«L’experiència cobrint el desastre posterior al 29 d’octubre i tot el que ha suposat no ha sigut fàcil», afirma Mar Sala, periodista d’audiovisual de Pego, que va estar fent treball de camp

Treballa per al Salto i va estar sobre el terreny per a comprovar els efectes causats per la DANA de fa dos setmanes. Va recórrer la majoria dels pobles de l’Horta Sud i també es va desplaçar fins a Xiva i assegura que la gent estava molt cansada, escèptica i amb poques ganes de parlar a càmera. Per això, a la fi va optar per fer un treball d’observació i enregistrar el que veia i el que se sentia pel carrer.
___________________

Entre dimarts i divendres de la setmana passada la periodista pegolina Mar Sala es va desplaçar des de Madrid fins a la zona afectada per la DANA per a poder contar als lectors i les lectores del Salto, diari on treballa, quina era la dimensió de la catàstrofe i com ho estaven vivint les persones afectades i el voluntariat que, sense pensar-ho, s’havia desplaçat fins allí per ajudar. La idea que portaven era fer «dos peces diàries més curtes dedicades a xarxes socials que poguérem traure més ràpidament. Unes peces amb enfocament positiu posant en valor tota la xarxa de suport mutu que ha nascut després de tot açò» i documentar de manera audiovisual tot això per a posteriorment realitzar «un reportatge més extens» i més complet, com detalla la periodista.

Amb esta planificació, eixe primer dia van estar «recollint testimonis, preguntant a la gent, al voluntariat d’on venien, que havien estat fent» i la realitat amb la que es van trobar Mar Sala i el seu company reflectia esgotament. Descriu que «ens vam trobar amb unes veïnes i unes persones cansadíssimes, escèptiques totalment de qui érem, perquè volíem entrevistar-los i que no tenien ganes de parlar a cap càmera». Una circumstància que Mar va entendre perfectament alhora que denuncia el que va detectar, que «des del primer dimecres, al despertar i vore la magnitud del desastre, fins a tot el cap de setmana, la quantitat de pseudo mitjans de comunicació, influencers, «informadors» i gent de grups d’ultra dreta que s’han desplaçat a la zona zero per a capitalitzar el desastre, el dol i la confusió ha sigut demencial i ha causat un efecte demolidor també per a l’estat psicològic de la societat» i denunciava que es fa en un moment en què «el que menys necessitem és gent difonent i creant notícies falses».

Malgrat eixe cansament general pels danys causats per la DANA; però també pel que denuncia la periodista pegolina, els primers dies van aconseguir algunes entrevistes, sobretot «pel boca a boca».

En una segona fase, ja sola sobre el terreny, després de l’experiència viscuda fins al moment, va decidir fer ús d’una altra estratègia comunicativa. Va optar per observar i ser testimoni del que ocorria al seu voltant, sense preguntar, només escoltant i mirant per a «contar el que havia passat amb imatges i sons ambient». I eixa decisió, de ser testimoni mut «és el que més èxit ha tingut de les dos peces que hem pogut publicar i difondre».

«No ha sigut fàcil a nivell emocional» perquè en optar per enregistrar el batec de la població després d’una devastació com la viscuda sense fer preguntes, assegura Mar Sala que afegix que «va ser com un colp emocional» perquè es va adonar de la dimensió del que havia passat. Ho descrivia com que «poses els peus a terra i dius: ací hi ha una faena immensa i una faena per mesos» i afegia que «no es pot oblidar i no pot caure en l’oblit».

Una de les coses que ha emocionat la periodista és «la col·lectivitat, la resiliència col·lectiva, la capacitat de resposta i d’autogestió que en moments com estos aflora i s’accentua entre la gent, entre el veïnat i el voluntariat». I es quedava amb «esta resposta comunitària i autogestionada de les persones».