Lorena Siscar Pascual, Premi ‘Jo Dona’ 2025, compartix el guardó amb «totes les dones que dia a dia desafien els estereotips i lluitem per mostrar que els somnis no tenen gènere».

La vesprada del 7 de març l’antiga biblioteca de la Casa de Cultura estava de gom a gom de gent que va voler acompanyar la premiada d’enguany i la seua família en un acte tan assenyalat. La regidora d’Igualtat Paula Orihuel recordava que este amb este premi es reconeix i es posa en valor «la trajectòria, l’esforç i la dedicació d’una dona pegolina que sovint, de manera discreta, ha deixat una petjada significativa en la nostra comunitat».
_______________

Divendres a la vesprada la Casa de Cultura estava de gom a gom per a presenciar el lliurament del premi ‘Jo Dona’ a Lorena Siscar Pascual. La gent assistent era rebuda amb música de cambra interpretada pel Trio d’Archi.

Un acte emmarcat dins de la celebració del 8M, dia internacional de les dones, «un dia per recordar i reconéixer el paper essencial que tenen en tots els àmbits de la societat» i alhora és «un moment per posar en valor la seua contribució en tots els espais, des de l’entorn familiar fins a l’àmbit laboral, des de la vida comunitària fins a la política perquè les dones treballadores són un pilar fonamental per a la progrés i el benestar col·lectiu», apuntava la regidora d’Igualtat, Paula Orihuel en prendre la paraula eixa vesprada.

Orihuel situava el Premi ‘Jo Dona’ com un «referent al nostre poble» perquè amb ell es reconeix i es posa en valor «la trajectòria, l’esforç i la dedicació d’una dona pegolina que sovint, de manera discreta, ha deixat una petjada significativa en la nostra comunitat».

Des què va començar, el premi ‘Jo Dona’ ha reconegut dones de perfils ben diversos: mestres, policies, escriptores, científiques, fotògrafes o gerents. Totes compartixen en comú «una trajectòria única i admirable» i el fet de «ser un referent comú per a Pego», apuntava la regidora d’Igualtat.

Enguany eixe guardó ha recaigut en Lorena Siscar Pascual, «una jove de 23 anys que ha trencat barreres en un esport tradicionalment dominat per hòmens com és el tir i arrossegament», descrivia Paula Orihuel i continuava apuntant que «és un exemple de dedicació, de passió i de superació en un àmbit poc conegut i amb pocs referents femenins».

La premiada està lligada al món del tir i arrossegament des de la més tendra infància per l’afició de son pare i del seu avi, els dos Vicent d’Astàsia. Un món que la va atraure i del que no va dubtar a participar activament i ja ha concursat en més de 50 competicions. Per això, «hi destaca per la seua valentia i determinació així com per obrir portes a les dones en aquest esport», indicava Orihuel.

Lorena Siscar Pascual va ser una de les primeres dones a competir en el ‘Vila de Pego’. Amb només 13 anys, son pare la va deixar debutar a la pista del camp de tir de Pego. Va deixar que eixira a pista amb el seu cavall Leona, i des d’aleshores ençà, no ha deixat els ramals. Això era 2015, el 2021 va participar en el concurs federat del seu poble, una de les competicions més prestigioses, amb el primer carro tirat per tres dones de la Comunitat Valenciana, Marina Martí, Marta Bertomeu i ella mateixa, Lorena Siscar.

Però Lorena Siscar no només competix, també està involucrada en la Junta del Club Esportiu Els Carreters de Pego, «on ha tingut un paper fonamental aportant idees», assenyalava la regidora d’Igualtat i també forma part de la Junta de la Federació de Tir i Arrossegament de la Comunitat Valenciana, on actualment hi ha 10 dones, entre elles la presidenta. Per tot això, l’Ajuntament de Pego li atorga el premi ‘Jo Dona’ reconeixent «les seues fites en competició, però també la seua tasca de promoció i per demostrar que la passió, el treball i la professionalitat no tenen gènere». Així mateix, destacava Orihuel que «el seu exemple ens inspira i ens recorda la importància de trencar barreres obrir camins perquè altres joves puguen seguir els seus passos».

Verónica San Baltasar Ferrando, la primera presidenta de la Federació de Tir i Arrossegament de la Comunitat Valenciana, va ser l’encarregada de parlar un poc més de la premiada. Abans, però, va explicar que el tir i arrossegament «naix a finals del segle XIX a l’antic riu del Túria, a València, dins les fires de bestiar que es feien allí, on anaven els llauradors i els ramaders per a vendre i comprar».

Eixa fira era els dijous, com a Pego el mercat ambulant, i quan un llaurador estava interessat en un animal, per a comprovar que reunia les condicions que necessitava, «enganxaven l’animal a un pi que hi havia al riu i, si tirava el suficient, el llaurador el comprava per a les feines del camp. Als anys 40 del segle XX, l’animal ja no s’enganxava a un pi, sinó a un carro carregat d’arena» amb la mateixa finalitat i d’ahí va derivar l’actual competició que, manifestava Verónica San Baltasar que «les dones ja estem ahí. Formem part de la Junta Directiva de la Federació i competim al mateix nivell que els hòmens» i assegurava que a Pego tenim «un gran exemple: una dona tenaç, constant, valenta compromesa amb el nostre esport i defensora de la nostra tradició» i eixa és Lorena Siscar Pascual.

La protagonista de la vesprada del 7 de març, Lorena Siscar Pascual, quan es va posar davant del micròfon, cara al nombrós públic que seguia l’acte que l’homenatjava, el primer que va fer va ser confessar que estava feta un nuc de nervis. A més, va expressar «l’honor i la responsabilitat» que per a ella ha suposat rebre el guardó perquè «reconeix l’esforç, la determinació i el coratge de les dones que s’obrin camí en àmbits on tradicionalment la presència femenina ha estat escassa», en el seu en el tir i arrossegament. Un esport que sovint, reconeixia Lorena Siscar, «rep crítiques i és entés com una pràctica de maltractament animal», una afirmació que la premiada desmentia i ho feia aprofitat la tribuna des de la qual parlava.

Explicava Siscar que la relació entre el cavall i l’humà és «de col·laboració i respecte» i afirmava que el tir i arrossegament «ha anat adaptant-se als nous temps i les regulacions s’han millorat per protegir, encara més, els cavalls i fer que la competició siga més justa, lluny ―asseverava— de ser un maltractament».

En el seu discurs, Lorena Siscar ha refermat que des de sempre ha viscut «amb naturalitat» el món del tir i arrossegament i ha recordat que «quan va començar a competir [amb només 13 anys] potser molta gent va pensar que no era el meu lloc, però he enfrontat els prejudicis perquè crec que els límits ens els posem nosaltres mateixa».

La premiada li donava les gràcies, especialment a son pare i a Fernando Giner perquè d’ells «ha aprés quasi tot sobre l’esport» que practica i per «creure» en ella «des del primer moment» i s’emocionava en dir-ho. També indicava que la família de Verónica San Baltasar era ja també família seua, de fet competirà esta fira amb una de les seues filles a Pego.

Lorena Siscar Pascual compartia el premi amb «totes les dones que dia a dia desafien els estereotips i lluitem per mostrar que els somnis no tenen gènere».