L’escriptora Pepa Guardiola ret homenatge a les dones de la seua generació en ‘La memòria de les ones’
El leitmotiv de la novel·la gira al voltant dels nous models de dona que han partit de models de dona antics però que no són tancats, sinó que estan totalment oberts perquè es continuen treballant davant les distintes situacions a sortejar que la societat actual planteja a les dones. Tot i això, La memòria de les ones «no és un llibre per a dones, sinó per a tots els públics», assegura l’autora de Xàbia, qui en la presentació a Pego de la seua darrera novel·la va estar acompanyada del trobador-poeta Salvador Bolufer i l’escriptora Elvira Cambrils.
El passat divendres, 15 de desembre, es va presentar a la Casa de Cultura de Pego, sota el paraigua organitzador d’Atzaïla, l’última novel·la de l’escriptora de Xàbia, Pepa Guardiola, La memòria de les ones, un trencaclosques emocional farcit de reflexions sobre la vida i la condició de les dones.
Un llibre que parla sobre dones i està escrit per una dona és un dels motius que va fer que l’escriptora pegolina, Elvira Cambrils, volgués acompanyar la xabienca, en una nit com la de divendres. Perquè considera l’escriptora pegolina que actualment «que una dona escriga de dones està considerat com una cosa menor», perquè es veu com «una cosa femenina, domèstica, és un tema secundari, no és tan important» i concloïa Cambrils que s’arriba a eixa conclusió perquè «les dones, avui en dia, no som tan importants com els homes».
Exposava l’escriptora pegolina Elvira Cambrils que «si fora un home que escriu de dones, una dona com per exemple Anna Karenina o una dona com Madame Bovary, seria un supergran escriptor. Però una dona fa un llibre sobre dones per a queixar-se». I és per això que li agraïa a Pepa Guardiola que «seguisca treballant en el camp de la literatura, donant-nos a conèixer a les dones que escrivim, reclamant l’atenció que ens mereixem i trencant el prejudicis».
El trobador-poeta Salvador Bolufer va afirmar durant la presentació de La memòria de les ones que es tracta «del guió d’una pel·lícula» i afegia que «és una d’eixes novel·les que estàs llegint i que només tens por que s’acabe». La memòria de les ones està formada d’històries diferents on els homes van desapareixent des de l’inici de la novel·la, un aspecte que va plantejar Bolufer i que va fer reflexionar l’autora de l’obra, que no se n’havia adonat d’este detall. D’altra banda, estava convençut Bolufer que Pepa Guardiola ha sigut testimoni directe dels fets que relata en cadascuna de les diferents històries que s’expliquen en l’obra, basada en l’actualitat.
Al trobador-poeta pegolí també li ha cridat l’atenció que, a cadascuna de les dones que són protagonistes corals d’esta novel·la, junt al personatge principal, l’escriptora xabienca, els dóna «tots els destins possibles actuals».
Pepa Guardiola explicava que «les dones i els homes que teniu la meua edat hem passat per moments molt convulsos, molt crítics i molt determinants […] i hem hagut d’anar buscant qui érem i creant-nos a nosaltres mateixa i això suposa moltes històries i moltes aventures, a més de diferents caràcters» i és per això que l’escriptora es basa en un grup d’amigues que es coneixen des de menudes i es troben molts anys més tard. I és per això que en La memòria de les ones apareixen moltíssims personatges i moltíssimes vides, perquè l’escriptora xabienca considera «molt interessant conèixer la història de les persones que ens envolten».
Reivindica Pepa Guardiola les dones de la seua generació perquè «hem viscut tota una gesta» perquè «hem fet una sèrie de canvis que han fet avançar moltíssim la societat i perquè estem creant nous models de dona», uns models que «els trobareu en la novel·la», apuntava l’autora. Afegia que són «models de dona que la majoria s’han creat elles mateixa a partir de la realitat, de la visió de les dones passades i de les necessitats pròpies».
L’autora de La memòria de les ones considera que este és, justament, el leitmotiv de la novel·la: «el parlar de la meua generació, el presentar eixos nous models de dona que han partit de models de dona antics però que no són tancats, sinó que estan totalment oberts perquè es continuen treballant-se».
Malgrat el que puga semblar, La memòria de les ones «no és un llibre per a dones, sinó per a tots els públics», «per a totes les persones que vullguen tindre una perspectiva de la història», declarava Guardiola. Així mateix, està convençuda que les dones que lligen la novel·la se sentiran identificades en un o en més d’un personatge. Si la lectura la fa un home, Guardiola comentava que, «els servirà per entendre’ns millor».
Un llibre que transcorre, majoritàriament, a la Marina Alta perquè considera l’autora que s’ha d’internacionalitzar la comarca per com de rica en recursos és. D’altra banda, La memòria de les ones està escrita amb un llenguatge actual i, per tant, fàcil d’identificar i de llegir. Escrit a estones en passat i d’altres en present, asseguren els qui ja han llegit la novel·la, que els dos temps no maregen, perquè marquen molt clarament el moment en què se situa la narradora.
La memòria de les ones neix en el mateix moment en què Pepa Guardiola va acabar d’escriure la seua primera novel·la per a persones adultes, El desordre de les dames, perquè tot i haver-se quedat molt a gust i molt satisfeta, li va crear una necessitat de continuar escrivint sobre dones. Si a la primera novel·la va focalitzar en les dones del passat històric, en la que seria La memòria de les ones tenia ganes d’escriure sobre les dones de les seua generació. Eixa història, però, va haver d’esperar fins la jubilació de la mestra, fa no massa temps enrere. I el resultat ja el podeu tenir entre les mans, ja s’hi podeu submergir en La memòria de les ones i comprovar si és cert el que ens ha explicat l’autora.
