Manifest de la Xarxa de Dones de la Marina Alta del Dia Internacional contra la violència de gènere
Reproduïm, íntegre, el manifest de 2017 elaborat per la Xarxa de Dones de la Marina Alta sobre el Dia Internacional contra la violència cap a les dones.
“Cada 25 de novembre dones de tot el món alcem les veus per exigir i construir unes vides lliures de violències; conscients que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població.
Malgrat que diverses legislacions, incloses les internacionals, insten els governs a eliminar, prevenir, i protegir de les violències patriarcals, la realitat i les dades que ixen a la llum sobre feminicidis dins i fora de la parella i agressions sexuals, mostren que és un fenomen greu molt estès, que no decreix i que fa falta voluntat política per abordar-ho.
-Les violències sexuals formen part de la història de les nostres vides. Es produeixen en molts llocs: a la casa, al carrer, en espais d’oci, a la feina; de nit i de dia; per desconeguts, per coneguts; individualment o en grup.
-Des de l’any 1999, hi ha hagut més de 1.442 feminicidis per violència masclista a diferents territoris de l’Estat Espanyol. Durant 2017 han sigut 53 dones i 7 xiquetes i xiquets.
– L’abordatge de les violències masclistes per part dels mitjans de comunicació és sovint inadequat i contribueix a minimitzar o justificar les violències i a victimitzar més les dones que les pateixen.
-Les violències que pateixen totes les dónes i les xiquetes refugiades es deuen a la carrera d’obstacles que se’ls interposa per a accedir a les mesures de protecció internacional.
-En el ciberespai apareix un nou concepte de violència 2.0 que afecta especialment a les joves. En les xarxes socials es desenvolupen conductes verbals agressives violències sexuals i experiències associades al mite de l’amor romàntic.
-Les lleis contra les violències de gènere o violències masclistes, tant la espanyola del 2004 com la valenciana del 2012, no han anat acompanyades de prou dotació pressupostària.
-El Sistema Judicial reprodueix les estructures patriarcals i perpetua les violències masclistes, afavoreix la desprotecció de les dones en risc, i invisibilitza i minimitza les violències viscudes (cassos com el de Juana Ribas, la Manada…). La utilització de la custòdia compartida imposada es una forma de violència contra les dones.
Una vegada més exigim:
– Que tota la societat en l’àmbit personal, col·lectiu i especialment les organitzacions i institucions de govern es comprometen en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.
– Que les mesures i els recursos incloguen tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer o en àmbits de treball, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i tot tipus de violències masclistes.
– Que s’eliminen totes les traves existents per a les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva en situacions de violències masclistes.
-Que es faça efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d’identitat de gènere.
– Que els models d’atenció a les víctimes siguen integrals, multidisciplinaris i dirigits per persones amb formació feminista.
– Que la prevenció contra les violències masclistes incloga un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional.
– Que els mitjans de comunicació i de producció cultural, així com les xarxes socials assumisquen la seva responsabilitat en l’eliminació de les violències masclistes, i que en facen un tractament adequat.
– Que les polítiques publiques i el Sistema Judicial assumeixquen responsabilitats envers les violències masclistes i que garantixquen els requisits de “veritat, justícia i reparació”. Que generen estructures reals de protecció i implementen mesures de justícia real i efectiva.
-L’eliminació de la custòdia compartida imposada. Supressió del règim de visites i de la pàtria potestat sobre menors als maltractadors condemnats.
– Que el ja aprovat Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere no quede en una declaració d’intencions i que siga prioritari en les agendes polítiques. Que en el seguiment del mateix no es deixe fora a les organitzacions de dones i feministes. Que les partides pressupostàries siguen suficients i que s’incloguen tots els supòsits de violències masclistes contemplats en el Conveni d’Istanbul.
Seguim i seguirem denunciant i recordant que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
Som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat”.
ENS VOLEM VIVES, LLIURES i REBELS!
JUNTES SOM MÉS FORTES!
Xarxa de Dones de la Marina Alta
Novembre 2017
“Cada 25 de novembre dones de tot el món alcem les veus per exigir i construir unes vides lliures de violències; conscients que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població. Malgrat que diverses legislacions, incloses les internacionals, insten els governs a eliminar, prevenir, i protegir de les violències patriarcals, la realitat i les dades que ixen a la llum sobre feminicidis dins i fora de la parella i agressions sexuals, mostren que és un fenomen greu molt estès, que no decreix i que fa falta voluntat política per abordar-ho.
-Les violències sexuals formen part de la història de les nostres vides. Es produeixen en molts llocs: a la casa, al carrer, en espais d’oci, a la feina; de nit i de dia; per desconeguts, per coneguts; individualment o en grup.
-Des de l’any 1999, hi ha hagut més de 1.442 feminicidis per violència masclista a diferents territoris de l’Estat Espanyol. Durant 2017 han sigut 53 dones i 7 xiquetes i xiquets.
– L’abordatge de les violències masclistes per part dels mitjans de comunicació és sovint inadequat i contribueix a minimitzar o justificar les violències i a victimitzar més les dones que les pateixen.
-Les violències que pateixen totes les dónes i les xiquetes refugiades es deuen a la carrera d’obstacles que se’ls interposa per a accedir a les mesures de protecció internacional.
-En el ciberespai apareix un nou concepte de violència 2.0 que afecta especialment a les joves. En les xarxes socials es desenvolupen conductes verbals agressives violències sexuals i experiències associades al mite de l’amor romàntic.
-Les lleis contra les violències de gènere o violències masclistes, tant la espanyola del 2004 com la valenciana del 2012, no han anat acompanyades de prou dotació pressupostària.
-El Sistema Judicial reprodueix les estructures patriarcals i perpetua les violències masclistes, afavoreix la desprotecció de les dones en risc, i invisibilitza i minimitza les violències viscudes (cassos com el de Juana Ribas, la Manada…). La utilització de la custòdia compartida imposada es una forma de violència contra les dones.
Una vegada més exigim:
– Que tota la societat en l’àmbit personal, col·lectiu i especialment les organitzacions i institucions de govern es comprometen en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.
– Que les mesures i els recursos incloguen tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer o en àmbits de treball, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i tot tipus de violències masclistes.
– Que s’eliminen totes les traves existents per a les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva en situacions de violències masclistes.
-Que es faça efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d’identitat de gènere.
– Que els models d’atenció a les víctimes siguen integrals, multidisciplinaris i dirigits per persones amb formació feminista.
– Que la prevenció contra les violències masclistes incloga un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional.
– Que els mitjans de comunicació i de producció cultural, així com les xarxes socials assumisquen la seva responsabilitat en l’eliminació de les violències masclistes, i que en facen un tractament adequat.
– Que les polítiques publiques i el Sistema Judicial assumeixquen responsabilitats envers les violències masclistes i que garantixquen els requisits de “veritat, justícia i reparació”. Que generen estructures reals de protecció i implementen mesures de justícia real i efectiva.
-L’eliminació de la custòdia compartida imposada. Supressió del règim de visites i de la pàtria potestat sobre menors als maltractadors condemnats.
– Que el ja aprovat Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere no quede en una declaració d’intencions i que siga prioritari en les agendes polítiques. Que en el seguiment del mateix no es deixe fora a les organitzacions de dones i feministes. Que les partides pressupostàries siguen suficients i que s’incloguen tots els supòsits de violències masclistes contemplats en el Conveni d’Istanbul.
Seguim i seguirem denunciant i recordant que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
Som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat”.
ENS VOLEM VIVES, LLIURES i REBELS!
JUNTES SOM MÉS FORTES!
Xarxa de Dones de la Marina Alta
Novembre 2017
