L’Escola de Pares i Mares analitza els ‘Estils de Família’
Per a contrastar-los, reconèixer-los i poder posar solucions a les possibles mancances dels utilitzats per uns i d’altres. Trobem tres models principals de família: hiperprotectora; democràtica-permissiva i sacrificant. Però també es poden qualificar com a model intermitent; delegant; autoritari.
Aquest dilluns, en l’Escola de Pares i Mares, analitzaran els diferents estils de família que existeixen depenent de la manera en què els adults de la família elegeixen per a comunicar-se i educar els seus fills i filles.
La tercera conferència dels curs 2009-2010 de l’Escola de Pares i Mares de Pego, un curs que està organitzat per la Mancomunitat de Serveis Socials de Pego, l’Atzúvia i Les Valls, per la Unitat de Prevenció Comunitària, per la regidoria de Serveis Socials i la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Pego, la Fundació AEPA i la Generalitat Valenciana i patrocinada per la Diputació d’Alacant, tractarà els distints ‘Estils de Família’ que existeixen catalogats pels especialistes en la matèria.
A la conferència es plantejaran sis actituds davant els fills i filles que porten a parlar de famílies hiperprotectores, és a dir, aquelles que faciliten tant les coses als seus fills i filles que els acaben inutilitzant, i en créixer es té el perills que esdevinguen persones indecises i sense opinió pròpia.
També existeix el model de família democràtic-permissiu, és a dir, aquell model en el que el diàleg i el consens és permanent, un model en què en principi tots els membres tenen els mateixos drets, amb el perill de què els fills i filles puguen esdevenir un tant tirànics per la permissivitat que se’ls atorga.
Un altre model que hi trobem és el sacrificant, aquell en què la premissa principal és que els pares se sacrifiquen pel benestar dels fills i filles, el que comporta que aquestos se senten en un deute constant cap als seus progenitors i que moltes vegades se senten frustrats per no poder complir amb els somnis dels pares sacrificats.
Però hi ha més. També s’identifica el model de família intermitent, aquell que no té una base definida, sinó que va agafant d’ací i d’allà, però sense fixar res en concret. Un altre model que es plantejarà aquest dilluns de 6’30 a 8’30 de la vesprada, és el delegant, que es caracteritza en el fet que els progenitors deleguen la seua funció de pare i mare en altres persones. I després trobaríem el model oposat, l’autoritari. Aquell que s’imposa sobre qualsevol altre i el que provoca una anul•lació dels fills i filles.
Davant aquests models aquesta vesprada la persona encarregada d’impartir la xerrada plantejarà que fer i plantejarà algunes claus per a avançar cap a una sana i efectiva educació envers els fills i filles.
Aquest dilluns, en l’Escola de Pares i Mares, analitzaran els diferents estils de família que existeixen depenent de la manera en què els adults de la família elegeixen per a comunicar-se i educar els seus fills i filles.
La tercera conferència dels curs 2009-2010 de l’Escola de Pares i Mares de Pego, un curs que està organitzat per la Mancomunitat de Serveis Socials de Pego, l’Atzúvia i Les Valls, per la Unitat de Prevenció Comunitària, per la regidoria de Serveis Socials i la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Pego, la Fundació AEPA i la Generalitat Valenciana i patrocinada per la Diputació d’Alacant, tractarà els distints ‘Estils de Família’ que existeixen catalogats pels especialistes en la matèria.
A la conferència es plantejaran sis actituds davant els fills i filles que porten a parlar de famílies hiperprotectores, és a dir, aquelles que faciliten tant les coses als seus fills i filles que els acaben inutilitzant, i en créixer es té el perills que esdevinguen persones indecises i sense opinió pròpia.
També existeix el model de família democràtic-permissiu, és a dir, aquell model en el que el diàleg i el consens és permanent, un model en què en principi tots els membres tenen els mateixos drets, amb el perill de què els fills i filles puguen esdevenir un tant tirànics per la permissivitat que se’ls atorga.
Un altre model que hi trobem és el sacrificant, aquell en què la premissa principal és que els pares se sacrifiquen pel benestar dels fills i filles, el que comporta que aquestos se senten en un deute constant cap als seus progenitors i que moltes vegades se senten frustrats per no poder complir amb els somnis dels pares sacrificats.
Però hi ha més. També s’identifica el model de família intermitent, aquell que no té una base definida, sinó que va agafant d’ací i d’allà, però sense fixar res en concret. Un altre model que es plantejarà aquest dilluns de 6’30 a 8’30 de la vesprada, és el delegant, que es caracteritza en el fet que els progenitors deleguen la seua funció de pare i mare en altres persones. I després trobaríem el model oposat, l’autoritari. Aquell que s’imposa sobre qualsevol altre i el que provoca una anul•lació dels fills i filles.
Davant aquests models aquesta vesprada la persona encarregada d’impartir la xerrada plantejarà que fer i plantejarà algunes claus per a avançar cap a una sana i efectiva educació envers els fills i filles.