‘Lugar de silencio’, l’obra guanyadora del 42é Certamen Nacional de Pintura ‘Vila de Pego’, vol «suggerir pensament»
José Luis García Ibáñez, durant la inauguració de l’exposició que estarà oberta fins el 30 de juny, va assegurar que li agrada «esperonar la gent, crear-li ansietat», en definitiva, suggerir pensament amb les seues peces. L’alcalde, Enrique Moll, qui es va encarregar d’inaugurar la mostra que es pot contemplar al Centre d’Exposicions, va afirmar que «aquest Certamen per a l’Ajuntament de Pego té molta importància i d’ahí la implicació de la regidoria per a visibilitzar-lo any rere any».
Música a la carta i obres pictòriques d’una qualitat excel·lent es van donar la mà divendres de vesprada al carrer Hospital de Pego en la inauguració de l’exposició del 42é Certamen Nacional de Pintura ‘Vila de Pego’.
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, va ser l’encarregat d’inaugurar la mostra que es podrà contemplar fins el 30 de juny. En horari de dilluns a dissabte de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores. L’alcalde ressaltava que «aquest Certamen per a l’Ajuntament de Pego té molta importància i d’ahí la implicació de la regidoria per a visibilitzar any rere any, el Certamen». Va felicitar el guanyador de l’edició d’enguany, José Luis Garcia Ibáñez, autor de l’obra ‘Lugar de Silencio’, «per entrar al selecte club de premiats». No es va oblidar dels finalistes, Tomàs Sivera Vallès i Daniel Garcia Moragues de qui va destacar que han presentat dos obres, ‘Refugiado sin refugio’ i ‘Mutaciones’, respectivament, «molt valorades pel jurat i d’un nivell artístic molt elevat».
José Luis García Ibáñez, agafava la paraula per a confirmar allò que explicava el portaveu del jurat García Castejón, el passat 4 de juny, que ‘Lugar de silencio’ «juga entre la pintura i l’escultura» i desvelava que «té un poc més d’escultura que de pintura». Això el feia afirmar que «hui en dia, cada vegada més, els conceptes tancats de pintura, escultura, instal·lació, tot això va a estar més fusionat i va a ser més diferent».
Del títol explicava que «juga amb el buit i amb el ple i amb el color que ho controla igual que la planxa de plom (al mig) que integra les dos planxa (principals)». Assegurava García Ibáñez que la seua obra «és molt senzilla d’execució, però amb molta càrrega de conceptes de fons» i desvelava que ‘Lugar de silencio’ té «un paisatge de fons creat a través de la pròpia planxa que crea aigües en la superfície».
La peça guanyadora del 42é Certamen Nacional de Pintura ‘Vila de Pego’ són fruit de la represa d’unes peces que no estaven finalitzades i, «en un moment donat li vaig voler donar eixe toc pictòric i li vaig donar la solució», explicava García Ibáñez que també comentava que va ser un toc pictòric «molt sintètic, molt senzill, molt abstracte, molt de petit espai, però enllaçant el que és escultura amb pintura».
Així és òbvia l’evolució i de fet, l’autor continua experimentant la fusió entre escultura i pintura, amb altres colors, amb obres que estaven reposant. Considera José Luis García Ibáñez que l’espectador i l’espectadora que es plante davant ‘Lugar de silencio’ el que ha de fer és «observar-la perquè, a mesura que vaja observant-la va a anar veient-li coses que en un primera mirada no s’aprecien».
Un dels dos finalistes, el xabienc Tomàs Sivera Vallés també ens va explicar la seua peça, titulada ‘Refugiado sin refugio’, una pintura que ens explica allò que viu la gent dels països desafavorits en creuar el Mediterrani. En ella ens mostra una figura central que «és com si caiguera dins l’aigua». El color cridaner, un groc brillant amb algun toc de verd, explicava Sivera Vallés que vol ser «l’eixida del sol».
Defensava García Ibáñez el valor del títol de les obres d’art i és que és del pensar que no posar títol a un peça és «ridícul» perquè considera que, encara que el títol no «diga exactament el que s’ha volgut reflectir, com a mínim fa pensar a la gent».
Sobre el procés de creació, explicava Tomàs Sivera Vallés que ja porta molts anys treballant amb la tècnica de fumats. Això sí, afirmava que s’arriba ahí a base de treballar que és, assegura, «l’única forma d’arribar ahí».
Quan es llig poesia o literatura, allò interessant és la interpretació de qui llig. Preguntàvem els dos autors si es dóna el mateix amb la pintura, amb l’escultura. Contestava Tomàs que creu que sí, que la mirada de l’altre sempre sol ser diferent a allò creat per l’autor. José Luis García Ibáñez, que fa abstracció, comentava que «a la gent l’esperone, li genere ansietat i m’agrada generar això i, després, li pose un títol a l’obra per a marejar-los un poc més» perquè, per al guanyador del 42é Certamen Nacional de Pintura ‘Vila de Pego’ cal que «la gent, en veure l’obra, en llegir el títol, no es quede igual, que l’obra suggerisca pensament».
La inauguració del 42é Certamen Nacional de Pintura ‘Vila de Pego’ va seguir amb un concert a la carta del Quintet de Metalls Al Vent. Una delícia de melodies magistralment interpretades pels cinc músics experimentats que van acabar de remoure els i les assistents.
