Maite Ferrándiz en l’executiva de Ripoll
5 vots de diferència entre els dos candidats a la presidència del PP d’Alacant van permetre la reelecció al capdavant del partit a José Joaquin Ripoll. La tensió que es va viure en el XII Congrés provincial va provocar que el President dels populars, Francesc Camps, fóra rebut amb xiulets i cridadissa pels partidaris de Ripoll.
El passat diumenge es va dur a terme en Oriola el XII Congrés Provincial del PP Alacantí. Des del principi aquesta cita ha estat la més renyida de les tres províncies, ja que era l’única en què es presentaven dos candidats de dos corrents oposades del PP, la que encapçalava l’aleshores president provincial, José Joaquin Ripoll, de vessant zaplanista i la que encapçalava l’alcalde de Benidorm, Manuel Pérez Fenoll, de la vessant del president Camps. El resultat de la votació no estava massa clar abans de què es duguera a terme el Congrés. Finalment, però, Ripoll, per cinc vots a aconseguir revalidar la presidència provincial del PP Alacantí. Va haver 556 vots a favor de Ripoll, 551 amb el nom de Fenoll, 4 vots en blanc i 35 compromissaris que no van acudir a les urnes. Els vots dels quals haurien pogut ser decisius. Entre els absents, han confirmat fonts del PP, delegats de Santa Pola, Dénia, Elx i Benidorm –municipis que, en teoria, anaven a votar al bloc de Fenoll.
Els diferents mitjans comarcals apunten, al parlar de l’ambient en el XII Congrés del PP alacantí que “el cert és que el congrés no va traslladar símptomes, en cap cas, de què l’escenari de fractura interna del PP d’Alacant tinga solució immediata. Tot el contrari. Les intervencions de tots els que pujaren a la tribuna estigueren trufades de reprotxes i crítiques velades”, explica Levante. Per la seua banda, Las Provincias, explica en un moment del seu article: “La tensió entre els assistents al conclave va ser altíssima des de primera hora del matí, quan sota una lleu pluja els compromissaris recollien les seues credencials a les portes del Teatre Circ d’Oriola”.
Amb tensió o sense, el que està clar és que el PP d’Alacant té dos vessants amb una representació semblant i que la votació final ha decantat la balança, amb cinc vots, al costat del president provincial, José Joaquin Ripoll. Des de Pego, es ressaltava, la transparència del procés i els resultats que ho mostraven, per com d’ajustats han estat. Maite Ferrándiz, portaveu del PP de Pego, expressava que “va ser un congrés molt obert i la prova està en els resultats perquè quan una cosa està tan ajustada és que tant una opció com l’altra tenia moltes possibilitats”.
Una altra informació que comunicava la portaveu popular és que el PP de Pego estarà representat, en la seua figura, al Comité Executiu, un fet que “és un orgull” per a ella, que també assenyalava que “és un orgull que hagen comptat en Pego, no només amb mi, sinó en el PP de Pego que per primera vegada té veu dins dels òrgans de direcció de la província i forma part d’ella”. I expressava Ferrándiz que “això vol dir que el PP de Pego han vist que té una projecció, s’ha fet una renovació i eixa renovació ha produït un augment en afiliats i una il•lusió que és el que s’ha vist reflexa’t en aquest nomenament.”
Després d’haver-se desvelat la incògnita que qui havia de dirigir les regnes del Partit Popular Alacantí, preguntaven a la nova membre del Comité Executiu, quin són els reptes a partir d’ara. A aquesta qüestió, Maite Ferrándiz responia situant-nos en l’actualitat política municipal ja que plantejava que “en este moment estem pràcticament en mig d’una legislatura i el nostre objectiu com a PP de Pego és preparar les properes eleccions municipals i treballar per al partit a nivell provincial i de Comunitat Valenciana” I sobre els reptes apuntava Ferrándiz que “en este moment, en este ofici sóc nova, però a partir d’ara tinc una responsabilitat molt important i que he de treballar al 100% pel meu poble i pel PP.” Situant-nos en l’esfera provincial i nacional explicava la popular que “l’objectiu principal del PP és eixir de la crisi econòmica i el PP té moltes propostes per a eixir de la crisi i anem a treballar ahí. I jo vaig a formar part directa de poder alguna cosa en eixe aspecte”.
