L’ondarenc Jovi Lozano-Seser presenta a Pego el seu últim recull de relats, ‘Assegut a la dreta del pare’, premi Isabel de Villena 2023

Un llibre que barreja les dos vessants que domina l’autor, periodisme i literatura, per a reflexionar sobre la realitat a través de l’actualitat més fosca i la ficció més brillant. 10 relats hídrids amb la característica ironia que recorre la literatura de Lozano-Seser. Una obra que naix per donar continuïtat al seu anterior llibre de contes, Pedres que han de ser remogudes, com ha explicat el mateix autor.
__________________

Jovi Lozano-Seser es va estrenar en el món de la literatura el 2010 amb la publicació de Sis contes i una novel·la incerta, tot i que això d’escriure era un hàbit arrelat des de ben jove i potser això el va portar a formar-se com a periodista, una altra manera d’escriure i traslladar la realitat. Una realitat que en la seua última obra, Assegut a la dreta del pare està molt present, ja que barreja les dos vessants de l’escriptura, la periodística i la literària. Una realitat que esta vesprada a les 19.30h tens l’oportunitat de comprovar, perquè Assegut a la dreta del pare es presenta a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’ amb la presència de l’autor i la introducció de l’escriptor Tomàs Llopis. Este hi destaca de Lozano-Seser com de «polifacètic» és i com eixa diversitat «es posa de manifest en la seua última obra», «un llibre de contes, de relats curts molt interessant i molt en la línia de la seua trajectòria de treball».

La producció literària de l’ondarenc s’ha centrat principalment en la narrativa curta, per la qual ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Soler i Estruch de Narrativa 2010 amb el recull de contes Efectes secundaris, el Premi de Narrativa Ciutat de València 2011 amb Últimes existències i, justament 12 anys després, ha sigut guardonat amb el Premi Isabel de Villena. Un guardó, este últim, que confessa, va ser una «autèntica sorpresa». Hi destaca Jovi Lozano-Seser que «en tota la història del palmarés d’estos guardons només hi hagut 2 llibres contes» que han sigut els seus.

Defensa Jovi Lozano-Seser el relat curt perquè assegura que «és un format molt versàtil» que no està suficientment valorat. I només cal vore que els premis més importants solen copar-los les novel·les, per això, amb la fita als Premis Ciutat de València considera que ha «trencat un mur de vidre». Lozano-Seser reivindica «la narrativa curta» perquè creu que «els contes, sobretot per a les noves generacions, són un format idoni per a fer lectors, per a demostrar-los que poden contar històries en menys pàgines que una novel·la», el que permet que llibres com Assegut a la dreta del pare continga fins a 10 històries diferents.

I per què el títol, Assegut a la dreta del pare? Li hem preguntat a l’autor i l’explicació és senzilla: perquè eixa frase es repetia en dos de les històries que conté el llibre. Una frase que, explicava Jovi Lozano-Seser, té una «motivació religiosa, però darrere d’això hi havia una reflexió sobre el poder i com la ideologia a voltes ens suposa una ajuda, però també una eina de control» i això ens porta al principi, a com s’entrellacen periodisme i literatura per a bastir una composició de postals, d’instants, on el pes dels episodis històrics es conjuga amb fenòmens contemporanis com les xarxes socials o les intrigues de la indústria literària.