Tornem al dissabte passat, al dia del Carnestoltes per a apropar-nos a la valoració a posteriori del coreògraf i ballarí Marc Pons, qui ha estat darrere i al front del primer Festival de les Arts Escèniques de Pego. Marc Pons convertí els carrers del centre del seu poble en un macroescenari, amb les actuacions de 150 artistes i uns 50 col·laboradors i col·laboradores locals. Tots ells ompliren de màgia un recorregut que transportà els espectadors a diferents llocs i èpoques, com són Versalles, els feliços anys 20, Orient, una festa hippie i un circ.
I tot això sorgí del seu cap, i la seua creativitat, afirma, uns tres minuts després de penjar el telèfon als membres de l’Associació Cultural Atzaïla, que el van telefonar per a encarregar-li que ideara alguna cosa per a fer reviscolar el Carnestoltes de Pego.
A Marc li bastaren uns minuts per a trobar una idea que aconseguiria implicar i fer participar de la festa del Carnestoltes a la gent del seu poble. Decidí canviar la cavalcada per un recorregut dins del casc històric i apostà fort per fer un Festival d’Arts Escèniques. La idea sorgí fàcilment, després va vindre el més complicat, però, l’èxit està a la vista. La idea va ser traslladada a Atzaïla i també a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Pego, i, segons conta Marc Pons, ambdós s’implicaren al 100% per a traure-la avant.
Finalment, el coreògraf tirà de tots els seus contactes, implicà els alumnes de la seua escola de dansa a Alzira, també a l’escola en què treballa a Dénia, la de Cuqui Ivars, a l’Agrupació Musical de Pego, a empreses locals, als socis d’Atzaïla, a amics, veïns i veïnes… per a donar vida a l’espectacle. Damunt dels escenaris hi hagué 150 artistes professionals, semiprofessionals i amateurs; i uns 50 figurants d’Atzaïla, de la Filà Algarades i gent del poble. Darrere dels escenaris, un altre centenar de persones encarregades de l’organització, assistència, maquillatge, atrezzo, so, iluminació, etc.
UNA GRAN EXPECTACIÓ
Uns minuts després de les set de la vesprada el Festival d’Arts Escèniques s’inicià sota una gran expectació. La plaça de l’Ajuntament estava abarrotada per desenes de persones per a presenciar-ho. Un grup dels artistes inicià el recorregut animant el públic a seguir-los i passar pels cinc escenaris, recreats a diferents carrers per a traslladar els espectadors a través de la decoració i l’espectacle.
Versalles, els feliços anys 20 amb l’Agrupació Musical de Pego, les ballarines de dansa oriental, la festa hippie amb gent de Pego i, per últim, el circ, on es barrejaren dansa, acrobàcies i espectacle circense, amb la participació del públic. Un festival que va encisar els espectadors durant un parell d’hores. I amb el qual el coreògraf aconseguí el seu principal objectiu: apropar els pegolins a la bellesa de l’art.
Marc ha destacat la implicació dels espectadors, en les seues paraules, l’actitud del públic va contribuir a que es creara una màgia en l’ambient. Però també ha recalcat que l’esforç i entusiasme dels artistes i col·laboradors va ser fonamental. De fet, pensa que la màgia sorgí en el moment en què s’uniren totes les energies i sinergies; les dels artistes, l’equip organitzador i les del públic. Vist l’èxit de la primera edició del festival, al qual Marc considera un experiment inicial, ara es planteja un repte encara més ambiciós per al 2021.
