María Cambrils, menys desconeguda
Després de la presentació del llibre María Cambrils. El despertar del feminismo socialista, a la Casa de Cultura de Pego. L’obra escrita per Rosa Solbes, Ana Aguado i Joan Miquel Almela recull els seus nombrosos articles en premsa i el seu llibre Feminismo socialista, a més de donar-nos dades biogràfiques i contextualitzar el seu pensament. 421 pàgines per descobrir una dona excepcional, entre d’altres coses, per la seua lucidesa a l’hora de plasmar la seua ideologia.
María Cambrils Sendra (el Cabanyal 1877 – Pego, 1939) «fue la mujer que más y mejor desarrolló el pensamiento y las alternativas feministas en el seno del socialismo español de los años veinte e inicios de los treinta, tanto en su libro ‘Feminismo Socialista’ (Valencia, 1925) como en los más de cien artículos publicados en el ‘El Socialista’ y otros periódicos obreros». Estes paraules són extretes de la introducció del llibre que, divendres passat es va presentar a la Casa de Cultura de Pego i que dóna a conèixer la figura i l’obra de María Cambrils en el seu context històric.
María Cambrils. El despertar del feminismo socialista (biografía, textos y contextos) ha estat publicat per Publicacions de la Universitat de València, justament en 2015, quan es complixen 90 anys de la publicació del seu llibre, Feminismo socialista, com s’indica en la introducció del llibre escrit per la periodista Rosa Solbes, la historiadora Ana Aguado i l’arxiver Joan Miquel Almela.
L’alcalde de Pego, el socialista Enrique Moll, agraïa la tasca feta per tots tres, «per la seua aportació a la recuperació de la memòria de María Cambrils», una dona que va es pot dir que va nàixer amb el socialisme. Moll, donava les gràcies a «tants i tants socialistes que van lluitar per la llibertat i per la igualtat i, a María Cambrils per sentir-me orgullós de ser de Pego i socialista».
Durant la presentació de l’obra que ens descobrix qui és María Cambrils, Rosa Solbes va manifestar sentir-se «molt contenta d’estar en el poble on va començar tot i on va acabar tot». Explicava la periodista que, tota la gent que va apropant-se a l’obra de María Cambrils, «reconeix la [seua] importància i [admet] que valia la pena l’esforç de ressuscitar-la perquè havia tingut una doble mort, María Cambrils […]la mort física i la mort de la desmemòria». Amb esta obra, «dol menys l’absència d’esta memòria perquè arribem a un punt en què comencem a donar a conèixer la nostra amiga», asseverava Solbes.
No és estrany que María Cambrils fos esborrada del mapa intel•lectual perquè, com apuntava Rosa Solbes, «esta dona cometia tres pecats plegats: ser dona, ser marxista i ser feminista, el que durant 40, vora 50 anys en este país, ha sigut suficient per esborrar-te, fer com si no existires».
Rosa Solbes no podia més que «recomanar ardorosament la lectura» del llibre del que és coautora a l’auditori de la Casa de Cultura de Pego, plena de gom a gom. I és que destacava la periodista que els escrits de María Cambrils són «una part important de la nostra Història, de la Història de Pego i de la Història de les dones», escrits que, assegurava, després dels anys que han passat des de la seua publicació «encara resulten de molt de profit».
Joan Miquel Almela va remarcar que, almenys per a Pego, María Cambrils arriba l’any 2003, arrel de l’article que va escriure Rosa Solbes a El País sobre la famosa desconocida. En aquell moment va descobrir que no hi havia documentació sobre ella a l’arxiu de Pego. Aleshores el que va decidir va ser cabussar-se en la premsa històrica on va constatar que, María Cambrils, “no només havia escrit Feminismo socialista, sinó que comence a trobar al voltant de 150, 160 articles en periòdics i, no només a El Socialista». L’arxiver municipal qualifica estos articles «d’una qualitat excepcional».
Almela explicava que, «al llegir els més de 150 articles sí que apareixen coses personals de María Cambrils», sobretot «si coneixes la realitat històrica del poble i si coneixes l’entramat en què es movia, està parlant de Pego contínuament». Entre les coses que desvelen els seus articles, està el fet que es va casa molt jove, segurament menor d’edat i es va quedar vídua molt prompte. Mitjançant la lectura d’eixos articles se sap que va estar en un convent, segurament no es va ordenar, però hi va viure. En 1915 coneix José Alarcón, «el seu company, qui l’ensenya i l’adoctrina». I se sap per la lectura que ve a estiuar a Pego durant alguns dies, anualment. També es coneix pels seus articles que coneixia exactament el que passava a Pego. I, entre les curiositats, que el 1925, quan publica el seu llibre, és l’any que a Pego es crea l’agrupació socialista.
