Les I Jornades de l’arròs de Pego s’endinsen en els secrets de les terres arrossars
Com és el fet que tota la marjal no és igual, és a dir, no té la mateixa consolidació de terres, ja que en alguns llocs es pot sembrar en tractor perquè la terra no s’enfonsa. En la resta es fa en helicòpter.D’altra banda, actualment tres grups de turbines els permet controlar els nivells de l’aigua que, combinat en les comportes permet evitar catàstrofes naturals.
La taula rodona entre alguns representants dels grups productors d’arròs de Pego i el President de la Comunitat de Regants de les terres arrossars ha permès al públic present a les I Jornades de l’arròs de Pego conèixer que la Comunitat de Regants o Sindicat d’Aigües de Pego es va fundar l’any 1916 i, des d’aleshores té com a finalitat “el manteniment de l’aigua de la marjal”, com explicava José Maria Sastre.
També contava el president de la Comunitat de Regants que “antigament, degut al minifundisme, l’aigua eixia natural el que feia “difícil la regulació de l’aigua” a la marjal, una de les causes, apuntava Sastre de “l’abandó de les terres d’arròs, justament “perquè no podien desaiguar bé els camps”. En contrast, actualment, “és més fàcil de manejar l’aigua perquè està regulada per turbines de tres grups”. També coneixíem que dos d’eixos grups de turbines “permeten reciclar l’aigua”.
L’aigua que nega els camps d’arròs del Parc Natural prové dels rius Bullent i Racons. També reben l’aportació dels diferents ullals que brollen a l’aiguamoll. Comentava el president de la Comunitat de Regants que una de les modificacions que s’estan fent des de la Comunitat és el canvi de comportes, substituint les de fusta. Així mateix, apuntava a què actualment hi ha “menys entrades d’aigua, però són més fàcils de manejar”.
Les majors diferències entre el cultiu de l’arròs d’abans i el d’ara radiquen en que abans “no podien baixar el nivell de l’aigua el que provocava que només pugueren entrar als camps animals i motocultors, tractors xicotets”, relatava Sastre. Actualment al poder controlar els nivells d’aigua “pot entrar la maquinària pesada”. Respecte a la sembra de l’arròs, ressaltava José Maria Sastre, “hui es té l’última tecnologia. Se sembra i fumiga en helicòpter”.
I d’ahí passem a l’ara. Divendres mateix començaven a inundar-se els camps d’arròs. A setembre es recolecta la sembra. Una sembra que, si la climatologia ho permet, es durà a terme la setmana que ve. En total es necessiten uns 12 dies per veure el fruit des de la sembra.
Una altra de les qüestions que es revelaven en la taula rodona és que encara hi ha camps que se sembren amb tractor. Entre d’altres coses perquè la terra d’eixos camps no s’enfonsa, ja que “tota la marjal no és igual”. En este cas es tarda al voltant de quatre mesos en recolectar.
La taula rodona entre alguns representants dels grups productors d’arròs de Pego i el President de la Comunitat de Regants de les terres arrossars ha permès al públic present a les I Jornades de l’arròs de Pego conèixer que la Comunitat de Regants o Sindicat d’Aigües de Pego es va fundar l’any 1916 i, des d’aleshores té com a finalitat “el manteniment de l’aigua de la marjal”, com explicava José Maria Sastre.
També contava el president de la Comunitat de Regants que “antigament, degut al minifundisme, l’aigua eixia natural el que feia “difícil la regulació de l’aigua” a la marjal, una de les causes, apuntava Sastre de “l’abandó de les terres d’arròs, justament “perquè no podien desaiguar bé els camps”. En contrast, actualment, “és més fàcil de manejar l’aigua perquè està regulada per turbines de tres grups”. També coneixíem que dos d’eixos grups de turbines “permeten reciclar l’aigua”.
L’aigua que nega els camps d’arròs del Parc Natural prové dels rius Bullent i Racons. També reben l’aportació dels diferents ullals que brollen a l’aiguamoll. Comentava el president de la Comunitat de Regants que una de les modificacions que s’estan fent des de la Comunitat és el canvi de comportes, substituint les de fusta. Així mateix, apuntava a què actualment hi ha “menys entrades d’aigua, però són més fàcils de manejar”.
Les majors diferències entre el cultiu de l’arròs d’abans i el d’ara radiquen en que abans “no podien baixar el nivell de l’aigua el que provocava que només pugueren entrar als camps animals i motocultors, tractors xicotets”, relatava Sastre. Actualment al poder controlar els nivells d’aigua “pot entrar la maquinària pesada”. Respecte a la sembra de l’arròs, ressaltava José Maria Sastre, “hui es té l’última tecnologia. Se sembra i fumiga en helicòpter”.
I d’ahí passem a l’ara. Divendres mateix començaven a inundar-se els camps d’arròs. A setembre es recolecta la sembra. Una sembra que, si la climatologia ho permet, es durà a terme la setmana que ve. En total es necessiten uns 12 dies per veure el fruit des de la sembra.
Una altra de les qüestions que es revelaven en la taula rodona és que encara hi ha camps que se sembren amb tractor. Entre d’altres coses perquè la terra d’eixos camps no s’enfonsa, ja que “tota la marjal no és igual”. En este cas es tarda al voltant de quatre mesos en recolectar.