Ràdio Pego ha volgut saber el signe del vot de la delegació popular pegolina, que comptava amb 9 compromissaris en aquest XII Congrés, ja que fonts locals del PP van assegurar als serveis informatius d’aquesta casa que el PP de Pego no s’havia compromès amb cap dels dos candidats. La resposta de la portaveu popular pegolina ha estat que “la votació és secreta”, però així mateix ha assenyalat que “és evident que a l’estar jo en una candidatura, està clar a qui he votat jo, respecte als altres delegats cadascú lliurement va fer el que va considerar més correcte o el que va creure més oportú.”
Els diferents mitjans comarcals apunten, al parlar de l’ambient en el XII Congrés del PP alacantí que “el cert és que el congrés no va traslladar símptomes, en cap cas, de què l’escenari de fractura interna del PP d’Alacant tinga solució immediata. Tot el contrari. Les intervencions de tots els que pujaren a la tribuna estigueren trufades de reprotxes i crítiques velades”, explica Levante. Per la seua banda, Las Provincias, explica en un moment del seu article: “La tensió entre els assistents al conclave va ser altíssima des de primera hora del matí, quan sota una lleu pluja els compromissaris recollien les seues credencials a les portes del Teatre Circ d’Oriola”.
Amb tensió o sense, el que està clar és que el PP d’Alacant té dos vessants amb una representació semblant i que la votació final ha decantat la balança, amb cinc vots, al costat del president provincial, José Joaquin Ripoll. Des de Pego, es ressaltava, la transparència del procés i els resultats que ho mostraven, per com d’ajustats han estat. Maite Ferrándiz, portaveu del PP de Pego, expressava que “va ser un congrés molt obert i la prova està en els resultats perquè quan una cosa està tan ajustada és que tant una opció com l’altra tenia moltes possibilitats”.
Una altra informació que comunicava la portaveu popular és que el PP de Pego estarà representat, en la seua figura, al Comité Executiu, un fet que “és un orgull” per a ella, que també assenyalava que “és un orgull que hagen comptat en Pego, no només amb mi, sinó en el PP de Pego que per primera vegada té veu dins dels òrgans de direcció de la província i forma part d’ella”. I expressava Ferrándiz que “això vol dir que el PP de Pego han vist que té una projecció, s’ha fet una renovació i eixa renovació ha produït un augment en afiliats i una il•lusió que és el que s’ha vist reflexa’t en aquest nomenament.”
Després d’haver-se desvelat la incògnita que qui havia de dirigir les regnes del Partit Popular Alacantí, preguntaven a la nova membre del Comité Executiu, quin són els reptes a partir d’ara. A aquesta qüestió, Maite Ferrándiz responia situant-nos en l’actualitat política municipal ja que plantejava que “en este moment estem pràcticament en mig d’una legislatura i el nostre objectiu com a PP de Pego és preparar les properes eleccions municipals i treballar per al partit a nivell provincial i de Comunitat Valenciana” I sobre els reptes apuntava Ferrándiz que “en este moment, en este ofici sóc nova, però a partir d’ara tinc una responsabilitat molt important i que he de treballar al 100% pel meu poble i pel PP.” Situant-nos en l’esfera provincial i nacional explicava la popular que “l’objectiu principal del PP és eixir de la crisi econòmica i el PP té moltes propostes per a eixir de la crisi i anem a treballar ahí. I jo vaig a formar part directa de poder alguna cosa en eixe aspecte”.
Ràdio Pego ha volgut saber el signe del vot de la delegació popular pegolina, que comptava amb 9 compromissaris en aquest XII Congrés, ja que fonts locals del PP van assegurar als serveis informatius d’aquesta casa que el PP de Pego no s’havia compromès amb cap dels dos candidats. La resposta de la portaveu popular pegolina ha estat que “la votació és secreta”, però així mateix ha assenyalat que “és evident que a l’estar jo en una candidatura, està clar a qui he votat jo, respecte als altres delegats cadascú lliurement va fer el que va considerar més correcte o el que va creure més oportú.”