L’Institut Juan Gil-Albert analitza l’ ‘ADN Fester’ del Carnestoltes de Pego
Però també es parlarà del Carnestoltes de Torrevella i d’Alacant, perquè són els tres «més destacats de la província d’Alacant». La cita és esta vesprada de dijous a les 19h., a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’.
______________
A Pego la festa de Carnestoltes antigament se celebrava dimarts. Però després es va estendre «agrupant tot el temps del llibertat previ a la Quaresma», explica l’arxiver municipal Joan Miquel Almela en el preàmbul del llibre de ‘Carnestoltes a Pego’ que es va publicar pel 25é aniversari des que es va recuperar la festa, l’any 2006. En eixe llibre es fixa el naixement oficial de la festa al poble «cap a mitjans del segle XIX» i detalla que «en l’any 1867 trobem les primeres ordenances municipals de Pego les quals fan referència al Carnestoltes». Només apareixen dos articles al respecte però, assenyala el text «són suficients per donar-nos una idea de com era» i es pot dir que se celebra durant més d’un dia, concretament durant «els tres [dies] anteriors al dimecres de Cendra». A més, la gent que es disfressa «no pot dur màscara i la festa és diürna», també assenyalen les ordenances que «no és possible disfressar-se de religiós ni de militar ni dur armes de qualsevol tipus». No obstant això, allò més interessant és que «la festivitat del carnestoltes està catalogada com a festa popular».
Anys després, el 1897 les ordenances municipals tornen a parlar de Carnestoltes i
contenen més articles per regular la festa, el que «dona a entendre una major presència de la mateixa, i una lenta evolució que va de la diversió del carrer a la festa en locals tancats», assenyala l’arxiver municipal Joan Miquel Almela en el preàmbul de ‘Carnestoltes a Pego’.
L’any 1934, per exemple, una crida pública mostra com «un costum tradicional i marca que la seua durada és de tres dies. El ball de màscares era la fita més important però també era important que el local estiguera preparat per a l’ocasió». I així fins el 5 de febrer de 1937 quan Franco va decretar «la prohibició del Carnestoltes en tots aquells pobles ocupats pels rebels».
Serà durant els primers anys de la democràcia quan Pego recupera el Carnestoltes. Aleshores es conserven els tres dies de festa: «diumenge, dilluns i dimarts abans del Dimecres de Cendra i després el Diumenge de Pinyata», explica l’aleshores gestor cultural municipal, Rafel Ruiz. I continua dient que «en els anys 1981/1982 l’Ateneu Llibertari de Pego va organitzar un taller de màscares de cartró amb motiu del Carnestoltes que es celebrava en altres llocs, rememorant, al mateix temps, el que se celebrava al nostre poble abans de la guerra. Les màscares realitzades eren utilitzades per a disfressar-se durant el dissabte de Carnestoltes amb els vestits que el Grup de Teatre La Castanya tenia emmagatzemats als mateix Ateneu».
Poc després, el 1983 «la regidoria de Festes va organitzar un ball de màscares al carrer el dissabte de Carnestoltes». En el llibre es recorda que eixe dia va nevar i la festa es traslladà a un lloc cobert. I també explica Ruiz que «a partir d’aquests anys la festa ja té vida pròpia i està centrada sols en un dia, el dissabte de Carnestoltes».
La resta podem dir que és història viva. Una bona descripció la feia el pregoner del Carnestoltes d’enguany, el director de cinema pegolí, Sergi Miralles, des del balcó de l’Ajuntament de Pego, convidat per Atzaïla. Descrivia Miralles que «per als que vivien fora el Carnestoltes era una d’eixes dates marcades en roig al calendari. Des de València, Barcelona o Madrid, s’organitzaven cotxades de pegolins que baixaven el divendres i tornaven el diumenge amb poca veu i molta son, però amb la sensació d’haver passat una nit inoblidable» i recordava que eixos «eren els temps en els que s’ajuntaven més de 25.000 persones disfressades als carrers del poble». I situant-se en el present, deia Sergi Miralles que «seguint amb l’esperit de contar històries, en els darrers anys s’ha convertit en referent el Festival d’Arts Escèniques, una demostració més de la potència cultural d’aquest poble».
D’estos i d’altres aspectes es parlarà esta vesprada a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’ de Pego a partir de les 19h. Una iniciativa de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. Del Carnestoltes de Pego parlarà l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela, una de les persones que més en deu saber sobre els orígens i l’evolució de la festa. Però l’institut de cultura alacantí Juan Gil-Albert en esta represa del cicle ‘ADN Fester’ també inclou altres dos carnestoltes significatius de la província, el de Torrevella que explicarà el secretari de l’Associació Cultural Carnaval Torrevieja, Armando Bueno i els d’Alacant, que els acostarà el coordinador de La Meka, col·lectiu organitzador, Sergi Ferrándiz. La taula rodona estarà moderada pel presentador i director executiu del programa Infogueres, Francisco José Martínez Llorca.