La catedràtica d’Història de la Universitat de València, Ana Aguado, també es mostrava «molt contenta d’estar a Pego perquè és un dia d’alegria, de celebració, un dia per recuperar la història, la vida de María Cambrils». Confirmava que en l’àmbit acadèmic el seu llibre sí que ha estat estudiat, però no teníem quasi dades biogràfiques de Cambrils. Amb el llibre que presenten es cobrix tot allò que mancava per completar la figura de María Cambrils.
María Cambrils és socialista feminista i feminista socialista, els dos conceptes no es poden separar, explicava Ana Aguado qui, en el llibre, analitza com és possible que una dona com Cambrils escriguera com va escriure durant la dictadura de Primo de Rivera. Una dona que és autodidacta, però enormement culta.
La historiadora qualificava la figura de María Cambrils com «fonamental per a la història del moviment obrer, per a la història del feminisme a Espanya, però també per a la Història en majúscules (política, social, cultural, del 1r tercer del segle XX)». Ana Aguado ressaltava que María Cambrils és tot això «perquè el que ella escriure és tota una proposta d’acció socialista i una proposta d’acció feminista».
María Cambrils escriu en el context dels anys 20, un període molt important perquè, després de la I Guerra Mundial, és un moment de maduresa del moviment obrer, es un noment en què es creen, es consoliden i s’expandixen els partits socialistes vinculats a la II Internacional, a nivell europeu i també espanyol. Aleshores, els homes socialistes «tenien comportaments tradicionals, patriarcals, però això no era la totalitat dels militants socialistes, ni de les militants socialistes». En eixos anys és quan a Espanya comença a desenvolupar-se el que hui anomenem «feminismes», «pensament igualitari, la igualtat entre homes i dones, com aconseguir-la?». Explica Aguado que «els partits socialistes són, aleshores, l’avantguarda política en estes reivindicacions» perquè, de fons, «es tracta de guanyar, per a la causa socialista, milions de dones treballadores a tota Europa».
María Cambrils, «no és una política de primera línea, sinó que és una dona militant que dedica tot el seu temps, les seues energies, la seua capacitat intel•lectual, a divulgar el pensament socialista i el pensament feminista, la raó del feminisme», explica Ana Aguado.
En tots els articles que hi ha publicats a María Cambrils. El despertar del feminismo socialista, planteja tres grans línies, segons expressava Aguado:
– Excel•lent analista de la condició social de les dones de l’Espanya dels anys 20. Excel•lent analista de les relacions entre capitalisme i patriarcat, les relacions de poder patriarcal, d’hegemonia masculina en totes les esferes.
– Anàlisi molt intel•ligent sobre les polítiques dels anys 20. Com analitza les dretes, com qüestiona l’actuació de la dreta, de la dictadura de Primo de Rivera, l’actuació de les dones d’Acció Catòlica que estaven exercint una gran pressió sobre una part molt important de les dones del país per a mantindre-la separada de les reivindicacions polítiques. És una enorme polemista.
– El seu llibre i els seus articles són un instrument polític, de difusió del pensament socialista i del pensament feminista, units.
Així, el desconeixement sobre María Cambrils i la seua importància històrica queden en l’oblit, tot i que, apuntava Joan Miquel Almela, encara queden moltes incògnites per tancar en la vida d’esta gran defensora del feminisme socialista. Entre les preguntes que queden obertes:
– Per què emigraren els seus pares al Cabanyal? Quan allò més normal era emigrar a Algèria, a Nord Amèrica…
– Qui va ser el primer marit de María Cambrils?
– Per què va ingressar en un convent? En quin? Durant quant de temps? Per què se’n va eixir?
– Va tenir contacte amb algun dels seus 7 germanastres? Perquè no n’anomena cap d’ells.
– De què vivien María Cambrils i José Alarcón?
– Quins estudis tenia per escriure d’una manera tan clara i contundent? Perquè estudis reglats, en principi, no en tenia.
– Per què no contà el seu passat a la seua família pegolina?
