Les organitzacions agràries valencianes convoquen una vaga citrícola per a dates pròximes a Nadal
Amb aquesta acció volen expressar el malestar per l’enfonsament de la campanya forçat per la gran distribució. Alhora volen forjar un pla de xoc amb l’Administració central i autonòmica.
La Unió de Llauradors i Ramaders (LA UNIÓ), l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) i La Unió de Xicotets Agricultors del País Valencià (UPA-PV) han confirmat la convocatòria d’una vaga general del sector citrícola per a dates pròximes a la festivitat de Nadal. Les organitzacions agràries valencianes volen expressar així el profund malestar existent en tot el sector per l’enfonsament de la campanya de clementines i navelines forçat per la gran distribució europea. Alhora amb la vaga volen sensibilitzar a l’Administració autonòmica i central perquè en un breu període de temps consensue un pla de xoc a curt termini així com mesures per a alleugerir els problemes estructurals que s’arrosseguen des de fa quatre temporades consecutives. Per a tot això, els convocants han reclamat mantindre una trobada amb caràcter d’urgència amb els màxims responsables de sengles administracions, el president de la Generalitat, Francisco Camps i la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí, Elena Espinosa.
Els representants de la immensa majoria de citricultors valencians aspiren a què la vaga citrícola servisca també per a evidenciar la importància estratègica d’un sector que, jutgen, no ha sigut atès ni en les últimes dates ni en els últims anys com es mereix. Una activitat que, només al País Valencià, dóna ocupació directa i indirecta a més de 150.000 persones però que, fins al moment, no ha merescut major desvela per part de les autoritats. La Unió, AVA-ASAJA i UPA-PV consideren a este respecte que la citricultura, valenciana i espanyola, mereix ser tractada com el sector estratègic que sempre ha sigut, clau entre altres coses per a equilibrar la balança comercial pel que es mereix la mateixa atenció que s’ha tingut amb altres indústries que, tot i les ajudes, ja han començat a destruir ocupació. La mobilització convocada està oberta a l’adhesió dels comerços citrícoles, cooperatius o privats, que a nivell representatiu o particular vullguen sumar-se, tant a nivell autonòmic com nacional.
Els citricultors valencians volen, d’una altra banda, enviar un missatge clar i d’unitat a la gran distribució espanyola i europea que amb la seua actitud han aconseguit trencar novament la cadena alimentària que està obligant a la seua anella més dèbil, el productor, a vendre el seu producte a pèrdues.
Durant les últimes jornades, les organitzacions agràries signants han consensuat un paquet de mesures a curt i mitjà termini que esta mateixa vesprada seran presentades a la consellera d’Agricultura, Maritina Hernández i que en breu seran traslladades també a la titular del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí.
La situació del sector és insostenible i és tan crítica com ho manifesten les dades de l’Observatori de Preus impulsat pel propi Govern. Així, segons reflecteixen les seues pròpies estadístiques, des del començament de la campanya els preus en origen de les clementines s’han enfonsat un 50% (de 0,30 euros/kg a 0,15 en l’última setmana de novembre), cotitzacions que són les pitjors de la història només superades per les registrades en la campanya 2006/07 (0,12 euros/Kg). I el mateix es podria dir de la Navelina, que acumula també una caiguda del 45% en el que portem de temporada (de 0,18 euros a 0,10). En ambdós casos, es constata que el sector ve treballant a pèrdues, sense cobrir ni tan sols els costos de producció. Les dades, no obstant, no reflexen la realitat objectiva d’un sector que es troba en una situació molt més dramàtica, que està sent aprofitada pel comerç privat per a estendre novament la perniciosa pràctica del ‘a comercialitzar’.
Els representants de la immensa majoria de citricultors valencians aspiren a què la vaga citrícola servisca també per a evidenciar la importància estratègica d’un sector que, jutgen, no ha sigut atès ni en les últimes dates ni en els últims anys com es mereix. Una activitat que, només al País Valencià, dóna ocupació directa i indirecta a més de 150.000 persones però que, fins al moment, no ha merescut major desvela per part de les autoritats. La Unió, AVA-ASAJA i UPA-PV consideren a este respecte que la citricultura, valenciana i espanyola, mereix ser tractada com el sector estratègic que sempre ha sigut, clau entre altres coses per a equilibrar la balança comercial pel que es mereix la mateixa atenció que s’ha tingut amb altres indústries que, tot i les ajudes, ja han començat a destruir ocupació. La mobilització convocada està oberta a l’adhesió dels comerços citrícoles, cooperatius o privats, que a nivell representatiu o particular vullguen sumar-se, tant a nivell autonòmic com nacional.
Els citricultors valencians volen, d’una altra banda, enviar un missatge clar i d’unitat a la gran distribució espanyola i europea que amb la seua actitud han aconseguit trencar novament la cadena alimentària que està obligant a la seua anella més dèbil, el productor, a vendre el seu producte a pèrdues.
Durant les últimes jornades, les organitzacions agràries signants han consensuat un paquet de mesures a curt i mitjà termini que esta mateixa vesprada seran presentades a la consellera d’Agricultura, Maritina Hernández i que en breu seran traslladades també a la titular del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí.
La situació del sector és insostenible i és tan crítica com ho manifesten les dades de l’Observatori de Preus impulsat pel propi Govern. Així, segons reflecteixen les seues pròpies estadístiques, des del començament de la campanya els preus en origen de les clementines s’han enfonsat un 50% (de 0,30 euros/kg a 0,15 en l’última setmana de novembre), cotitzacions que són les pitjors de la història només superades per les registrades en la campanya 2006/07 (0,12 euros/Kg). I el mateix es podria dir de la Navelina, que acumula també una caiguda del 45% en el que portem de temporada (de 0,18 euros a 0,10). En ambdós casos, es constata que el sector ve treballant a pèrdues, sense cobrir ni tan sols els costos de producció. Les dades, no obstant, no reflexen la realitat objectiva d’un sector que es troba en una situació molt més dramàtica, que està sent aprofitada pel comerç privat per a estendre novament la perniciosa pràctica del ‘a comercialitzar’.