‘Les xarxes socials en la construcció de la nostra imatge personal. Identitat real versus identitat digital’ és la nova campanya de la Xarxa Jove als instituts de la Marina Alta
S’ha posat com a repte sensibilitzar de les conseqüències associades al mal ús de les xarxes socials entre l’adolescència, una problemàtica real molt actual. A través d’esta campanya pilot es volen oferir eines i recursos per ajudar la joventut a fer un ús saludable i conscient de les xarxes socials. Esta es desenvoluparà durant tot el primer trimestre.
______________________
L’equip de joventut i el servei de psicologia juvenil de la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta (MACMA) ha llançat una nova campanya per a reflexionar sobre l’ús que fa la gent jove de les xarxes socials. De moment, s’han sumat 11 instituts de secundària, el que significa que 680 adolescents de la comarca de segon, tercer i quart d’ESO tindran l’oportunitat de parar-se a pensar sobre si tot el que ens arriba a través de les xarxes socials és real o és un món ple d’aparences. I s’ha triat esta qüestió en particular perquè una de les funcions del servei de psicologia és «detectar quines són les necessitats o les temàtiques que més preocupen a la nostra joventut», segons ha apuntat Mireia Pellicer, tècnica de joventut de la MACMA. Amb eixa informació, la Xarxa Jove els facilita «les ferramentes i els recursos necessaris» i en «treballa les habilitats i la cohesió grupal» per aconseguir «dotar [els i les joves] d’un espai de confiança».
Perquè és una realitat que les xarxes han revolucionat la manera en què socialitzem, aprenem, compartim informació i ens connectem amb l’entorn i amb el món, però també és cert que, com moltes altres coses, no tot és de color de rosa.
En la part positiva, quan les xarxes socials s’utilitzen de manera responsable, poden ser eines molt beneficioses per a la gent més jove. Entre els avantatges, destaquem la connexió global, ja que les xarxes els permeten mantenir-se connectats amb amics i familiars llunyans, així com fer noves coneixences amb persones que comparteixen interessos similars. Si parlem de l’educació i la informació, estes els ofereix una vasta quantitat de recursos que poden enriquir el coneixement i fomentar el creixement personal. En l’aspecte artístic, facilita la creativa a través de fotos, vídeos, escriptura i altres formats, ajudant als i les adolescents a desenvolupar les seues passions i habilitats, l’activisme i la participació social, ja que les plataformes socials han esdevingut instruments poderosos per a la mobilització i sensibilització sobre causes socials, polítiques i problemes ambientals, que permet als i les joves implicar-se activament en el canvi social.
En la part negativa, és un fet que l’ús excessiu i inadequat de les xarxes socials pot tenir greus repercussions en la salut mental dels i de les adolescents. Alguns dels problemes més comuns inclouen l’autoestima baixa, ja que la comparació constant amb estàndards de bellesa irreals pot disminuir la confiança en un mateix i generar insatisfacció amb la pròpia imatge; la pressió estètica, ja que l’obsessió per mantindre una aparença física ‘’perfecta’’ pot conduir a comportaments extrems, com dietes estrictes o exercici excessiu. A més, la pressió social i l’autoestima baixa poden derivar en ansietat i depressió, afectant greument la salut mental del jovent.
Davant esta realitat, la campanya s’ha proposat que l’alumnat reflexione sobre la diferència entre la identitat real i la identitat digital, i com ens pot afectar a la salut mental la comparació i idealització en les xarxes socials. I ho fan, explicava la psicòloga juvenil de la Xarxa Jove, Tània Puig, a través «d’una dinàmica en la qual repartixen fotografies de diferents instagramers». Estes traslladen «vides de somni, cossos envejables, parelles felices en llocs idíl·lics», són el punt de partida per a la reflexió perquè els llancen «diverses preguntes per conéixer els seus pensaments i sentiments en un primer instant» per a seguidament, mostrar-los «la realitat que hi ha darrere de les imatges [que reflectixen cànons de bellesa, vides d’ensomni i d’èxit]» i ho fan mostrant com els propis instagramers conten «que res és el que pareix i que darrere de cada imatge hi ha diversos problemes associats».
Així les coses, amb esta campanya, vol fer entendre als i a les adolescents que no tot el que veuen a les xarxes és real i que estes representacions poden ser enganyoses i perjudicials per a la seua salut mental i la seua autoestima.