“Les volves d’aquella neu” es presenta aquesta vesprada a Pego
Serà al Casal Cultural a les 8 de la vesprada. La primera novel•la de Tomàs Llopis és una denúncia sobre l’urbanisme salvatge protagonitzada per la joventut. La narració s’ubica entre un petit poble dels Alps, real, i Benifondo, un poble sense concretar que d’existir, estaria, de segur, a la Marina Alta. Elvira Cambrils serà l’encarregada de presentar el llibre junt al mateix autor.
El polifacètic Tomàs Llopis és conegut a Pego perquè és professor a l’Institut, perquè ha escrit i publicat poemaris com “Palau de Cendra” o “Sospirs de Babel”, també és conegut pels seus recitals i per moltes altres qüestions, com la de contacontes, que també mostrarà aquest cap de setmana, més concretament dissabte a les 11’30 del matí a la Biblioteca Municipal, junt a Cristine Zymunt. Però avui recuperem la figura de Tomàs Llopis perquè presenta la seua primera novel•la, “Les volves d’aquella neu”.
Un encàrrec de la directora de l’editorial Planeta Oxford ha fet possible aquest fet. Després de publicar “Lluch” va venir la proposta i Tomàs Llopis es va engrescar en aquesta nova aventura que té com a protagonistes els joves, també per encàrrec. A través dels personatges que va anar creant assegura l’autor que “al final em va fascinar l’experiència d’escriure una novel•la”.
“Les volves d’aquella neu”, títol de la novel•la és -en paraules de Tomàs Llopis- “un reconeixement a uns valors que té la joventut, positius, solidaris” una joventut “que s’enfronta a un problema urbanístic que afronta amb esperit de lluita”. Una de les inspiracions d’aquesta joventut es basa en aquella que a Pego, no fa molts anys, es va atrevir a portar una samarreta amb el lema “un altre Pego és possible”.
La novel•la pot ser llegida per tots els públics, adults i joves, però és, principalment una novel•la juvenil, perquè l’encàrrec ho exigia. És per això que els protagonistes són els joves. L’autor conta els desitjos i les frustracions d’aquestos joves, el seu aprenentatge de la vida a través dels viatges i la realitat que els envolta.
Dos són els escenaris que apareixen en “Les volves d’aquella neu”, un poble petit, però real, dels Alps francesos molt visitat pels estudiants de l’institut de Pego que han realitzat intercanvis sòcrates i Benifondo, un municipi que podria ser qualsevol de Marina Alta, però que no és cap d’ells en particular perquè és una barreja de tots i de cap.
Un encàrrec de la directora de l’editorial Planeta Oxford ha fet possible aquest fet. Després de publicar “Lluch” va venir la proposta i Tomàs Llopis es va engrescar en aquesta nova aventura que té com a protagonistes els joves, també per encàrrec. A través dels personatges que va anar creant assegura l’autor que “al final em va fascinar l’experiència d’escriure una novel•la”.
“Les volves d’aquella neu”, títol de la novel•la és -en paraules de Tomàs Llopis- “un reconeixement a uns valors que té la joventut, positius, solidaris” una joventut “que s’enfronta a un problema urbanístic que afronta amb esperit de lluita”. Una de les inspiracions d’aquesta joventut es basa en aquella que a Pego, no fa molts anys, es va atrevir a portar una samarreta amb el lema “un altre Pego és possible”.
La novel•la pot ser llegida per tots els públics, adults i joves, però és, principalment una novel•la juvenil, perquè l’encàrrec ho exigia. És per això que els protagonistes són els joves. L’autor conta els desitjos i les frustracions d’aquestos joves, el seu aprenentatge de la vida a través dels viatges i la realitat que els envolta.
Dos són els escenaris que apareixen en “Les volves d’aquella neu”, un poble petit, però real, dels Alps francesos molt visitat pels estudiants de l’institut de Pego que han realitzat intercanvis sòcrates i Benifondo, un municipi que podria ser qualsevol de Marina Alta, però que no és cap d’ells en particular perquè és una barreja de tots i de cap.