autodidactes per assolir [els coneixements al voltant de les dones artistes] perquè a les facultats em baralle molt per a tindre assignatures amb perspectiva de gènere». Estes paraules les va realitzar en la xerrada-col·loqui que va encetar els actes de la Setmana de la Dona de Pego. Durant la mateixa també es van entregar uns diplomes als i les alumnes de l’IES Enric Valor de Pego que van participar en el concurs de Cartells per al Dia de la Dona.

Ahir per la vesprada, la historiadora de l’art Irene Ballester, descobria a pegolines i pegolins, dones artistes de diferents modalitats que són, generalment, desconegudes per al gran públic. Ho va fer en la primera de les activitats programades per a celebrar a Pego la Setmana de la Dona. Una setmana organitzada per Cabal i la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Pego.

‘Històries de l’art, històries d’invisibilitzades’ era el títol de la xerrada que va impartir Irene Ballester. És per això que va donar a conèixer al públic present artistes com: Judith Leyster, Clara Peeters, Juana Pacheco, Rosa Bonheur, Mary Cassatt, Camille Claudel, Clementina Hawarden, Julia Margaret Cameron, Gerda Taro, Frida Kahlo, Artemisia Gentileschi, Ángeles Santos, Juana Francés, Emilia Prieto, Judy Chicago, Cristina García Rodero o Alice Need, entre d’altres.

Reconeixia que, de totes les artistes sobre les que ella ha investigat sí que hi ha pintores, fotògrafes o escultures reconegudes com Sofonisba Anguissola, Artemisia Gentileschi o Judith Chicago però han estat dones que «han patit moltíssim perquè la signatura d’una dona artista es revaloritza menys». Una realitat que és vigent encara hui en dia i que es pot veure en fires com ARCO.

Així mateix, explicava que són diversos els casos en què quadres de pintores han estat atribuïts a pintors de renom i, al voler vendre’ls, s’ha descobert que l’autoria era d’una dona i no de l’artista de renom inicial. Això sempre ha provocat que el valor de les obres haja caigut en picat. I, en algunes ocasions, que s’hagen trobat defectes en la pintura, quan abans (quan l’autor era home) era perfecta.

Irene Ballester es va decidir a estudiar les dones de la història de l’art perquè, explicava, «durant cinc anys no havia estudiat cap dona» i «tenia interès especial en saber» i per això, la seua tesi doctoral va versar sobre elles, les dones en la història de l’art. Lamentava, però, Irene Ballester que a hores d’ara «encara hem de ser autodidactes per assolir [estos coneixements] perquè a les facultats em baralle molt per a tindre assignatures amb perspectiva de gènere».

«Moltíssim, moltíssim» és el que li ha costat trobar informació sobre totes les dones que ha anat coneixent al llarg de la seua investigació «perquè els grans manuals d’història de l’art no les anomenen».

Destacava Irene Ballester al finalitzar la seua xerrada sobre les dones en l’art la presència també d’alguns homes entre el públic i en fer-ho recordava que «el feminisme no és el contrari del masclisme», sinó que aclaria, «el feminisme és integrador, per a homes i per a dones, perquè el que volem és la igualtat entre homes i dones. Però una igualtat real, una igualtat que no estiga només vinculada a la llei i a la constitució». Introduïa també en el seu discurs la paraula ‘sororitat‘, un terme encunyat per Marcela Lagarde i que deriva de la paraula francesa souer (germana) per a explicar que sempre ha estat partidària que «entre dones hem de crear xarxes de comunicació […] perquè és important que ens hem de reconèixer com a iguals, com a companyes i no ser entre nosaltres enemigues i això és sororitat». Concloïa que «no hem d’esperar que ningú vinga a rescatar-nos, hem de viure les nostres aventures en els espais públics i en els nostres cossos i fer d’ells, dels nostres cossos, un espai de resistència».

Esta activitat va estar acompanyada de l’entrega de diplomes a l’alumnat de l’IES Enric Valor de Pego que va col·laborar en el Concurs de cartells per a il·lustrar el Dia de la Dona Treballadora. Cartells que es poden veure a la Casa de Cultura.