– On està soterrada María Cambrils?
– Que ha sigut dels objectes de María Cambrils?
Totes estes incògnites el duien a afirmar que el llibre que es va presentar divendres passat a Pego «és el principi» de moltes coses al voltant d’«una dona que va ser genial».
María Cambrils Sendra (el Cabanyal 1877 – Pego, 1939) «fue la mujer que más y mejor desarrolló el pensamiento y las alternativas feministas en el seno del socialismo español de los años veinte e inicios de los treinta, tanto en su libro ‘Feminismo Socialista’ (Valencia, 1925) como en los más de cien artículos publicados en el ‘El Socialista’ y otros periódicos obreros». Estes paraules són extretes de la introducció del llibre que, divendres passat es va presentar a la Casa de Cultura de Pego i que dóna a conèixer la figura i l’obra de María Cambrils en el seu context històric.
María Cambrils. El despertar del feminismo socialista (biografía, textos y contextos) ha estat publicat per Publicacions de la Universitat de València, justament en 2015, quan es complixen 90 anys de la publicació del seu llibre, Feminismo socialista, com s’indica en la introducció del llibre escrit per la periodista Rosa Solbes, la historiadora Ana Aguado i l’arxiver Joan Miquel Almela.
L’alcalde de Pego, el socialista Enrique Moll, agraïa la tasca feta per tots tres, «per la seua aportació a la recuperació de la memòria de María Cambrils», una dona que va es pot dir que va nàixer amb el socialisme. Moll, donava les gràcies a «tants i tants socialistes que van lluitar per la llibertat i per la igualtat i, a María Cambrils per sentir-me orgullós de ser de Pego i socialista».
Durant la presentació de l’obra que ens descobrix qui és María Cambrils, Rosa Solbes va manifestar sentir-se «molt contenta d’estar en el poble on va començar tot i on va acabar tot». Explicava la periodista que, tota la gent que va apropant-se a l’obra de María Cambrils, «reconeix la [seua] importància i [admet] que valia la pena l’esforç de ressuscitar-la perquè havia tingut una doble mort, María Cambrils […]la mort física i la mort de la desmemòria». Amb esta obra, «dol menys l’absència d’esta memòria perquè arribem a un punt en què comencem a donar a conèixer la nostra amiga», asseverava Solbes.
No és estrany que María Cambrils fos esborrada del mapa intel•lectual perquè, com apuntava Rosa Solbes, «esta dona cometia tres pecats plegats: ser dona, ser marxista i ser feminista, el que durant 40, vora 50 anys en este país, ha sigut suficient per esborrar-te, fer com si no existires».
Rosa Solbes no podia més que «recomanar ardorosament la lectura» del llibre del que és coautora a l’auditori de la Casa de Cultura de Pego, plena de gom a gom. I és que destacava la periodista que els escrits de María Cambrils són «una part important de la nostra Història, de la Història de Pego i de la Història de les dones», escrits que, assegurava, després dels anys que han passat des de la seua publicació «encara resulten de molt de profit».
Joan Miquel Almela va remarcar que, almenys per a Pego, María Cambrils arriba l’any 2003, arrel de l’article que va escriure Rosa Solbes a El País sobre la famosa desconocida. En aquell moment va descobrir que no hi havia documentació sobre ella a l’arxiu de Pego. Aleshores el que va decidir va ser cabussar-se en la premsa històrica on va constatar que, María Cambrils, “no només havia escrit Feminismo socialista, sinó que comence a trobar al voltant de 150, 160 articles en periòdics i, no només a El Socialista». L’arxiver municipal qualifica estos articles «d’una qualitat excepcional».
Almela explicava que, «al llegir els més de 150 articles sí que apareixen coses personals de María Cambrils», sobretot «si coneixes la realitat històrica del poble i si coneixes l’entramat en què es movia, està parlant de Pego contínuament». Entre les coses que desvelen els seus articles, està el fet que es va casa molt jove, segurament menor d’edat i es va quedar vídua molt prompte. Mitjançant la lectura d’eixos articles se sap que va estar en un convent, segurament no es va ordenar, però hi va viure. En 1915 coneix José Alarcón, «el seu company, qui l’ensenya i l’adoctrina». I se sap per la lectura que ve a estiuar a Pego durant alguns dies, anualment. També es coneix pels seus articles que coneixia exactament el que passava a Pego. I, entre les curiositats, que el 1925, quan publica el seu llibre, és l’any que a Pego es crea l’agrupació socialista.
La catedràtica d’Història de la Universitat de València, Ana Aguado, també es mostrava «molt contenta d’estar a Pego perquè és un dia d’alegria, de celebració, un dia per recuperar la història, la vida de María Cambrils». Confirmava que en l’àmbit acadèmic el seu llibre sí que ha estat estudiat, però no teníem quasi dades biogràfiques de Cambrils. Amb el llibre que presenten es cobrix tot allò que mancava per completar la figura de María Cambrils.
María Cambrils és socialista feminista i feminista socialista, els dos conceptes no es poden separar, explicava Ana Aguado qui, en el llibre, analitza com és possible que una dona com Cambrils escriguera com va escriure durant la dictadura de Primo de Rivera. Una dona que és autodidacta, però enormement culta.
La historiadora qualificava la figura de María Cambrils com «fonamental per a la història del moviment obrer, per a la història del feminisme a Espanya, però també per a la Història en majúscules (política, social, cultural, del 1r tercer del segle XX)». Ana Aguado ressaltava que María Cambrils és tot això «perquè el que ella escriure és tota una proposta d’acció socialista i una proposta d’acció feminista».
María Cambrils escriu en el context dels anys 20, un període molt important perquè, després de la I Guerra Mundial, és un moment de maduresa del moviment obrer, es un noment en què es creen, es consoliden i s’expandixen els partits socialistes vinculats a la II Internacional, a nivell europeu i també espanyol. Aleshores, els homes socialistes «tenien comportaments tradicionals, patriarcals, però això no era la totalitat dels militants socialistes, ni de les militants socialistes». En eixos anys és quan a Espanya comença a desenvolupar-se el que hui anomenem «feminismes», «pensament igualitari, la igualtat entre homes i dones, com aconseguir-la?». Explica Aguado que «els partits socialistes són, aleshores, l’avantguarda política en estes reivindicacions» perquè, de fons, «es tracta de guanyar, per a la causa socialista, milions de dones treballadores a tota Europa».
María Cambrils, «no és una política de primera línea, sinó que és una dona militant que dedica tot el seu temps, les seues energies, la seua capacitat intel•lectual, a divulgar el pensament socialista i el pensament feminista, la raó del feminisme», explica Ana Aguado.
En tots els articles que hi ha publicats a María Cambrils. El despertar del feminismo socialista, planteja tres grans línies, segons expressava Aguado:
– Excel•lent analista de la condició social de les dones de l’Espanya dels anys 20. Excel•lent analista de les relacions entre capitalisme i patriarcat, les relacions de poder patriarcal, d’hegemonia masculina en totes les esferes.
– Anàlisi molt intel•ligent sobre les polítiques dels anys 20. Com analitza les dretes, com qüestiona l’actuació de la dreta, de la dictadura de Primo de Rivera, l’actuació de les dones d’Acció Catòlica que estaven exercint una gran pressió sobre una part molt important de les dones del país per a mantindre-la separada de les reivindicacions polítiques. És una enorme polemista.
– El seu llibre i els seus articles són un instrument polític, de difusió del pensament socialista i del pensament feminista, units.
Així, el desconeixement sobre María Cambrils i la seua importància històrica queden en l’oblit, tot i que, apuntava Joan Miquel Almela, encara queden moltes incògnites per tancar en la vida d’esta gran defensora del feminisme socialista. Entre les preguntes que queden obertes:
– Per què emigraren els seus pares al Cabanyal? Quan allò més normal era emigrar a Algèria, a Nord Amèrica…
– Qui va ser el primer marit de María Cambrils?
– Per què va ingressar en un convent? En quin? Durant quant de temps? Per què se’n va eixir?
– Va tenir contacte amb algun dels seus 7 germanastres? Perquè no n’anomena cap d’ells.
– De què vivien María Cambrils i José Alarcón?
– Quins estudis tenia per escriure d’una manera tan clara i contundent? Perquè estudis reglats, en principi, no en tenia.
– Per què no contà el seu passat a la seua família pegolina?
– On està soterrada María Cambrils?
– Que ha sigut dels objectes de María Cambrils?
Totes estes incògnites el duien a afirmar que el llibre que es va presentar divendres passat a Pego «és el principi» de moltes coses al voltant d’«una dona que va ser genial».